“Un dia la reivindicació del Montserratí es pot revifar”

N’hi ha diversos, però el de la biblioteca serà molt visible. Duplicarem la capacitat de l’edifici tant en superfície com en nombre d’usuaris. Estem fent una biblioteca molt moderna, d’avantguarda. Des del punt de vista de la sostenibilitat i l’eficiència energètica, serà una biblioteca top a escala catalana. Hi farem una coberta verda. Hi haurà una placa fotovoltaica que alimentarà la biblioteca, però també en posarem a la Casa de Cultura, que és a tocar, i alimentaran no només la biblioteca, sinó també els equipaments municipals que hi ha al voltant: l’Escola d’Arts i Oficis, l’Ajuntament... Serà una biblioteca comarcal i segurament farà que molts estudiants de la contrada, d’Esparreguera, d’Abrera..., vinguin a utilitzar-la. Serà un referent cultural en clau urbana i en clau comarcal molt important. Les obres han d’acabar d’aquí a un any, entre el maig i el juny. És un projecte espectacular: posem una zona verda nova al centre d’Olesa a sobre de la biblioteca.

Aquest és un altre dels projectes estrella del mandat: l’Oficina d’Atenció Ciutadana [OAC] als barris i l’alcalde als barris. Sovint a la gent li és molt difícil venir fins allà on hi ha l’administració o relacionar-s’hi, i nosaltres creiem que l’administració ha de ser tan oberta i propera com sigui possible. La manera d’arribar al ciutadà, si ell no pot venir, és anar-hi nosaltres. L’OAC, la primera porta d’entrada de qualsevol ciutadà a l’administració, la traslladem als barris i la gent pot sortir de casa i a un minut a peu es pot relacionar amb un tècnic de la casa per fer qualsevol tràmit. I també és molt important que l’alcalde vagi als barris per tenir converses amb els veïns i que em puguin explicar com viuen, quines dificultats es troben, quines coses s’han de millorar... Perquè, al final, les persones que coneixen millor els barris són les que hi viuen. Tenim un calendari definit i un cop al mes l’alcalde va a un barri diferent.

Aquest és un projecte que deixarem fet perquè en el proper mandat es pugui tirar endavant. Tenim moltíssimes entitats esportives que necessiten espai. El pavelló pot tenir dues ubicacions possibles, encara no està decidit. Quan tinguem fet l’estudi de viabilitat encarregarem el projecte bàsic i, després, l’executiu, perquè en el moment en què es pugui fer es tregui del calaix i estigui a punt.

Això és realista segons els estudis que hem fet i que han fet en diverses poblacions. Canviem la tipologia de recollida. Passem de contenidors oberts a uns de tancats amb xip per augmentar el nivell de reciclatge. Tindrem més control sobre si la gent fa bé o no la seva feina, i quan dic control no vull dir sobre allò que la gent tira a la brossa, sinó controlar si fa servir o no els contenidors. El fet de tenir un contenidor tancat amb xip ens permetrà tenir informació del seu ús. Si durant un mes una família no fa servir el contenidor del rebuig, els podrem trucar i preguntar per què: si no ho han entès bé, si ho fan malament per error, si senzillament aquell mes no han estat a casa o si no ho volen fer. En aquest cas, podrem arribar a sancionar-los. A partir del desembre o el gener tindrem aplicat aquest nou sistema. El nivell de reciclatge ve imposat per la Unió Europea i ens poden penalitzar si la recollida no es fa ben feta. Hem d’entendre que les penalitzacions les acaba pagant la ciutadania, perquè són diners de tots.

Primer reclamem, com a mínim, arribar a tenir atenció fins a les dotze de la nit. Ara com ara, el CAP tanca a les vuit del vespre. I el dia de demà volem tornar a tenir atenció les 24 hores com hi havia hagut abans de la pandèmia. També reivindiquem que es cobreixin totes les baixes dels facultatius que treballen al CAP i tenir un millor transport públic per acostar la gent a partir de les hores en què no hi ha servei fins a l’hospital de Martorell o el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Sant Andreu de la Barca. Però és que també reclamem poder tenir un CUAP a prop d’Olesa, si no a Olesa mateix. Ens passa que la gent s’ha de buscar la vida per anar a l’hospital de Martorell o al CUAP de Sant Andreu, i el lloc més proper és l’hospital, encara que sovint on s’haurien d’adreçar és al CUAP. Això fa que tinguem unes urgències a Martorell molt més atapeïdes i amb més cues que no pas si la gent anés al CUAP de Sant Andreu.

