L’heroi ebrenc de la primera derrota de Hitler
El canareu exiliat Basilio Beltran Bel, enrolat a la legió estrangera francesa, va morir a la batalla de Narvik el maig del 1940
L’investigador Joan Baptista Beltran Reverter treu de l’oblit la trajectòria del republicà, enterrat en un cementiri noruec
Familiars de Beltran Bel van visitar Narvik fent turisme sense saber que el seu parent hi era inhumat
En un altre país, ja hi hauria una pel·lícula sobre la seva vida. Es deia Basilio Beltran Bel i, que se sàpiga, va ser l’únic ebrenc mort a la batalla de Narvik, a Noruega, l’any 1940: la primera victòria aliada, la primera derrota de Hitler. L’investigador Joan Baptista Beltran Reverter, en la seva recerca sempre en marxa sobre els republicans de les Terres de l’Ebre, ha rescatat de l’oblit les poques dades que es conserven del soldat republicà en arxius d’arreu d’Europa. Com passa sovint, ni la família d’en Basilio coneixia que era enterrat al cementiri francès de Narvik. De fet, una parenta seva va visitar la localitat fa uns anys fent turisme sense sospitar que era tan a prop de la tomba de Beltran, mort un 31 de maig.
Fill de José Beltran Balada i Rosa Bel Serret, va néixer a Alcanar el 14 d’abril del 1916. Amb 21 anys el trobem a Barcelona enrolant-se com a soldat de l’Exèrcit Popular de la República. La primera setmana de febrer del 1939 passa la frontera cap a l’exili. Primer és internat al camp de concentració d’Argelers de la Marenda i més tard al de Barcarès, a la Catalunya del Nord. Se li obren tres alternatives per sortir del camp: allistar-se a les companyies de treballadors estrangers, als regiments de marxa de voluntaris estrangers o a la legió estrangera francesa. Va escollir aquest darrer camí. El 24 d’abril del 1939 s’apunta de voluntari per cinc anys al primer regiment estranger d’infanteria, fet que el va portar a fer la instrucció militar a Sidi Bel Abbès, al departament francès d’Orà, a Algèria. “Molts republicans es van allistar a la legió estrangera a França en la retirada, són catalans que s’hi incorporen perquè saben que el govern francès els diu «O torneu a Espanya o us allisteu»”, explica l’investigador Beltran Reverter, delegat a Catalunya de l’Amical de Neuengamme.
El 27 de març de l’any següent es va crear la 13a Demi-Brigade de Marche, formada per uns 2.000 legionaris, la majoria brigadistes internacionals i republicans espanyols, entre els quals Beltran figurava al primer batalló, reclutat a Perpinyà, segons consta en la documentació recopilada per l’investigador. Al mes d’abril el soldat canareu s’embarcava al port bretó de Brest cap al seu destí fatal, a 200 quilòmetres del cercle polar àrtic. De fet, va pujar al vaixell Ville d’Argel sense saber cap on anava. Després d’una escala a Liverpool, comandat pel general Béthouart, va desembarcar a principis de maig junt amb expedicionaris polonesos i la 27e Demi-Brigade de Chasseurs Alpins francesa al port pesquer de la petita localitat de Bjerkvik, setze quilòmetres al nord de Narvik. Els van rebre les bombes. “Va ser el primer desembarcament aliat de la Segona Guerra Mundial”, destaca Beltran Reverter.
La batalla de Narvik es va desenvolupar en tres parts, dues de navals i una de terrestre. Després de Bjerkvik, del 27 al 29 de maig els legionaris van desembarcar a la costa d’Orneset, van travessar la península d’Øyjord i van assaltar la ciutat, que van aconseguir ocupar. Beltran, però, va quedar greument ferit a Øyjord el primer dia. L’havia tocat metralla d’un obús alemany. Va ser traslladat a l’hospital de Narvik, però no van poder fer res per salvar-li la vida i, amb 24 anys, va acabar morint al cap de quatre dies, quan la ciutat ja estava en mans dels aliats.
Ocupació fugaç
Malgrat el simbolisme de la derrota, aquella ocupació va ser fugaç. “El dia 29 de maig la conquereixen i el dia 7 d’abril l’abandonen. Hitler havia entrat als Països Baixos, Bèlgica i França el 10 de maig i els aliats necessitaven personal cap allà, hi va haver un replegament. Abans inclús d’iniciar l’assalt per conquerir Narvik ja sabien que allò s’havia d’acabar. Però és la primera victòria aliada i la primera derrota de Hitler a la Segona Guerra Mundial, amb participació catalana”, remarca Beltran Reverter. Narvik va retornar al control nazi el 8 de juny.
No és clar el nombre de catalans que van participar en aquella contesa. Al cementiri francès de la ciutat consten 118 noms, la majoria de republicans espanyols, alguns dels quals tenen cognoms catalans. Ramon Pujol de Vilallonga, Xavier Renom, Manuel Ferrer, Pierre (Pere) Bartolí... Es calcula que en el transcurs de les tres batalles van morir 8.500 soldats. Els companys de brigada de Beltran van tornar al Regne Unit i es van acabar unint a les Forces Franceses Lliures del general Charles de Gaulle.
“Per què es produeix aquesta batalla allà dalt? Pels interessos de les mines de ferro que hi havia al nord de Suècia, que es connectaven a Narvik amb el mar a través de la via de tren. Utilitzaven el ferro per construir armament. Era gairebé una qüestió d’interessos comercials”, explica l’investigador. El Regne Unit volia impedir a tota costa que Alemanya es nodrís d’aquell ferro.
En el seu afany per treure de l’oblit els qui van lluitar per la democràcia i la llibertat, Beltran Reverter ha publicat recentment la seva recerca a la revista L’Ebre. Va fer mans i mànigues per obtenir la fotografia de la làpida del canareu. Les gestions amb l’ambaixada francesa van ser infructuoses, però, gràcies a un contacte suec, el comú de Narvik li va enviar la imatge al cap d’uns mesos de la petició, un cop es va fondre la neu.
