Amnistia per a una quarta part
Sols 105 dels prop de 486 investigats susceptibles de ser amnistiats ja han vist esborrats els càrrecs contra ells
La meitat dels amnistiats són policies i guàrdies civils que van carregar contra els votants l’1-O
Condemnats als quals s’atribuïa independentisme no són amnistiats perquè s’exclou aquesta motivació
La consulta prejudicial sobre l’amnistia al TC i al TJUE paralitza el cas de 71 investigats
Només 105 dels 486 investigats susceptibles de ser amnistiats per causes administratives i penals relacionades amb el 9-N, l’1-O i les jornades posteriors de protestes independentistes han estat ja amnistiats pels tribunals quan es compleixen dos mesos de l’entrada en vigor de la llei, l’11 de juny. No arriben a una quarta part del total, tot i que el càlcul s’ha fet entrar amb calçador, perquè 486 és la xifra donada per la Fiscalia General de l’Estat (FGC) i que inclou tots els polítics i càrrecs públics, mentre que els 105 són els amnistiats comptabilitzats per Alerta Solidària entre manifestants i activistes independentistes. El grup de suport a l’activisme sobiranista només comptabilitza casos penals –no pas multes administratives, per exemple– i que afecten exclusivament activistes. Si prenem com a referència la xifra de 419 manifestants i activistes amb causes penals que considera Alerta Solidària, el percentatge d’amnistiats se situa en una quarta part.
La meitat dels amnistiats són policies –la gran majoria, de la Policía Nacional o la Guàrdia Civil– que van participar en les càrregues contra els votants de l’1-O. Són 54 d’aquells 105, mentre que els manifestants que han vist esborrat el seu expedient penal són 45 i els polítics o càrrecs públics, 9. Són sobretot persones que van participar en les protestes de Tsunami Democràtic al Camp Nou o a l’aeroport del Prat contra la sentència del Suprem, o en les protestes contra la sentència a Via Laietana, en els aldarulls d’Urquinaona o en les manifestacions de Girona i Tarragona. Però també en les manifestacions contra la celebració del Consell de Ministres a Barcelona o contra la convocatòria del sindicat policial Jusapol que va homenatjar els policies de l’1-O.
Tot i que l’aplicació de l’amnistia és “urgent i preferent”, segons estableix la mateixa llei, a l’agost es preveuen pocs avenços pel període de vacances de molts jutjats i tribunals, si bé la primera setmana hi ha hagut quatre notificacions noves –tres amnistiats i una denegació– respecte a les xifres amb què Alerta Solidària tancava el balanç fins al juliol. Entre els 39 casos d’amnistia denegada, no hi ha cap policia i, en canvi, hi ha 23 càrrecs públics i 16 manifestants. Entre els manifestants, hi ha vuit imputats per la protesta al barri barceloní del Raval contra un acte de Vox. Per l’entitat de solidaritat resulta “curiós” que els informes policials, de la fiscalia i les sentències recollissin el caràcter “independentista” de la protesta, mentre que ara se’ls denega l’amnistia adduint que la protesta no s’emmarcava dins del procés independentista sinó contra un partit espanyolista. “L’argument que feien servir per condemnar-los es veu que ara no serveix per amnistiar-los”, lamenta el portaveu d’Alerta, Martí Majoral. És el mateix cas d’Abel Mora, un jove condemnat i ja empresonat per l’agressió a un manifestant convocat pel sindicat policial ultradretà Jusapol. Mentre que la condemna afirmava que havia actuat sota “postulats independentistes de tall anarquista”, la negativa a amnistiar-lo se sustenta en el fet que la manifestació policial era suposadament “per l’equiparació salarial dels cossos policials” –efectivament, aquesta va ser la crida de la convocatòria, però el sindicat ultradretà la va convocar a Barcelona el 10 de novembre del 2018, precisament per homenatjar les càrregues policials de l’1-O.
D’altra banda, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’Audiencia Nacional han derivat la possible aplicació de l’amnistia cap al Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquests recursos afecten 15 manifestants i 56 polítics o càrrecs públics i suposen la paralització dels processos fins al pronunciament del TC o del TJUE.
Alerta Solidària preveu un pronunciament més ràpid del Constitucional per la incomoditat de l’òrgan de designació política i amb actual majoria progressista d’eternitzar el dictamen sobre la constitucionalitat de la llei enmig de pressions permanents de la política i l’opinió pública espanyoles. Si bé el pronòstic és que aquest dictamen pot trigar entre mig any i un any, el pronunciament del TJUE sobre les prejudicials de Llarena respecte a Puigdemont, Ponsatí i Comín va arribar després de 22 mesos.
Pel que fa a aquestes consultes a òrgans superiors, hi ha els casos confirmats del Suprem per un manifestant acusat de desordres i del TSJC en el cas de malversació atribuïda als dirigents d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. En canvi, esperen la decisió de l’Audiencia Nacional els dotze investigats per terrorisme pel cas Judes. L’Audiència no ha notificat als acusats si plantejarà una qüestió prejudicial al TJUE, però Alerta Solidària creu que ho acabarà fent tenint en compte que els ha aixecat les mesures cautelars de retirada de passaport i presentació periòdica al jutjat. Si l’Audiència ja estigués decidida a portar-los a judici, no tindria sentit haver-los aixecat les cautelars, conclou Alerta.
En darrer terme i en l’actuació més sui generis hi ha el Suprem, que l’1 de juliol va dictaminar que no aplica l’amnistia als polítics condemnats o investigats per malversació pel referèndum del 2017. El jutge instructor Pablo Llarena ha mantingut l’ordre de detenció contra Puigdemont, Ponsatí i Comín, mentre que el president de la sala penal, Manuel Marchena, tampoc ha amnistiat els polítics condemnats –Junqueras, Bassa, Romeva i Turull–, que continuarien inhabilitats.
El cas d’Español i els escopeters
Un cas a banda i amb interès afegit és el de l’activista Roger Español, que va perdre l’ull dret per l’impacte d’una pilota de goma llançada a molt poca distància per un escopeter de la Policía Nacional en un dels col·legis electorals de l’1-O. Roger Español està acusat en el cas per desordres juntament amb un escopeter i tres comandaments superiors seus de la policia. Alerta Solidària manté l’esperança que, en aquest cas, els tribunals acabin rebutjant excepcionalment la concessió de l’amnistia a l’escopeter –seria el primer policia i possiblement l’únic que no es beneficiaria de l’extinció penal del seu delicte–. L’entitat de solidaritat amb els encausats, però, admet que el cos i la mateixa inèrcia històrica dels tribunals dificulten molt la identificació de l’agent que va disparar temeràriament la pilota de goma molt a prop de la víctima. De moment, la secció segona de l’Audiència de Barcelona encara no s’ha dirigit a les acusacions i a les defenses d’Español i dels policies investigats per preguntar-los si consideren susceptible d’amnistia el seu cas. Més enllà del Suprem, del TSJC i de l’Audiencia Nacional, la majoria de jutjats i tribunals catalans sí que han amnistiat els casos d’activistes i manifestants acusats dels delictes de desordres, danys i atemptat a l’autoritat. També és rellevant l’amnistia a quatre activistes dels CDR que van ser detinguts per un intent de sabotatge de la Vuelta ciclista a Espanya i van ser acusats de delictes contra la seguretat viària i el medi ambient.
