Qui és qui a la nova Comissió Europea de Von der Leyen?

Repeteix al capdavant de la Comissió Europea (CE) per segona vegada, després d’haver ocupat el càrrec entre 2019 i 2024 a proposta del francès Emmanuel Macron. Aquesta política alemanya de 65 anys i nascuda a Brussel·les, pertany al Partit Popular Europeu (PPE) i abans d’arribar a les institucions comunitàries va ocupar tres ministeris diferents a Berlín sota els governs d’Angela Merkel. Concretament, el Defensa, Treball i Família. És metgessa de formació, especialitat de ginecologia, i té set fills.

Nascuda a Madrid, té 55 anys i acumula gairebé dues dècades de responsabilitat en política climàtica, els sis últims anys com a vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra de Transició Ecològica.

De 39 anys i nascut a Versalles, Séjourné deixa el seu lloc en el govern francès com a ministre d’Afers Estrangers per a tornar a Brussel·les, on fins a principis d’aquest any havia desenvolupat tota la seva carrera política com a eurodiputat i cap de files dels liberals europeus. Prèviament, havia estat un assessor molt pròxim a Emmanuel Macron, tant en la seva etapa de president com en la de ministre.

Aquesta estoniana de 47 anys nascuda a Tallinn, deixa enrere el càrrec de primera ministra del seu país. La seva ferma posició pro ucraïnesa i antirussa, podria ser un punt feble durant l’examen al qual s’haurà de sotmetre per obtenir l’aval del Parlament Europeu. Un procés que Kallas coneix molt bé, perquè va ser eurodiputada entre el 2014 i el 2018. A més, ha treballat com a advocada especialitzada en temes de competència, la qual cosa li pot jugar a favor.

Nascuda a Joutsa, té 52 anys i és eurodiputada des de 2014. Durant la seva etapa política a Finlàndia va formar part de tres executius liberal-conservadors diferents com a ministra d’Educació (2008-2011); Administracions Públiques i Govern Local (2011-2014), i Transports (2014). Virkunnen és de dretes amb tendència liberal, la qual cosa pot facilitar l’aprovació per part del Parlament Europeu.

Fitto, de 55 anys i nascut a Maglie, fins ara ha estat la cara amable i el mediador amb Brussel·les de Giorgia Meloni. Forma part de Germans d’Itàlia, el partit de la primera ministra italiana, i serà el primer membre d’un partit ultradretà a formar part de l’executiu comunitari. Però no sempre ha estat així. Va ser dofí de Silvio Berlusconi. Fitto va ser membre de Força Itàlia fins al 2015. Aquest any, sent eurodiputat es va canviar de bàndol i es va passar al grup dels Conservadors i Reformistes (ECR).

Minzatu no era la primera opció del govern romanès per representar el país a la nova Comissió. Han estat les pressions de Von der Leyen per formar un govern més paritari que han dut aquesta eurodiputada de 44 anys nascuda a Bucarest a ser candidata a comissària. Va formar part del Parlament romanès entre el 2016 i el 2020 i, el 2019, va exercir com a ministra de Fons Europeus, amb especial enfocament en el desenvolupament d’infraestructures i en la digitalització del país.

Aquesta economista de 57 anys i nascuda a Braga, va ser ministra de Finances de Portugal entre el 2013 i el 2015 durant el Govern conservador de Pedro Passos Coelho, en uns anys marcats per un rescat que va portar a corts en les ajudes a l’ocupació i una reducció de les pensions, entre diverses mesures.

El ministre danès de Cooperació per al Desenvolupament i la Política Climàtica Global, de 49 anys i nascut a Odense, té una àmplia experiència en la política mediambiental i coneix molt bé Brussel·les. Llicenciat en Ciències Polítiques va exercir com a eurodiputat durant gairebé una dècada fins que Helle Thorning-Schmidt el va recuperar en 2013 per a la política nacional per a ocupar el lloc de ministre d’Alimentació, Agricultura i Pesca. Anys després, va tornar a rebre de nou responsabilitats ministerials en els governs de Mette Frederiksen.

Aquesta llicenciada en Història la Universitat d’Estocolm i amb un màster en Lleis té 52 anys i és diputada en el Parlament suec des de 2010 pel conservador Partit Moderat. Ha format part del comitè d’Assumptes Europeus de la Cambra sueca, cartera de la qual va ser ministra en els últims dos anys.

Amb l’excepció de Donald Tusk, cap polític polonès té tanta experiència en les institucions comunitàries com Piotr Serafin, “la mà dreta” de l’actual primer ministre polonès a Europa. Serafin, de 50 anys, que va ser cap del gabinet de Tusk quan aquest va ser president del Consell Europeu, va assumir el desembre de l’any passat la representació permanent del seu país davant Brussel·les.

Té 67 anys i va néixer a Vílnius. Va estudiar Física i després de la independència de Lituània va ser elegit diputat i va exercir dues vegades com a primer ministre (entre 1999-2000 i 2008-2012). Kubilius es va convertir en eurodiputat en 2019 i s’ha guanyat la reputació de defensar una línia dura en les relacions amb Rússia i en el suport a Ucraïna en la seva lluita contra la invasió russa.

Natural de Höchst, té 52 anys i és ministre de Finances austríac des del 2021. Prèviament, aquest jurista de professió va ser secretari d’Estat en el Ministeri de Medi Ambient, Energia, Transport, Innovació i Tecnologia. També va exercir com a director polític de la Federació Austríaca d’Economia, així com cap de desenvolupament de l’empresa energètica Illwerke VKw Group, i membre del consell executiu de l’empresa energètica OeMAG.

