Tota despesa, sota la lupa
Una de les preocupacions principals del municipi és tenir prou recursos econòmics
Els projectes de ciutat, ja siguin de salut, natura o ensenyament, tenen en compte l’aspecte social
En un futur pròxim, la Llagosta serà un dels set nodes estratègics d’Adif a l’Estat espanyol
La pandèmia els va fer veure que el verd era imprescindible, per salut i per justícia social
La Llagosta és un petit municipi de poc més de 13.000 habitants, que ocupen una superfície de tres quilòmetres quadrats. Situat al Vallès Oriental, desitjaria no haver d’estar vigilant constantment no estirar més el braç que la màniga. Per què diem això? Perquè és una de les poblacions més pobres de la zona. No és pas motiu de llàstima, sinó al contrari. Amb uns possibles molt ajustats, són capaços de tirar endavant projectes amb impacte per a la ciutadania. Cada iniciativa implica comptar la despesa i saber del cert, abans de posar-la en marxa, quin benefici real en trauran els llagostencs. No hi valen proves, s’ha d’encertar a la primera.
El fet de ser petits fa que la proximitat entre l’administració i els ciutadans sigui intensa i, per bé o per mal, es palpen de seguida els efectes de la gestió. Població petita, amb un nombre important de persones grans, amb immigració i un petit polígon industrial que esperen poder fer créixer. Sí, tenen una història industrial, però no és prou gran al costat dels sectors d’empreses de les poblacions del voltant. Del passat agrícola de la Llagosta, ja no en queda res. Un 57,6% de la població té un nivell de formació de la primera etapa de secundària o educació primària, o menys. Aquestes xifres són les que alguns insisteixen a posar damunt la taula: per millorar la situació econòmica de la població –i, de retruc, de les arques municipals–, cal mà d’obra qualificada, generar llocs de treball en aquest sentit i impartir la formació adequada. S’entén perfectament que tinguin els ulls posats en un macroprojecte, d’abast estatal: el node logístic estratègic i intermodal de la Llagosta. El 2022 Adif va presentar el projecte a Barcelona, al Saló Internacional de la Logística. Va qualificar aquest node de “clau en el transport de mercaderies per ferrocarril”. “El centre logístic de la Llagosta es configura com un node d’alta capacitat, sostenible, eficient i integrat, que impulsarà el transport ferroviari en una àrea de gran potencial socioeconòmic com és l’eix mediterrani i la seva àrea d’influència.” El projecte enllaçarà amb la línia d’alta velocitat Barcelona-França i connectarà en ample de via internacional amb el corredor mediterrani. L’operació que s’està executant a la Llagosta és d’envergadura i estratègica. De fet, ja fa temps que Adif va començar les licitacions. El gener del 2023 va treure a concurs l’explotació de la terminal, per vint anys prorrogables: una superfície de 105.000 metres quadrats per un import mínim de 16,6 milions d’euros de lloguer. La data que s’està donant com a inici de l’explotació és el segon trimestre del 2025. Adif va seleccionar l’explotador del node: serà una unió temporal d’empreses (UTE) formada per Hupac Ibérica i TPNova Rail & Logistic Services. El contracte d’arrendament finalment és de 19,2 milions d’euros.
Adif ja acumula uns 100 milions d’euros d’inversió en el projecte de la Llagosta. Tothom està delerós de saber, sobretot l’oposició, què significarà realment per a la Llagosta. En resum: l’impacte econòmic. L’Ajuntament, aprofitant la creació d’aquesta infraestructura, vol dur a terme més accions, com l’ampliació del seu polígon industrial i crear un sector econòmic a Can Pere Gil –antiga masia i els seus terrenys–, dedicat principalment a activitats logístiques i de serveis. L’any 2007, imaginin si ha plogut, l’Ajuntament de la Llagosta sospirava per desenvolupar Can Pere Gil. De fet, el 2001 el ple de l’Ajuntament va modificar el pla d’ordenació urbana per qualificar els terrenys com a industrials. Tot va quedar en suspens, en espera que el Ministeri de Foment d’aleshores decidís sobre el TAV que hi havia de passar i s’aclarís quant terreny en quedaria afectat. Diuen que la paciència és una virtut. En el cas dels llagostencs, ha quedat més que provada.
El dia a dia, els petits grans temes
Mentre tot de coses grans estan a punt de caure com fruita madura, s’ha de posar fil a l’agulla perquè el dia a dia rutlli. Crida l’atenció que tant el govern com l’oposició posin l’accent sempre en la dimensió social. Les accions estan orientades a millorar la vida dels llagostencs, però sigui quin sigui el tema inclou la mirada social. L’alcalde (PSC) afronta el seu tercer mandat i, encara que en les últimes municipals va baixar una mica la participació –10 punts menys que el 2019– i va augmentar l’abstenció –també 10 punts–, els veïns li van fer més confiança que mai i el 66,64% dels vots van ser per als socialistes. Amb el pas dels anys, i des del 2015, s’ha anat reduint el nombre de forces polítiques representades en el ple. Ara en són quatre.
Des del govern, i en els últims anys, hi ha satisfacció per diversos projectes. Alguns de compartits amb l’oposició. Hi ha el pla de salut i l’educatiu, amb molta atenció a la salut mental i alimentària de nens i joves. I hi ha la tasca pel medi ambient. Per exemple, els esforços orientats a cuidar i rescatar tant espai verd com es pugui. Recordem que la Llagosta té una superfície petita i densament poblada i travessada de carreteres. No volen donar l’esquena als seus espais fluvials –el Besòs, per exemple– ni tampoc a les arbredes –tenen la serralada de Marina–. De fet, volen tenir una connexió millor amb la serralada, que ara està esquitxada d’infraestructures que ho dificulten. Per això, expliquen, han fet passes per crear una anella verda al voltant del poble, marcada per la riera de Caldes, la riera Seca o de Polinyà i el riu Besòs. Ja estan buscant subvencions i han començat a parlar-ne amb la Diputació de Barcelona.
Ara tenen moltes expectatives en el sector de la Miralda, on es preveu fer 200 habitatges, 68 de protecció oficial. Aquí hi ha d’haver una gran zona verda. Seria el primer pas per fer realitat el projecte de recuperar per a la ciutat els terrenys de l’empresa Calibrados, una antiga fàbrica. En lloc d’un monstre fabril al centre del poble, es podrà tenir un pulmó verd, un espai d’oci per als ciutadans. La pandèmia els va fer veure que el verd era imprescindible, per salut i per justícia social. El projecte privat pagarà la urbanització. Ho tenen claríssim: la calor infernal que pateixen a l’estiu només es pot apaivagar amb molt de verd. I amb una ampliació de la piscina, que està pendent.
