Política

Mònica Sanjaume

Alcaldessa de Ribes de Freser (Junts)

“Per què no hi ha una mena de metro de Vic a Puigcerdà?”

“Una bona connexió fèrria amb Vic ens obriria tot un camp molt important de possibilitats. Ara estem patint un greuge”

“No volem anar a buscar un tipus de turisme que degradi els veïns de Ribes en benefici dels qui ens venen a visitar”

En totes les activitats que fem, busquem que la part turística funcioni també per als mateixos ribetans

L’alcaldessa explica en l’entrevista com diversifiquen l’oferta turística. Diu que tenen els problemes de la manca d’habitatge i de l’èxode de gent jove comuns als pobles de muntanya i lamenta que ningú li faci cas en la seva proposta de millorar el tram ferri ripollès de la línia R3.

La llegenda diu que en Met de Ribes va dir que anava fent quan una riuada al Freser se l’enduia riu avall. I vostès n’han fet un producte turístic potent.
Sí, hem estat treballant en aquesta figura. Té molt potencial i n’estem satisfets. La sort d’en Met i d’altres productes turístics del nostre municipi és que no ens hem hagut d’inventar cap història perquè ja la tenim. En el cas d’en Met, hem creat una ruta per conèixer la història de Ribes i hi ha una part de digitalització amb el comerç en què hi estem treballant. És a dir, en Met pot tenir diferents vessants, diferents històries, però la gràcia de totes és que aquest personatge llegendari és de Ribes.
El turisme ha estat el sector clau de l’economia ribetana. En Met és un exemple d’un nou model?
Amb el producte d’en Met, és el que pretenem buscar. Aquesta activitat tan simple permet que hi puguin jugar i la puguin descobrir els infants de Ribes, però, també, que la puguin descobrir els visitants, persones adultes que tenen ganes de fer una ruta circular per Ribes. En totes les activitats que fem, busquem que la part turística funcioni per als mateixos ribetans però també per als visitants. No volem anar a buscar un tipus de turisme que degradi els veïns de Ribes en benefici dels qui ens venen a visitar. El model turístic ha de ser un model de vida que faci que la gent que viu o vol venir a viure a Ribes ho faci en detriment d’un altre lloc.
La vida en un poble de muntanya és difícil?
Tenim dificultats en habitatge, però és una dificultat de tot el país. Recordo que quan vaig començar a l’alcaldia, el 2019, el problema de l’habitatge al Ripollès era només a la Vall de Camprodon i a la de Ribes. Ara ja és un problema de país. Això no vol dir que ens en desentenem.
Però el problema s’accentua a les zones de muntanya?
L’accés a l’habitatge cada vegada hi és més car, però també on hi ha serveis, com a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Quina solució hi veu?
Calen unes polítiques que ajudin més els ajuntaments. Surten moltes subvencions per habitatge, sobretot de la Diputació, però les que ens permetrien fer una vertadera transformació requereixen que l’Ajuntament hi posi molts fons propis que no té. I les limitacions pressupostàries imposades després de la pandèmia porten la fiscalitat dels ajuntaments a un punt en el qual no ens podem endeutar i, si ho fem més del compte, entrem en plans econòmics financers, i això espanta a les arques municipals. Haig de remarcar, però, que tenim l’Ajuntament santejat, hem tancat l’últim exercici amb números verds.
Preocupada per l’elevat perfil generacional de la vila?
Sí, és clar, i no hi ajuden els problemes d’accés a les noves tecnologies i no tenir una R3 en condicions. Moltes vegades no necessitem anar a Barcelona, només a Vic, i el problema d’aquesta línia de tren és l’embús a Montcada-Bifurcació. Per què no hi ha una mena de metro de Vic a Puigcerdà amb més freqüències? Una bona connexió fèrria amb Vic ens obriria tot un camp molt important de possibilitats.
Al tram ripollès de la línia també hi ha robatoris de coure?
Sí, i això ens ha fet molt de mal. Des de la pandèmia, hem tingut empadronaments de famílies que han decidit venir a viure al poble. El que viu a Ribes ha de saber què significa viure a Ribes. S’hi viu molt bé, però aquests nous veïns treballen de manera remota i han de baixar un o dos dies on sigui, i no es poden trobar que un robatori de coure els deixi sense teletreballar o sense tren. A part, no es poden fer cobraments amb targeta, tenim les botigues i els establiments de restauració empantanegats... Això no passa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Patim un greuge.
Què els ha aportat el nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser?
Doncs tenir un atractiu turístic sostenible, que porta un tipus de persones que volen conèixer el territori d’una manera adequada i que, a més, el cuiden. Ells ho valoren i, a nosaltres, ens ajuda a fer pedagogia. L’entorn és el nostre bé més preuat i una manera de preservar-lo és el parc.
I les curses de muntanya?
Ens agraden perquè aporten riquesa al poble, perquè ens situen sobre el mapa i generen coneixement de l’entorn, però també era necessària una regulació per evitar afectacions a la flora i la fauna, i ho hem d’agrair al parc natural.
L’oposició alerta d’una investigació d’Antifrau per alguns concursos de personal.
A tot arreu hi ha molta mobilitat de personal en tots els processos d’estabilització. S’han convocat unes places que havien quedat vacants i ja tenim coberta la plaça de secretaria en un context de falta de secretaris a tot el país. Tenim obertes tres causes antifrau, no hi ha res definitiu i estem esperant el que pugui passar. L’oposició fa un flac favor i els demanem que facin una tasca constructiva. Ribes no es mereix aquest descrèdit. Gestionar un ajuntament no és fàcil. Ho fem tan bé com sabem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.