Política
Nou trencaclosques polític a Barcelona
L’escenari polític d’aquest curs a l’Ajuntament de Barcelona ha canviat de decorat. O millor dit, de personatges. La marxa de tres dirigents històrics dels principals grups municipals ha modificat totalment la foto que es van fer els candidats abans de les eleccions. Al mateix temps ha obert diversos interrogants sobre quin paper i, sobretot, quina actitud tindran les formacions municipals ara que els principals interlocutors de l’alcalde socialista, Jaume Collboni, ja no hi són. A ningú se li escapa que, en més d’una negociació, el personalisme dels diferents líders ha pogut alentir i i fins i tot frenar possibles acords.
El grup d’ERC va ser el primer a canviar de portaveu amb la marxa del seu líder Ernest Maragall. La regidora Elisenda Alamany quedava com a nova presidenta i Jordi Castellana ocupa el lloc de portaveu. Maragall va fer un traspàs de poders discret, sense voler interferir en el futur rumb del partit. Aquest estiu, però, el 22 de juliol, Maragall va deixar el partit després de considerar que no havia rebut les explicacions pertinents per l’escàndol dels cartells en contra seu publicats des de la pròpia formació.
Unes setmanes abans, concretament el 7 de juliol, un altre històric –i ex-alcalde–, Xavier Trias, president de Trias per Barcelona, que ara és més Junts per Barcelona, comunicava la seva intenció de no tornar a ocupar l’escó de regidor passades les vacances. Trias ja va deixar dit que Jordi Martí Galbis seria el president del grup municipal quan ell deixés el consistori. També va demanar a Junts que “abans d’un any” decideixi el candidat a les eleccions municipals del 2027.
I aquesta setmana s’han confirmat els rumors sobre la marxa de la presidenta del grup dels comuns, l’exalcaldessa Ada Colau, la qual ho va reconèixer finalment dilluns passat. A diferència dels altres històrics, Colau va marcar la línia de la seva formació una vegada ella no hi sigui. Va assegurar que els comuns continuaran fent oposició i va anunciar la possibilitat de tornar-se a presentar a les eleccions de l’any 2027.
Menys personalismes
Aquestes tres decisions, unes més que altres, poden fer canviar el rumb o almenys l’enfocament de futures negociacions de les diverses formacions amb el govern socialista. És sabut que els personalismes ja havien encallat, en alguna ocasió, més d’una negociació. L’alcalde Jaume Collboni ja ha anunciat la seva voluntat que l’assoliment d’acords amb altres formacions sigui la “dinàmica habitual” durant el mandat i ha remarcat “l’oferiment a continuar dialogant” amb BComú per arribar a acords “progressistes”. En aquest sentit, ha recordat l’acord pressupostari amb ERC per als comptes del 2024 que va haver d’aprovar, però, a través d’una qüestió de confiança.
Resta pendent, després d’aquest pacte, saber si ERC s’acabarà incorporant al govern de Collboni, fet que semblava imminent fa uns mesos i que de moment no ha estat anunciat. A l’horitzó polític hi ha temes tan candents com ara començar a elaborar un pressupost per al 2025 que Collboni voldria tenir a la tardor. Altres temes de ciutat són la imperiosa necessitat d’habitatge públic i la nova connexió del tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià.
