Biden i Starmer frenen les expectatives de Kíiv sobre l’ús de míssils de llarg abast

Sense canvis en l’estratègia dels EUA sobre l’ús d’armes de llarg abast per part d’Ucraïna. Els Estats Units continuen sent cautelosos i, almenys de moment, mantenen les restriccions sobre l’ús d’aquest armament per part de Kíiv per colpejar territori rus. La reunió bilateral entre el president dels EUA, Joe Biden, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, de divendres al vespre a Washington, havia generat grans expectatives, però va acabar sense cap pronunciament al respecte.

Els dos mandataris van reafirmar el seu total suport a Ucraïna i van tancar files al voltant del seu president Volodímir Zelenski, però no es van pronunciar sobre aixecar el vet a Kíiv sobre l’armament de llarg abast. De fet, aquesta qüestió ni se cita en el comunicat final que totes dues parts van emetre al final de la trobada.

En declaracions a la premsa després de la reunió, Starmer va afirmar que les converses continuaran amb un “grup més ampli de gent” durant la setmana de reunions d’alt nivell de l’Assemblea General de l’ONU a Nova York, que se celebrarà a final d’aquest mes. “Aquesta reunió no era per prendre cap decisió contreta”, va dir destacar Starmer, que va defensar el dret d’Ucraïna a defensar-se i va assegurar que l’OTAN continuarà donant suport a Kíiv.

Hores abans de la reunió, el president ucraïnès havia tornat a insistir en el fet que Ucraïna necessita atacar objectius militars situats en territori rus per fer decantar la balança de la guerra a favor de Kíiv. A més d’Ucraïna, altres aliats en el flanc est de l’OTAN, com ara Polònia, volen que Biden permeti a Kíiv usar els míssils de llarg abast per atacar territori rus, i el president nord-americà s’ha mostrat obert a fer algun canvi en la seva restrictiva política.

Els Estats Units són reticents a deixar que Kíiv faci servir el seu armament per atacar territori rus, doncs, temen una escalada del conflicte. El president rus, Vladímir Putin, ja va advertir que si es dona l’aprovació, ho interpretarà com que els països de l’OTAN entren a formar part del conflicte.

Fins ara, la política de l’Administració Biden ha estat donar suport a Ucraïna i, des de l’inici del conflicte, li ha entregat armament per valor de més de 55.000 milions, però ha posat condicions sobre com Kíiv ha d’usar l’armament que li entreguen els EUA o que estan fabricats amb components nord-americans per evitar una escalada amb Rússia. Aquestes limitacions s’han anat flexibilitzant amb el pas del temps, tot i que es mantenen en els míssils de llarg abast. Tot i això, el maig passat Biden va autoritzar per primer cop a Kíiv atacar contra territori rus, específicament per defensar l’aleshores assetjada ciutat de Khàrkiv, al nord-est del país. Una possible mesura que podria adoptar Biden seria autoritzar l’ús per part d’Ucraïna dels míssils britànics Storm Shadow per atacar objectius fora del seu territori. El Regne Unit i Ucraïna necessiten el permís del president nord-americà, perquè alguns dels components d’aquests míssils estan fabricants als Estats Units.