Àsia
El Japó busca nou primer ministre
Fumio Kishida anuncia la dimissió a causa de la caiguda de popularitat i diversos escàndols en el govern
Ha aprovat un augment sense precedents de la despesa en defensa i un canvi en la política de seguretat
Un congrés a finals de setembre decidirà el seu substitut al capdavant del partit i de l’executiu
Kishida ha malbaratat les bones relacions teixides pel seu predecessor, Shinzo Abe, amb la Xina de Xi Jinping
El primer ministre japonès, Fumio Kishida, es prepara per deixar el càrrec a finals de mes després d’anunciar a mitjans d’agost que no es tornaria a presentar per encapçalar les llistes del Partit Liberal Democràtic (PLD). La dimissió, motivada per la seva caiguda de popularitat i per un cúmul de notícies controvertides dins del govern, es farà oficial a finals del mes de setembre, després dels comicis interns del partit. La gran incògnita és qui prendrà les regnes del Japó, però, sigui qui sigui, haurà d’afrontar dues grans batalles: una dins del seu propi partit i una altra per guanyar la confiança del poble japonès.
Kishida tanca una etapa desastrosa al capdavant del partit, en una situació crítica per a una agrupació que ha monopolitzat la política japonesa durant els últims 80 anys. Després de tres anys de mandat, el PLD registra, avui, una de les taxes de suport públic més baixes de la seva història. Els escàndols polítics, les insinuacions de corrupció, l’augment del cost de vida i els problemes de manca de mà d’obra i d’altra índole que ja arrossegava el Japó han estat el detonant per deixar en una situació molt fràgil un partit que semblava indestructible les darreres dècades.
A més, hi ha la percepció que Kishida no és un orador natural ni un animal polític, a diferència del difunt exprimer ministre Shinzo Abe, que va sobreviure diversos escàndols seriosos per convertir-se en el líder amb més dies com a primer ministre del Japó. Els experts van assenyalar que el fet que dimitís va ser un moviment astut, ja que li estalviaria la probable ignomínia de ser destituït si participava en aquestes eleccions.
Durant els gairebé tres anys de mandat, Kishida ha aconseguit allò que l’antic primer ministre Abe havia defensat però que, finalment, no va poder implementar: ha liderat un augment sense precedents en la despesa en defensa i, el desembre del 2022, una reforma radical de la política de seguretat que permet a les forces d’autodefensa (l’exèrcit) del país a contraatacar si és atacat i exportacions d’armes letals a països amics. En aquest context, durant aquests anys es va assenyalar la Xina, Corea del Nord i Rússia com a amenaces per al Japó, en un entorn que es va descriure com “el més greu i complex des del final de la Segona Guerra Mundial”.
El context també va jugar a favor de Kishida, amb una opinió pública espantada per la invasió russa d’Ucraïna i les advertències que un conflicte similar podria sacsejar l’Àsia. En aquest escenari, l’encara primer ministre nipó va desenvolupar i materialitzar la visió de seguretat d’Abe sense gaire oposició interna ni externa. A més, va saber aprofitar les seves fortaleses com a diplomàtic consumat, després d’haver estat el ministre d’Afers Estrangers més longeu del Japó, amb un mandat de quatre anys i set mesos entre el 2012 i el 2017.
Una dona a la travessa
Al llarg del seu mandat, Kishida va redreçar les sempre inestables relacions amb Corea del Sud i va reforçar encara més la seva aliança amb els EUA i els països occidentals, però va ser incapaç de mantenir un cert equilibri diplomàtic com va fer Abe, que va aconseguir celebrar 27 cimeres amb el president rus, Vladímir Putin.
Kishida també ha malbaratat les bones relacions que Abe havia aconseguit amb la Xina de Xi Jinping, així com una possible cimera enguany amb Corea del Nord, després que el líder nord-coreà, King Jong-un, va reiniciar contactes amb Tòquio arran del terratrèmol del primer de gener.
La cursa per succeir Fumio Kishida com a líder del partit, i per tant com a primer ministre del país, va començar just després de l’anunci que no es presentaria a les eleccions. La lluna de mel política de Kishida va acabar amb l’assassinat d’Abe, el 2022, després que la seva decisió de permetre un funeral d’estat sense un debat previ a la Dieta provoqués un profund descontent en la societat nipona. A més, aquest assassinat va exposar els vincles històrics del partit amb la controvertida Església de la Unificació, una organització que ha estat acusada de pràctiques coercitives i que influenciava les polítiques ultraconservadores del govern.
El primer a fer el pas per a la successió va ser l’antic ministre de Defensa de 67 anys Shigeru Ishiba, que ha declarat la seva intenció de presentar-se si aconsegueix el suport necessari de 20 parlamentaris per qualificar-se com a candidat. Tot i que aquest parlamentari, amb 12 mandats, sovint encapçala les enquestes mediàtiques que demanen als ciutadans la seva elecció preferida com a primer ministre, dins del PLD se’l veu com una figura dissident, cosa que podria dificultar-li aconseguir vots. Anteriorment, ja ha participat en processos similars en quatre eleccions del PLD i sempre ha perdut.
També popular entre el públic és Shinjiro Koizumi, de 43 anys, anteriorment ministre de Medi Ambient, amb una mentalitat reformista i fill de l’antic primer ministre Junichiro Koizumi, que va liderar el país entre el 2001 i el 2006. D’altra banda, la ministra d’Afers Estrangers, Yoko Kamikawa, de 71 anys, està guanyant suport tant dins del PLD com entre el públic, amb un impuls que podria portar a l’elecció de la primera dona primer ministre del Japó al setembre. Kamikawa ha estat elogiada per Taro Aso, un influent líder del PLD, i també és membre de la facció de Kishida.
