L’extrema dreta aspira a guanyar per primera vegada unes eleccions generals a Àustria

Més de sis milions d’austríacs tenen aquest diumenge una cita clau amb les urnes que podria traduir-se en la primera victòria de l’extrema dreta en unes eleccions generals a Àustria, una votació que permetrà constatar si els bons resultats obtinguts per l’ultra Partit de la Llibertat (FPÖ) en les europees del 9 de juny acaben consolidant-se. El partit ultra liderat per Herbert Kickl ja ha participat en diversos governs del país europeu, però mai ha estat el més votat. Aquest diumenge aspira a guanyar impulsat pel seu triomf en les eleccions al Parlament Europeu i l’auge dels partits d’extrema dreta a Europa.

Els sondejos situen el xenòfob FPÖ, fundat per antics nazis, en la primera posició amb un 27% dels vots, seguit del conservador Partit Popular (ÖVP) del canceller Karl Nehammer, que governa actualment en coalició amb els Verds i que aquest divendres va tornar a rebutjar qualsevol mena d’acord amb l’extrema dreta.

Per darrere d’aquestes dues formacions se situarien els socialdemòcrates de l’SPÖ amb un 21% dels suports; els Verds i NEOS-La Nova Àustria i el Fòrum Liberal, empatats amb un 9% de les paperetes. A aquestes formacions els seguirien amb un 3% el Partit Comunista i el Partit de la Cervesa (BIER), liderat aquest últim per un cantant de punk-rock, que es va fer per a sorpresa de tothom amb el 8% dels vots en les presidencials.

Un primer lloc per l’extrema dreta seria una sacsejada molt forta pel país alpí. Després d’haver tocat fons fa cinc anys arran d’un escàndol de corrupció conegut com a Eivissagate, l’ultra FPÖ ha protagonitzat una espectacular remuntada de la mà de Kickl, un estrateg que ha reconstruït el partit, un dels més antics d’extrema dreta d’Europa.

Criticant les mesures anti-covid, l’alt cost de la vida, les polítiques mediambientals i fins i tot les sancions contra Rússia per la invasió a gran escala d’Ucraïna en nom de la neutralitat austríaca, el seu discurs ha anat fent forat entre els austríacs.

De la mateixa manera que en altres països europeus, des de Giorgia Meloni a Itàlia a Marine Le Pen a l’Estat francès, Kickl ha anat basat la campanya en la necessitat de fer una Àustria forta, en la desesperació, la desafecció i els problemes econòmics existents dels quals culpa a la migració i a la guerra a Ucraïna. .

Kickl, que en la pàtria d’Adolf Hitler vol ser anomenat “Volkskanzler” (canceller del poble) com ell, proposa, entre altres promeses desposseir de la seva nacionalitat i deportar els austríacs d’origen estranger.