Política

Estat francès

El fundador de Telegram passa a disposició judicial

Pàvel Durov es va reunir diverses vegades amb el president Emmanuel Macron abans d’obtenir la nacionalitat francesa

El fundador i conseller delegat de Telegram, Pàvel Durov, ha passat aquest dimecres a disposició judicial després de cinc dies de passar cinc dies sota custòdia policial, segons han informat a l’agència Efe fonts judicials. El jutge d’instrucció ha ordenat el trasllat de l’empresari al Palau de Justícia de París un cop esgotat el termini legal per mantenir la seva detenció provisional, que ja diumenge passat va ser ampliada per un màxim de 96 hores. La justícia francesa ha de decidir ara si presenta càrrecs contra ell, amb o sense mesures cautelars, o el posa en llibertat.

Durov, de 39 anys, està investigat en relació amb una causa per la qual pot ser imputat per una dotzena de càrrecs relacionats amb la difusió de continguts delictius a través del servei de missatgeria instantània, com pornografia infantil, narcotràfic o estafes. La fiscalia de París ha detallat que entre els possibles delictes comesos hi ha la complicitat en l’administració d’una plataforma en línia per permetre transaccions il·lícites de bandes organitzades, rebuig a cooperar amb les autoritats compartint documents o informacions necessàries per evitar actes il·legals i complicitat en estafes i tràfic de droga.

El creador de Telegram va ser detingut dissabte a l’aeroport parisenc de Le Bourget després d’aterrar-hi amb un avió privat. Després del seu arrest, Telegram va assegurar que Durov “no té res a amagar” i va recordar que viatja sovint per Europa”. A més, va afirmar que és “absurd” que una plataforma o el seu propietari siguin els “responsables pels abusos” que hi fan els usuaris.

En aquest sentit, l’empresa va defensar que els sistemes de moderació de continguts de Telegram es troben “dins els estàndards del sector i milloren constantment”. També va garantir que la plataforma, que té prop de mil milions d’usuaris arreu del món, “compleix les lleis de la Unió Europea (UE), inclosa la Llei de Serveis Digitals”, que regula els continguts a Internet.

Aquesta normativa estableix que les empreses que tinguin almenys 45 milions d’usuaris mensuals a la UE hauran de ser més transparents sobre les mesures que adopten per combatre els continguts il·legals. Telegram ha de complir l’esmentada legislació encara que no arribi a aquest llindar. En concret, ha de tenir un sistema perquè les autoritats o els usuaris avisin de l’existència de contingut il·legal i retirar-lo ràpidament tan bon punt tingui coneixement de la seva existència.

Aquest mateix dimecres, la firma tecnològica ha comunicat a la Comissió Europea (CE) que continua sense assolir els requisits perquè Brussel·les la consideri una gran plataforma i, per tant, hagi de observar les obligacions més estrictes que preveu el reglament europeu, com la de realitzar un informe anual previ a qualsevol advertència sobre els riscos que la plataforma pugui tenir en la societat, ni sotmetre’s a auditories externes dels poders públics ni de la societat civil.

Telegram, que fins ara havia comunicat que tenia 41 milions d’usuaris, havia d’actualitzar la xifra fins a finals d’agost. El portaveu de Mercat Interior de la CE, Thomas Regnier, ha explicat a Efe que la companyia ha insistit avui que continua sense arribar als 45 milions, però no ha concretat quantes persones utilitzen el servei, segons el portaveu.

No obstant això, Brussel·les farà les seves pròpies estimacions sobre el volum d’usuaris de la plataforma a la UE. Per calcular-ho, la CE no té en compte el total d’usuaris de Telegram, sinó només els que es registren als canals de l’aplicació. És a dir, compta només les persones que utilitzen les prestacions que més s’assemblen a una xarxa social i exclou aquelles que utilitzen Telegram només per enviar missatges personals a altres usuaris.

En qualsevol cas, la Comissió es va desmarcar dilluns de la detenció de Durov a França i va deixar clar que la investigació penal a França no té res a veure amb el compliment de la Llei de Serveis Digitals europea.

Trobades amb Macron

El multimilionari d’origen rus resideix actualment a Dubai, on té la seu l’empresa, i també té la nacionalitat dels Emirats Àrabs i la francesa. Segons publica aquest dimecres el diari Le Monde, Durov es va reunir diverses vegades amb el president de França, Emmanuel Macron, abans d’obtenir el passaport francès el 2021. Segons el mateix mitjà, l’empresari va incloure aquestes trobades a l’expedient de la seva sol·licitud.

Durov va ser naturalitzat per decret governamental a través de la via de l’“estranger emèrit”. Aquest procediment faculta les autoritats a concedir la nacionalitat un ciutadà estranger “ que contribueixi per la seva actuació distingida a la influència de França i a la prosperitat de les seves relacions econòmiques internacionals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estat espanyol

Sánchez viatja a Àfrica per impulsar la migració circular

Barcelona
Estat francès

El fundador de Telegram passa a disposició judicial

Barcelona
guerra a europa

Kíiv incendia un dipòsit de gasolina a la regió russa de Rostov

barcelona
política

La comissió de garanties d’ERC dirimirà si es pot avançar el congrés

barcelona
alemanya

Starmer visita Berlín i París en un nou intent de girar full al ‘Brexit’

barcelona
política

El PP vol fer del Senat un camp de batalla contra el finançament singular

barcelona
Política

Illa manté els actes dissenyats per Aragonès en una Diada que vol ser “per a tothom”

barcelona
guerra a gaza

Almenys nou morts en l’operació israeliana a Cisjordània més gran dels últims vint anys

barcelona
estats units

El fiscal especial refà l’acusació contra Trump en el cas de l’assalt al Capitoli

barcelona