Junts posa ordre en el partit
L’executiva envia als militants les tres ponències per al congrés del partit que n’actualitzaran l’estratègia i l’estructura
S’aposta per esdevenir el referent independentista i mantenir la tensió amb el PSOE, tot i estar oberts a col·laborar-hi
Entre les propostes, la creació d’una agència d’immigració i la supressió de l’impost de successions
Junts encara el darrer tram per al congrés extraordinari del partit que se celebrarà a Calella del 25 al 27 d’octubre, un conclave que servirà per posar ordre en l’estratègia, el full de ruta i l’estructura per afrontar la nova etapa oberta després del pacte entre ERC i el PSC que ha portat el socialista Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Els congressos són moments de moviments interns profunds. Els juntaires en són conscients, però afronten la cita fent pinya al voltant de Carles Puigdemont –previsiblement tornarà a la presidència de la formació– i amb voluntat d’entomar el debat amb la màxima unitat possible, en contrast amb la guerra pública que s’està vivint entre les diferents candidatures que es presenten al futur congrés d’Esquerra.
Després que l’executiva nacional les validés, Junts ha enviat aquesta setmana a la militància les tres ponències del congrés: l’estratègica, la de model de país i l’organitzativa, que són els fonaments sobre els quals vol assentar el partit en el nou cicle. Un cicle en què la formació aspira a ser el pal de paller de l’independentisme a Catalunya i, a Madrid, mantenir la confrontació amb el PSOE.
Hereu del corrent independentista
La ponència estratègica porta per títol Esperança i alternativa: la represa de l’independentisme i el bon govern i ha estat coordinada per la diputada i portaveu al Parlament Mònica Sales. El text marca el rumb a seguir en la “nova etapa” encetada a Catalunya després de més d’una dècada de majories independentistes a la Generalitat. En aquest context, es posa èmfasi en el fet que cal obrir una “etapa de represa”, en què es reconstrueixi el malmès moviment independentista, bo i reconeixent, a mode d’autocrítica, que “aquests darrers anys hem perdut de vista per què és útil la independència” i “hem abandonat la pedagogia en moments en què explicar-nos és la clau de tot plegat”.
Mirant al futur, segons el document, Junts hauria de convertir-se en l’aglutinador, en el pal de paller per a la “construcció d’una alternativa política clara amb mentalitat d’estat i desacomplexadament independentista” en oposició a la “decadència actual”, en referència als socialistes. “Junts per Catalunya vol esdevenir el partit hereu d’aquest gran corrent que representa l’independentisme cívic i polític, des de l’aportació dels diversos espais ideològics que l’integren”, rebla. Per fer-ho, s’aposta per “refer la unitat independentista i rebaixar “les hostilitats” amb les altres forces. Igualment, se suggereix la creació d’una “entitat paraigua civil” que integri tots els agents que treballen per la independència del país i que “promogués l’estudi i debat en profunditat dels problemes i reptes principals de la societat catalana a través d’un observatori de pensament que treballés amb els millors experts del país i internacionals”. Junts, es diu, s’hi adheriria.
Pel que fa a Madrid, la ponència opta per la “confrontació” i “mantenir la tensió” amb el govern del PSOE, però no hi rebutja la negociació, tot i que adverteix que la formació “no regalarà els seus vots per mantenir un govern a Madrid del signe que sigui a canvi de res”. “Els pactes han de vincular les dues parts i, si es trenquen unilateralment o s’incompleixen de manera reiterada, l’única sortida lògica és plantar-se i tornar a començar”, s’adverteix.
Agència d’immigració, clau
Sota el títol El país que volem, la ponència ideològica, coordinada pel diputat Salvador Vergés, vol posar al dia la idea i el desenvolupament del model de país pel qual aposta Junts. El text s’estructura al voltant de sis eixos: el demogràfic i la immigració; l’emergència climàtica i la digitalització; els drets socials i culturals; l’economia i el coneixement; la gestió de l’administració i la seguretat, i, per acabar, la projecció a l’exterior.