Fins ara la Generalitat ens deia que ara mateix és molt difícil en clau pressupostària donar resposta a les nostres demandes i que el CUAP de Sant Andreu pot aixoplugar tota la gent que hi ha d’anar. Però la Generalitat ha de tenir en compte el territori: hem de nodrir el Baix Llobregat nord d’aquest CUAP que es mereix per no haver d’anar al Baix Llobregat centre o al Baix Llobregat sud.

Segurament són més cars alguns aparcaments de Barcelona. A Barcelona no tots els pàrquings tenen les mateixes tarifes. Però és cert que aquí s’ha incrementat el preu de l’aparcament municipal. S’ha incrementat el preu de l’IPC sobre la base dels preus que ha tingut des de l’origen del contracte. Han anat apujant l’IPC d’acord amb el preu que tenien. Jo soc usuari del pàrquing d’Olesa i d’algun pàrquing de Barcelona i és molt més car a Barcelona. És cert que la tarifa mensual és més cara si ho comparem amb les tarifes que pots trobar en algun aparcament privat o garatges privats de lloguer que pots trobar a Olesa, però també les característiques del servei que et donen són molt diferents: servei de vigilància 24 hores, obertures automàtiques amb lector de matrícula, una sèrie de serveis extres que fan que el preu hagi de ser més car que no pas el preu de lloguer de qualsevol altre aparcament. Però, en tot cas, això ve d’un contracte de fa molts anys en què es van estipular els preus i el concessionari pot demanar l’augment de l’IPC un cop hagi passat un any des de l’últim augment.

D’una banda, la millora de la C-55 d’Olesa cap a Abrera que ja s’ha fet dona una seguretat al tram viari necessària, perquè en el revolt on hi ha el cementiri nou d’Abrera hi havia una alta accidentalitat. Els sistemes de protecció han fet que la sinistralitat baixés. A la part que va cap a Manresa s’han de fer una sèrie d’actuacions. Hi ha un projecte fet d’Olesa a Collbató, cap a l’entrada de Ca n’Estruc, que també ha de donar seguretat a la gent que circula cada dia per la C-55, una carretera extremament transitada. A més, és una carretera amb necessitats de desdoblament de carrils. I després hi ha una altra part de la C-55 que ha de millorar, que és la connexió amb la sortida d’Olesa de la B-40. Ara s’està fent el projecte executiu, però segurament trigarà mínim quatre anys. Ens garantirà tenir una millor connexió amb el Vallès sense passar pel centre del poble i permetrà també connectar millor els polígons industrials. Farà que els nostres polígons guanyin presència i una posició principal estratègica de mobilitat que faci que s’omplin. Tots aquells vehicles de mitjà o alt tonatge no hauran de passar pel centre del poble, que no poden fer-ho, i no hauran d’anar fins a Abrera i agafar l’A-2 per agafar la C-55 i fer nou quilòmetres de volta. La Generalitat i l’Estat han anat tard a fer aquest accés, però celebrem que per fi hagin fet el projecte executiu.

És veritat que és una reivindicació que es va posar sobre la taula i va créixer amb molta força. És una reivindicació emocional per part de molta gent, perquè hi ha una diferència molt important entre el Baix Llobregat nord i el Baix Llobregat sud. En l’aspecte sentimental, el nord està molt relacionat amb Montserrat. Ara mateix potser no és una reivindicació que estigui en la primera línia política, però aquest sentiment pot fer que un dia la reivindicació es revifi i puguem tenir una comarca pròpia que agrupi una sèrie de poblacions que tenim moltes més similituds i moltes més necessitats conjuntes que no pas Olesa de Montserrat i Gavà. Formem part de la mateixa comarca, però tenim moltíssimes diferències perquè les necessitats en un lloc i en l’altre són molt diferents.