Entorn natural difícil de gestionar
Amb 30 urbanitzacions i dos nuclis urbans, Corbera té com a principal repte la cohesió
Ha estat un dels pobles més afectats per les fuites d’aigua i està pendent de les reparacions
Substituir el sistema de recollida de porta a porta al nucli urbà és un altre dels reptes de l’actual mandat
Com altres municipis l’Ajuntament reclama diners de l’ACA per reparar les fuites de la xarxa
L’entorn natural, sense grans zones industrials o carreteres fa que hi hagi interès pels xalets
Corbera de Llobregat pertany a la comarca del Baix Llobregat. Està situat al marge dret del riu Llobregat, a uns 342 metres d’altitud sobre el nivell del mar i a uns 24 quilòmetres al nord de la capital, Barcelona. Té una superfície de 18,44 quilòmetres quadrats, que s’estén des del puig d’Agulles [1] i la Creu de l’Aragall [2] fins a la riera de Sant Joan o Corbera quan va cap al riu Llobregat. El seu terme municipal està envoltat per les poblacions següents: Gelida, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, la Palma de Cervelló i Cervelló. El seu territori és molt accidentat orogràficament pel massís del Garraf-Ordal i està cobert en bona part per extenses zones de bosc.
Té trenta-una urbanitzacions repartides per tot el terme municipal: Nucli Urbà, Ca n’Armengol, Can Canonge, Can Coll, Can Llopard, Can Lluís, Can Margarit, Can Montmany, Can Moriscot, Can Palet, Can Planes, Can Rigol, el Bonrepòs, el Mirador, els Herbatges, els Carsos, els Guixots, l’Amunt, la Casa Cremada, la Creu de l’Aragall, la Creu de l’Aragall Júnior, la Creu Nova, la Creu de Sussalba, la Servera, la Soleia, les Cases Pairals, les Parretes, Mas d’en Puig, Sant Cristòfol i Santa Maria de l’Avall, entre altres. El fet d’haver mantingut un entorn plenament natural, de no tenir grans zones industrials o també la sort d’estar només a 20 minuts del centre de Barcelona, ha provocat que les cases del municipi siguin molt ben valorades.
De fet, l’any 2020, en una reacció impulsada per la pandèmia, la cerca de xalets a la demarcació de Barcelona es va disparar un 49% anual entre abril i setembre, segons un estudi de Fotocasa. En termes generals, l’interès per habitatges de segona mà en venda als afores de Barcelona va créixer un 9,8% anual. En el tercer trimestre, l’interès per viure fora de Barcelona va augmentar un 10,3% en comparació amb els tres mesos anteriors i a la capital, un 3,2%. Els tipus més sol·licitats van ser els apartaments, amb un increment del 52% anual; els xalets, amb un 49%; la casa en filera, amb un 30%, i les finques rústiques, amb un 22%.
En el segon i el tercer trimestre del 2020, els contactes pels habitatges es van incrementar notablement respecte als contactes efectuats en el mateix període de l’any anterior. Els municipis amb més contactes van ser: Palau-solità i Plegamans (94%), Badia del Vallès (90%), Vallirana (86%), Castellbisbal (75%) i Corbera de Llobregat (72%), entre altres municipis semblants.
El nucli modern, comercial i de serveis de Corbera se situa a la part meridional del terme, a la riba esquerra de la riera de Rafamans. Aquest nucli s’ha conegut com Corbera de Baix i s’originà a l’entorn de la masia de can Roig, a finals del segle XIX i començament del XX, i va rebre el nom de Cases d’en Roig.
Temps enrere aquest nucli es diferenciava clarament del nucli històric, també conegut com Corbera de Dalt, que es va desenvolupar al segle X entorn del castell i va constituir el nucli originari de la vila mil·lenària. Tant el creixement urbà com l’extensió dels boscos de pins han comportat una recessió lenta però inexorable de l’agricultura, que, bàsicament, era de cultiu de la vinya i de l’oliva. Actualment resten conreus de presseguers, cirerers i productes de l’horta.
Problemes amb l’aigua
Enmig de la gran sequera de l’estiu del 2023, es va establir que Cervelló, Corbera i la Palma de Cervelló eren els tres únics municipis que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que sobrepassaven el límit de 230 litres per habitant i dia fixat per la Generalitat de Catalunya en la situació d’excepcionalitat per sequera. De seguida es va explicar que aquests elevats registres no eren causats per un excés de consum dels veïns. El problema eren les fuites i els problemes a les seves xarxes d’abastament. Tenen una orografia complexa perquè estan situats a la muntanya i farcits d’urbanitzacions. Plens de cases unifamiliars, algunes amb piscina i jardí, necessiten molts més quilòmetres de canonades per portar el líquid més preuat a les seves llars. A més, aquests sistemes estan antiquats i els cal una renovació urgent. Una operació que necessita inversions milionàries que els ajuntaments tots sols no poden fer. De fet, Corbera i altres ajuntaments han denunciat que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha endarrerit durant mesos la concessió dels ajuts per arreglar fuites. En aquest sentit, han lamentat que, mentre s’apressa els municipis a estalviar aigua en plena sequera, no es dona la mateixa pressa a l’hora d’aportar-los els recursos.
En les passades eleccions municipals, el PSC va aconseguir tornar a la posició que havia ocupat durant molts anys i va passar de ser la tercera força a la primera. En canvi, ERC va notar el desgast de la situació global de la marca i va baixar a la tercera posició. El PSC va optar per pactar amb GiU, una formació localista, centrada a defensar els drets de les urbanitzacions del municipi. Tot i que no li calia, perquè ja tenia majoria, el PSC s’assegura així quatre anys governant amb comoditat.
L’alcaldessa, Rosa Boladeras, també és una experta en el càrrec, ja que l’ha ocupat quatre vegades, separades tant en el temps que, del primer cop que va ocupar la batllia, ja en fa 21 anys. Curiosament, entre els temes que haurà d’afrontar n’hi ha un que ja existia ara fa dues dècades, que és la gestió i normalització de les urbanitzacions. Amb algunes sense clavegueram o sense altres serveis, el repte serà trobar la manera de posar-les al dia, amb el problema que són obres que han de pagar els veïns i actualment aquesta possibilitat presenta moltes dificultats. Aquesta cirurgia urbanística, més el canvi de la recollida porta a porta al nucli urbà, on es volen posar contenidors, són dos dels temes més candents que es troba l’actual administració municipal.
