Garzón demana informació per investigar els desapareguts durant el franquisme
Política
El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, ha demanat a l'abat del Valle de los Caídos, a l'Arxiu General de l'Administració, a la Conferència Episcopal i al Centre Documental de la Memòria Històrica que l'informin sobre el nombre de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme amb la finalitat de determinar si és competent per investigar aquests fets.
En una providència, el jutge informa la Conferència Episcopal que haurà de permetre que la Policia Judicial accedeixi a totes les parròquies de l'Estat espanyol (22.827) perquè els facilitin els llibres de difunts de què disposen amb la finalitat d'identificar les possibles víctimes desaparegudes a partir d'aquella època.
A l'abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos i a la delegació del Patrimoni Nacional a San Lorenzo del Escorial els reclama que li proporcionin els noms de les persones que estan enterrades en aquell lloc.
La petició del jutge també s'estén als alcaldes de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, que han de notificar el nombre de persones enterrades en fosses comunes de les seves localitats (també data i lloc del seu naixement, residència i filiació) a partir del 17 de juliol de 1936 "com a conseqüència directa de l'alzamiento nacional i la Guerra Civil que va provocar, i la postguerra sota el mandat del nou règim a Espanya".
Es dirigeix també a l'Arxiu General de l'Administració perquè identifiqui l'organisme que pugui dictaminar la xifra de desapareguts, i al Centre Documental de la Memòria Històrica li demana que li faci arribar els fitxers del Tribunal Especial de la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme dels quals disposi.
També es dirigeix a la direcció general dels Registres i del Notariat.
A finals del mes de juny, el magistrat ja va demanar informes als ministeris de l'Interior i de Defensa sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme amb la finalitat de determinar si és competent per investigar els fets. Aleshores també va sol·licitar als denunciants d'aquests casos que aportin les identificacions corresponents a aquestes persones del parador de les quals encara no se'n sap res i les circumstàncies, si es pot, en què es va produir la desaparició.
Associacions de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme han presentat fins ara vuit denúncies al jutjat de Garzón per diferents casos a Navarra, Balears, Canàries, Catalunya, Galícia, Andalusia i un cas individual d'un diputat socialista i, de forma genèrica, han denunciat la desaparició de 30.000 persones durant l'epoca.
