El sentiment de catalanitat va a la baixa

El sentiment de catalanitat ha experimentat una davallada de més de deu punts en l’última dècada, fins al punt que les persones que diuen sentir-se catalanes han passat del 29,1% l’any 2014 al 18% el 2024. Així es desprèn de l’anàlisi dels diversos baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) entre el 2014 i el 2024 que ha fet l’ACN, en què s’aprecia que tot i que la caiguda és general, i es viu tant als pobles petits com a les ciutats grans, són els joves d’entre 18 i 24 anys els que han experimentat més desafecció: si fa deu anys estaven lleugerament per sobre de la mitjana amb el 29,3%, ara la xifra és de l’11,4%, la franja d’edat amb un percentatge més baix. Els qui se senten exclusivament catalans també cauen especialment entre els catalanoparlants i també entre els votants d’esquerres.

La tendència d’aquells qui només se senten catalans és a la baixa a tots els grups d’edat, però no en la mateixa proporció. En el baròmetre del CEO del març del 2014, la identitat amb què els enquestats d’entre 18 i 24 anys se sentien més còmodes era la de “només català”, seguit de la de “més català que espanyol” (28%) i la de “tant català com espanyol” (26,7%). En aquesta dècada, els joves que s’identifiquen amb la catalanitat exclusivament s’han desplomat, mentre que els qui tenen les dues identitats amb el mateix pes s’han disparat 20 punts.

Per contra, les persones de 65 anys i més que asseguren sentir-ne només catalanes se situen al 21%, amb una baixada de només cinc punts en els últims deu anys. Si l’any 2014 la gent gran era qui menys donava suport a aquesta identitat amb el 26% d’enquestats, ara és la franja d’edat que lidera el sentiment.

Les xifres contrasten amb aquells qui diuen ser tant catalans com espanyols per igual, que veuen el suport créixer significativament en totes les edats, mentre que les opcions espanyolistes es mantenen tan residuals com el 2014: un 5,6% dels enquestats del conjunt de franges s’identifiquen més amb Espanya que amb Catalunya, i un 6% de la gent només se sent espanyola.

La tendència dels últims anys també és especialment marcada entre els catalanoparlants. A les portes del 9-N, un 87% dels qui afirmaven que el català era la seva llengua pròpia declarava que eren més catalans que espanyols o bé exclusivament catalans, un percentatge que el juliol del 2024, a setmanes de la investidura de Salvador Illa, havia baixat al 77%. Al seu torn, els castellanoparlants que se senten de les dues identitats per igual han pujat en aquest temps del 54% al 60%, un augment menor, i que és inexistent entre els qui se senten més espanyols que catalans o només espanyols, estables al 25%.

També hi ha diferències més significatives entre els qui han nascut a Catalunya que entre la resta de ciutadans, ja que un 68% dels primers defensaven les opcions de més catalanitat fa deu anys i aquesta proporció ha caigut al 52%, en benefici dels equidistants entre les dues nacionalitats (del 26% al 41%).

Les esquerres també estan perdent el sentiment català de manera més clara que les dretes. Així, el 2014 pràcticament la meitat d’aquells que ideològicament a l’extrema esquerra es definien com a exclusivament catalans (47%), i ara només ho són el 27%. La caiguda és generalitzada en tot l’espectre ideològic excepte en aquells que s’escuren més a la dreta (aquells qui se situen entre el 8 i el 10 en l’eix esquerra-dreta), en què el sentiment fins i tot puja, tot i continuar sent residual vorejant el 10%. Els qui se situen a l’esquerra però lleugerament (en un 4 de 10), que són un dels grups poblacionals més grans, han vist augmentar l’opció “tant català com espanyol” del 25% al 44%.