Al llarg de les 155 planes, són moltes les propostes que s’hi desgranen. I és en l’apartat d’immigració on es preveu la creació d’una agència catalana. Partint de la base que “el problema no és la immigració, sinó la falta d’eines per gestionar-la”, aquest ens de nova creació està supeditat al compliment per part del PSOE del traspàs integral compromès de les competències en aquesta matèria. L’agència s’ocuparia de la fixació de quotes i les condicions d’arribada, així com la posada en marxa de polítiques d’integració que tinguin la llengua catalana com a eix vertebrador. “Aquesta agència també ha d’esdevenir la peça clau de suport i coordinació amb el món local, a més d’esdevenir la finestreta única en relació amb la gestió de la immigració, tant pel que fa a les persones nouvingudes com per les empreses que volen contractar-les”, sosté la ponència. I també reclama “treballar activament a curt termini” per “introduir el requisit del coneixement del català” per a la ciutadania.
Quant a fiscalitat, l’equip redactor recupera la vella reivindicació de l’espai convergent de suprimir l’impost de successions perquè “és injust, sobretot, amb la classe baixa i mitjana”. Igualment, planteja “bonificar” l’impost de societats en aquells casos en què es reinverteixin els beneficis, així com revisar l’impost d’activitats econòmiques. L’aposta és per “una fiscalitat justa i que prioritzi la reinversió dels beneficis”, es remarca.
En habitatge, l’aposta depèn d’endreçar el “caos” legislatiu existent i mobilitzar sòl per a la construcció de pisos, així com afavorir el lloguer, però també “redefinir el concepte de gran tenidor, en consonància amb els estàndards europeus”.
Pel que fa a l’aeroport, en la ponència s’exposa que, “a banda del debat de la tercera pista del Prat, cal una mirada de conjunt i entendre els aeroports de Reus, de Girona i del Prat com un tot”. En aquest sentit, es reclama el traspàs de la gestió dels aeròdroms i s’aposta per la connexió entre si per “crear una xarxa aeroportuària integrada, interconnectada i especialitzada”.
Evitar el vot de càstig
Propostes, rumb, però també posar al dia l’estructura. La ponència organitzativa, coordinada per la diputada i portaveu adjunta Jeannine Abella, introdueix algunes novetats com ara la votació dels diferents càrrecs en bloc, és a dir en llistes tancades que estalviïn possibles vots de càstig. En aquest congrés, doncs, no es repetiran situacions com les del celebrat a Argelers el 4 de juny del 2022, quan David Torrents, proper a Laura Borràs, no va obtenir el 50% necessari.
La formació també suprimeix l’exigència de ser militant sis mesos abans de poder-se presentar a qualsevol càrrec, amb la qual cosa es vol propiciar una obertura de la cúpula amb altres formacions com podrien ser Demòcrates de Catalunya. En la votació, però, sols hi podran participar aquells que eren afiliats fins al 26 d’agost, quan es va tancar el cens, en un sufragi, això sí, obert a tots els militants i no només als delegats presents en el congrés.
La nova direcció, que es votarà a Calella i que conformarà l’executiva nacional, inclourà un president, un màxim de quatre vicepresidents, un secretari general, un secretari d’organització, un secretari de finances i un màxim de 25 vocals. També s’escolliran, entre d’altres, el president del consell nacional, de la comissió de garanties, del defensor del militant i les executives de les diferents vegueries. Una altra de les novetats és la possible creació d’una fundació vinculada a Junts, que nodreixi el corpus ideològic del partit, tal com fan l’Irla d’ERC i la Campalans del PSC. I, en tota la nova estructura, amb Puigdemont com a possible president i Jordi Turull que vol repetir com a secretari general, la incògnita és on acabarà encaixant Borràs, l’actual presidenta.
Enviades les tres ponències als afiliats, s’inicia ara el període perquè s’hi puguin presentar esmenes, que s’acabarà el 15 d’octubre.