Política

La batalla de la llengua

El govern de Moldàvia ha establert per llei que l’idioma d’estat i de la majoria de la població es diu ‘romanès’ i no ‘moldau’

La denominació de la parla ha estat objecte de disputes al llarg de la història i divideix europeistes i prorussos

La llengua és sovint un dels instruments que fan servir els governants per mirar d’imposar els seus interessos nacionals. El cas de Moldàvia és paradigmàtic, ja que el nom de l’idioma que parla la major part de la població (el 78,6%, segons el cens del 2014) ha estat utilitzat, històricament, per mirar d’arrossegar-la cap a posicions més russòfones o europeistes.

La presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, va signar el 22 de març del 2023 la llei que estableix que la “llengua romanesa” en lloc de la “moldava” és la llengua d’estat del país. Una afirmació que, segons Sandu, “confirma la veritat històrica i innegable: la llengua d’estat de la República de Moldàvia és el romanès”. “Vull que la llengua romanesa uneixi tots els que vivim i estimem aquesta terra”, va proclamar Sandu, que va acusar els partidaris de mantenir el nom de moldau per referir-se a l’idioma de voler “dividir la nació” i mantenir-la en una “baralla eterna”. Sandu avalava, d’aquesta manera, la llei aprovada pel Parlament que feia canviar els termes “llengua moldava”, “llengua oficial”, “llengua d’estat” i “llengua materna” de la Constitució i de tots els documents oficials per “llengua romanesa”.

La modificació de la llei va topar amb l’oposició ferotge del Partit Comunista de Moldàvia, pròxim a Rússia, que va portar la llei al Tribunal Constitucional. Les formacions prorusses acusen els proeuropeus de facilitar el “colonialisme” de Romania reconeixent la llengua amb el nom de romanès.

El nom de la llengua no ha estat, durant molts anys, al llarg de la història de Moldàvia, objecte de polèmica i els seus habitants n’han dit moldau o romanès en funció del seu origen geogràfic i de les seves circumstàncies socials. Durant el règim de la Unió Soviètica, però, les autoritats van imposar el nom de moldau com l’únic reconegut oficialment, es va dictaminar que es tractava d’una llengua diferent del romanès i es va imposar l’escriptura en ciríl·lic. D’aquesta manera, era l’única llengua romànica que s’escrivia en aquest alfabet.

La Constitució estableix que la llengua d’estat del país és el moldau, però la declaració d’independència de Moldàvia del 1991, quan el país va deixar de pertànyer a la Unió Soviètica, estipulava que la llengua oficial era el romanès. L’actual partit del govern, PAS, va canviar la legislació el març de l’any passat i va deixar clar que “la llengua d’estat” és el romanès, però no ho va fer a través d’una modificació de la carta magna, sinó com una esmena que remet a la sentència del Tribunal Constitucional del 2013, que deia que la declaració d’independència és el precedent de la Constitució. I la declaració estableix el romanès com la llengua d’estat.

La llengua a Moldàvia és també un dels indicadors dels valors de la població. Segons les enquestes, els parlants de romanès (gairebé el 80% dels prop de 2,6 milions d’habitants del país –sense incloure-hi Transnístria–) són partidaris de la integració a la Unió Europea, mentre que els parlants d’altres llengües com el rus, l’ucraïnès, el búlgar i el gagaús hi acostumen a estar en contra. El govern moldau sosté que aquest segment de la població està sotmès a la “guerra informativa” de Rússia.

Més enllà de les disputes polítiques, entre els filòlegs hi ha un ampli consens que la llengua que es parla a Moldàvia és el romanès, tot i els intents de divisió que han anat sorgint de manera periòdica. Un dels més recents es va produir el 2003, quan l’historiador i polític moldau Vasile Stati va publicar un diccionari moldau-romanès amb què mirava de demostrar que es tracta de dos idiomes diferents. Els lingüistes de l’Acadèmia Romanesa van sortir de seguida a desacreditar-lo i a defensar la unitat de la llengua encara que a Moldàvia es facin servir moltes paraules que són préstecs lingüístics del rus.

El debat sobre la denominació de la llengua és encara més complex a la República de Transnístria –no reconeguda per la comunitat internacional, però independent de facto–, que continua anomenant moldau el romanès i és una de les seves tres llengües oficials juntament amb el rus i l’ucraïnès.

També és polèmic el nom de l’idioma a Ucraïna, on encara es distingeix entre romanès i moldau, tot i que les autoritats de Kíiv han anunciat la intenció d’adoptar només la primera denominació.

El Ministeri d’Educació i Ciència ucraïnès va anunciar el 16 de novembre passat que ja havia iniciat els passos per eliminar totes les referències a la “llengua moldava” i substituir-les per “llengua romanesa” en els textos legals i en els llibres de text. Segons va informar el diari ucraïnès Dumska el gener passat, les setze escoles de la regió d’Odessa ja havien canviat el terme moldau per romanès.

78,6
per cent
de la població de Moldàvia parla romanès, segons el cens del 2014.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia