“En l’àmbit ferroviari, som a les beceroles i cal millorar”

És un plaer poder treballar per la teva ciutat. L’any 95, vaig entrar com a regidora i l’any 2002 vaig agafar el relleu a l’alcalde, que feia 23 anys que ocupava l’alcaldia. El partit va confiar en mi, i després, mandat rere mandat, he estat la cap visible, però he tingut uns equips molt potents, com el que tenim ara mateix, i la ciutadania sempre ens ha fet confiança. De fet, des de l’inici de la democràcia, sempre hem guanyat les eleccions. Malgrat que hi ha hagut algun moment, com el mandat 2007-2011, en què, tot i haver guanyat, es va constituir una majoria i vam estar a l’oposició.

La persona que encapçala la llista és la cap visible, però si al darrere no tens un bon equip de govern, convençut i que es cregui el programa, les coses no funcionen. Una persona sola no fa res, ni en un ajuntament ni enlloc. Em sap greu el desprestigi de la política. Les persones que ens hi dediquem hi estem lligats, de manera voluntària i amb ganes, els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia.

Estem molt contents. Ens estem entenent molt bé i estem tirant endavant el pla de mandat sense cap dificultat. És gent jovenassa i amb ganes. La valoració és molt satisfactòria. Hem tingut diversos socis de govern. Ja fa anys vam tenir Convergència; amb els socialistes, hi hem estat diversos mandats, i, ara, amb ERC per primera vegada. La ciutadania també t’ho diu: les persones hi fan molt, en l’àmbit municipal. Hi ha ciutadans que voten algunes opcions polítiques, tant en les catalanes com en les estatals, que no tenen res a veure amb nosaltres i, en canvi, en clau local ens voten. Ara amb ERC s’ha donat la circumstància que amb les persones que encapçalen el grup hi ha hagut entesa. Ens agrada recollir el màxim de sensibilitats.

Veníem de governar amb ells. Vam dir de fer una coalició a tres de les esquerres, que és el que la ciutadania havia votat. Vam dir de fer un tripartit i al grup del PSC els va semblar que no. El PSC i els comuns, sí, però amb ERC, no. L’objectiu era fer un govern més ampli, més majoritari, que fos un reflex del que havia votat la ciutadania.

Tenim un únic vapor a Santa Perpètua. Era una fàbrica tèxtil, un edifici protegit, i costava molts diners rehabilitar-lo. Després de més de 25 anys vam aconseguir els fons i vam fer el Museu del Treball i la Indústria Viva, que no deixa de ser un homenatge a les dones que hi van treballar. L’altra gran demanda és en l’àmbit esportiu. Entre el 50% i el 60% de la gent practica esport i tot ens queda petit. Teníem inicialment un pavelló, en vam fer un altre al costat i aquest mandat tenim previst un tercer edifici, tot lligat, per donar més espai. Tenim la queixa de les entitats esportives que falten espais i hores. Hem anat fent, però és insuficient. A més, potenciem tot el que és esport i salut, destinat a totes les edats, però pensant en la gent de més de 65 anys.

Figura en el pla d’inversions. La Diputació està fent el projecte. Tenim un avantprojecte que recull les necessitats i hem d’acabar de tancar si realment cobreix totes les necessitats. Està pressupostat i no hi hauria d’haver cap problema. Amb les activitats aquàtiques ens passa el mateix. Tenim un club de natació, però també les escoles i les activitats de gent gran. Hi ha una piscina de 25 coberta i una altra amb mesures olímpiques exterior. La proposta és climatitzar la de 50 per utilitzar-la tot l’any. També invertirem en la pista d’atletisme.

És una mancança amb la qual no ens n’estem sortint. Si tenim alguna virtut és que som molt insistents i molt persistents; de fet, tenim l’estació de l’R8 després de 25 anys de demanar-la. Amb la residència ho vam intentar. Vam presentar un avantprojecte vinculat amb la fundació sanitària de Mollet, amb l’hospital, i també un projecte als fons Next Generation. És una necessitat, però no és competència municipal. Després de multitud de reunions amb consellers, no ho hem aconseguit, però tornarem a demanar-la. Hem de treballar plegats, perquè sols és complicat.

La complexitat d’una ciutat no depèn només dels ajuntaments. Una altra reclamació històrica que fem és el bon finançament de les entitats municipals. La principal entrada de diners és la ciutadania i estic d’acord amb impostos raonables i accessibles, però a canvi hi ha d’haver uns serveis que cobreixin les necessitats de la ciutadania.

S’obrirà al desembre. També és una qüestió que fa anys que reclamem i el volien altres municipals. Ara ja parlem d’inauguració al desembre, coincidint segurament amb l’increment anual del nombre de casos de grip. El tenim a Santa Perpètua i ens obre un ventall de serveis que no teníem: radiografies, ecografies, analítiques amb certa complexitat... Tot i el retard, parlem de data d’inauguració i, per tant, molt contents.

Primer, no podem exigir a la ciutadania que utilitzi el transport públic si no n’hi ha que funcioni. Als municipis que no acaben d’estar ben comunicats, hi ha cada vegada més vehicle particular i col·lapsa les carreteres. Concretament, la B-140 és una carretera totalment insuficient. Fa molts anys que hi treballem, i ara, com a mínim, tenim projectes damunt de la taula. Com a govern, apostem pel transport públic. Pel que fa als autobusos, cap a Barcelona i Sabadell i algun altre municipi, s’ha millorat, tot i que cal avançar. En l’àmbit ferroviari, som a les beceroles i cal millorar.

Fer un bypass que uneixi l’R3 amb l’R8 i que coincideixi a l’estació de Santa Perpètua-Riera de Caldes, que passaria a ser intermodal. També, més freqüències de l’R8 perquè la gent l’agafi. Ara passen cada hora. Hi continuarem treballant; ho hem de resoldre.

Properament s’engegarà un nou model de recollida de residus amb contenidors tancats per millorar els nivells de reciclatge. Fa anys que estem treballant en projectes i, malgrat tot, els resultats de la separació de residus continuen sent dolents. Des del maig, els contenidors haurien de ser al carrer, però amb les pliques hem tingut empreses que hi han posat recurs i s’ha alentit tot el procés. Si no falla res, al febrer els podríem tenir al carrer.

Sempre he dit que som una ciutat amb esperit de poble. Hi continua havent una relació molt personal, molt empàtica, per part de tota la ciutadania i me’n sento molt orgullosa. La gent no es queda tancada a casa, sinó que comparteix. De l’ajuntament a casa meva, si vaig caminant, puc trigar dues hores. No és una molèstia, ben al contrari: que la ciutadania vingui, et pregunti i et faci propostes és espectacular.

Som sis municipis, des de Caldes fins a la Llagosta, de dues comarques. Va néixer pel tema industrial. Tenim un continu de polígons i un seguit de problemàtiques i de sinergies iguals. Intentem unificar la gestió industrial, veure punts forts i febles i, de manera col·lectiva, optimitzar recursos i poder donar solucions al territori. Ha funcionat. Ara que l’associació fa deu anys, ens volem marcar nous objectius de cara al futur.