De 46 anys i nascut a Nymfaio, fins ara era el governador de la regió grega de Macedònia Central i ha estat president de la Unió de Regions de Grècia i del Comitè Europeu de les Regions.

L’eurodiputada conservadora de 49 anys i nascuda a Pazardzhik, va ser ministra d’Afers Estrangers en el tercer govern de Boiko Borisov, entre 2017 i 2021. En aquesta època el seu nom es va veure esquitxat per un escàndol de venda il·legal de passaports búlgars vinculat al partit VMRO. Abans de cap la cap de la diplomàcia búlgara, va ser ministra de Justícia, així com viceprimera ministra i ministra de Desenvolupament Regional en els executius interins de Georgi Bliznashki i Marin Raykov, entre el 2014 i el 2017.

Várhelyi, de 52 i natural de Szeged, és l’actual comissari de Veïnatge i Ampliació, i aspira a repetir en el càrrec després de cinc anys esquitxats per polèmiques, la més recent per suspendre de manera unilateral una sèrie de fons destinats a Palestina. Considerat l’home a Brussel·les del primer ministre hongarès, l’ultraconservador Viktor Orbán, és advocat i diplomàtic.

Aquesta diplomàtica eslovena de 59 anys ha estat ambaixadora a Suïssa i Alemanya, i va ser vicepresidenta del partit Moviment Llibertat, membre dels liberals de Renovar Europa. El gabinet del primer ministre eslovè ha defensat que té “àmplia experiència en la gestió directiva i projectes de la UE” i que és experta en comunicació.

Aquesta croata de 67 anys i nascuda a Dubrovnik coneix bé la comissió. És l’actual vicepresidenta primera de l’executiu comunitari per a la Demografia i Democràcia i aspira a continuar formant part del cos de comissaris, ara com a titular de la cartera per al Mediterrani. Prèviament, va ser quatre vegades eurodiputada, dues vegades alcaldessa de la seva ciutat natal, diputada en el Parlament croat i alta funcionària de la Unió Democràtica Croata (HDZ).

És un polític i diplomàtic eslovac de 58 anys i nascut a Bratislava que busca el seu quart mandat consecutiu en la Comissió, després de ser vicepresident durant aquesta legislatura. Format en Economia i en Dret a Bratislava i en Diplomàcia a Moscou, Sefcovic va treballar inicialment en l’ambaixada txecoslovaca de Zimbàbue, després en l’eslovaca d’Ottawa i va acabar sent ascendit a ambaixador a Tel-Aviv i representant permanent del seu país davant la UE.

Amb 53 anys és ja veterà a Brussel·les, on ja ha estat vicepresident executiu sota la batuta de Von der Leyen entre el 2019 i el 2024, centrat en les carteres econòmiques. Prèviament, havia tingut responsabilitats en Serveis Financers i Comerç. Es va llicenciar en Física, Matemàtiques i Economia i va ser primer ministre del seu país entre el 2009 i el 2014.

El ministre d’Indústria i Comerç de la República Txeca, de 57 anys i nascut a Praga, és un economista que ha passat tres dècades en el sector bancari, amb llocs directius a Àustria, República Txeca, Eslovàquia i Ucraïna, i va fer el salt a la política en el 2021. Durant la presidència europea txeca en el 2022 va liderar les negociacions amb els ministres d’Energia dels estats membres sobre la crisi energètica provocada per la invasió russa d’Ucraïna.

La ministra belga en funcions d’Afers Estrangers té 54 anys, va néixer a Algèria i és molt coneguda a Bèlgica per ser periodista de televisió. El seu nomenament ha sorprès perquè el representant actual de Bèlgica, Didier Reynders, del mateix partit que Lahbib, el liberal MR, havia expressat el seu desig de continuar un mandat més. Probablement ,la nominació de Lahbib estigui relacionada amb la cerca de la paritat a la nova Comissió i pel paper destacat que la fins ara cap de la diplomàcia belga va tenir durant la presidència rotatòria del seu país en el Consell de la UE durant el primer semestre d’aquest any,

Figura destacada del partit democratacristià CDA, Hoekstra, de 448 anys, ha ocupat diversos càrrecs importants en el govern de Països Baixos, entre ells el de ministre de Finances i d’Afers Estrangers entre el 2017 i el 2023. Durant el seu mandat al capdavant d’Hisenda va ser fortament criticat pels països del sud d’Europa per la seva posició d’austeritat fiscal durant les negociacions per a l’aprovació dels fons de recuperació postpandèmia.

A 42 anys, aquest luxemburguès coneix molt bé Brussel·les. És eurodiputat des de 2018 i acumula experiència en la política local luxemburguesa, però també entre les bambolines de Brussel·les, on ha treballat tant com assistent parlamentari com de conseller en les diferents representacions del seu país en la capital belga.

L’encara ministre de Finances irlandès va néixer a Cork i té 48 anys. Fa quatre anys que és en el govern d’Irlanda i és considerat un dels homes més a la dreta del partit de centredreta Fianna Fáil. Va estudiar Comerç a la seva ciutat natal i ha treballat com a comptable a KPMG i com a controlador financer d’una emissora de ràdio de la seva ciutat.

Aquest maltès de 35 anys serà el membre més jove de l’executiu comunitari. Economista de formació, entre el 2020 i el 2024 va ser cap de gabinet del primer ministre de Malta, el laborista Robert Abela, del qual també va exercir com a assessor d’afers europeus. Després de la decisió del Regne Unit de sortir de la UE, va ser cap de la Unitat del Brexit encarregada de coordinar, negociar i d’adaptar la llei maltesa davant la marxa britànica de les institucions europees.