política
El llarg camí que porta ERC al govern de Collboni
El camí que porta ERC al govern de l’Ajuntament de Barcelona ha quedat teòricament desbrossat amb el suport republicà a la investidura de Salvador Illa. Sobre el paper, ara ja res no impedeix convocar el congrés extraordinari de la federació barcelonina per decidir sobre l’ingrés a l’executiu de Jaume Collboni, un congrés que es va suspendre sine die al juny per manca d’aforament suficient del lloc on s’havia de celebrar –l’Orfeó Martinenc– i que la direcció nacional va voler acomodar al calendari de la investidura.
Fonts d’ERC consultades per aquest diari volen que la decisió es prengui ràpidament i constaten que la investidura facilita entrar al govern municipal. La situació al Parlament és sensiblement diferent de la de Barcelona, ja que la direcció de Calàbria es manté ferma en quedar-se a l’oposició malgrat haver investit Illa. En canvi, a la capital, el que la militància havia de decidir era el suport o no a un acord de mandat amb els socialistes que els donava accés al govern.
Però no tothom, a ERC de Barcelona, és partidari d’aquest acord i no té tanta pressa per desencallar la decisió. No és previsible que el congrés es convoqui abans que acabi l’agost, habitualment inhàbil políticament –amb permís de la investidura d’Illa–, de manera que la decisió es deixa per a la represa del curs polític.
Ara bé, els partidaris d’entrar al govern de la casa gran s’hauran d’activar al setembre si no volen que tot plegat es demori fins al congrés nacional del partit, previst per al 30 de novembre, quan es renovarà la direcció però també es fixarà la nova estratègia política de la formació. Per tant, tindran tres mesos de marge per prendre la decisió, en el marc de la seva autonomia municipal, si no volen que l’executiva nacional eventualment els desbarati els plans una altra vegada.
Mentrestant, la direcció actual, capitanejada per Marta Rovira, manté silenci sobre la qüestió. Es dona la circumstància que els republicans apuntalen alhora els governs socialistes a l’Ajuntament –a qui van avalar el pressupost–, al Parlament –amb un “sí vigilant i exigent”– i al Congrés dels Diputats. A la Generalitat, a més, s’ha pactat el manteniment de les conselleries d’Igualtat i Feminisme i d’Exteriors, i Illa ha picat l’ullet a ERC fitxant el secretari de Política Lingüística del govern de Pere Aragonès, Francesc Xavier Vila, i la fins ara directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, com a consellers de Política Lingüística i Cultura, respectivament.
El català, republicà
Per què no, doncs, fitxar Elisenda Alamany i Jordi Castellana al govern municipal? El preacord entre el PSC i ERC de Barcelona preveu que els republicans tinguin responsabilitats de gestió en àrees com la llengua catalana, joventut, turisme, promoció econòmica, drets socials, projecció de ciutat, gent gran o qualitat urbana. Els socialistes deixarien així el català en mans de perfils d’ERC tant a la Generalitat com a l’Ajuntament.
D’acord amb aquest pacte, algunes fonts situen Alamany, presidenta del grup municipal d’ERC, a Promoció Econòmica, que inclou Turisme i Barcelona Activa, i el regidor Jordi Castellana, a l’àrea de Drets Socials.
L’acord també inclou un fons de retorn turístic de 40 milions d’euros anuals per als barris més afectats per la massificació, la construcció d’onze centres d’assistència primària, la posada en circulació d’un miler d’habitatges públics cada any, el manteniment de les polítiques de pacificació del trànsit i la protecció del comerç de proximitat.
Tercer en discòrdia
Hi ha encara un altre element que cal tenir en compte en l’equació, que són els Comuns, necessaris si Collboni i Alamany volen governar amb majoria. De moment, els d’Ada Colau no entren al govern, com tampoc no ho han fet a la Generalitat. De fet, Illa els ha menystingut al seu executiu, on figuren perfils pròxims a ERC i fins i tot de l’antiga Convergència i Unió –Miquel Sàmper, conseller amb el president Quim Torra; Ramon Espadaler, conseller amb els presidents Jordi Pujol i Artur Mas–, però cap de l’òrbita de Barcelona en Comú.
Tant és així que poc després de donar els seus vots per investir el 133è president de la Generalitat han criticat durament l’executiu socialista. David Cid, portaveu dels Comuns, va censurar que alguns dels nous consellers representen el “PSC més conservador” i els “interessos econòmics i la Barcelona de la Fórmula 1 al passeig de Gràcia”. Tot plegat allunya més que no pas acosta els Comuns del govern de Collboni, però la legislatura i el mandat són llargs.
