Societat
La fam al món no afluixa
Una de cada onze persones al món passa gana, segons un informe de cinc organismes de les Nacions Unides
La proliferació de conflictes armats, el canvi climàtic i la recessió econòmica han agreujat els problemes de malnutrició
L’ONU informa d’un estancament dels progressos dels últims anys i fa una crida a actuar
Prop de 733 milions de persones al món van passar fam el 2023, fet que equival a una de cada onze persones a tot el planeta i una de cada cinc a l’Àfrica, segons l’últim informe L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món, publicat el juliol passat per cinc organismes especialitzats de les Nacions Unides. L’informe anual adverteix que el món és molt lluny d’assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 2, fam zero, per al 2030 i alerta que el món ha retrocedit quinze anys en aquest aspecte, amb nivells de subalimentació comparables als del 2008-09.
Malgrat alguns avenços en àmbits com ara el retard en el creixement i la lactància materna exclusiva, cada vegada hi ha més persones que viuen sota la inseguretat alimentària i la malnutrició, ja que els nivells mundials de fam s’han estancat durant tres anys consecutius, amb entre 713 i 757 milions de persones subalimentades el 2023, prop de 152 milions més que el 2019 si es compara amb el rang mitjà d’aquell any (733 milions de persones).
El continent més castigat per aquesta xacra és l’Àfrica, on el percentatge de la població que pateix fam continua augmentant (20,4%), mentre que es manté estable a l’Àsia (8,1%) –una xifra alarmant, ja que en aquest continent hi ha més de la meitat de les persones que pateixen fam al món— i mostra progressos a Amèrica Llatina (6,2%). Del 2022 al 2023, la fam va augmentar a l’Àsia occidental, al Carib i a la majoria de les subregions africanes.
Si es mantenen les tendències actuals, uns 582 milions de persones estaran crònicament subalimentades el 2030, la meitat de les quals a l’Àfrica, segons adverteixen l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Aquesta projecció s’assembla molt als nivells observats el 2015, quan es van adoptar els objectius de desenvolupament sostenible, fet que indica un preocupant estancament en el progrés.
Xacra a l’Àfrica
L’informe destaca que l’accés a aliments adequats continua sent un objectiu inabastable per a milers de milions de persones. El 2023, prop de 2.330 milions de persones a tot el món s’enfrontaven a una inseguretat alimentària moderada o greu, una xifra que no ha canviat de manera notable des del repunt sobtat del 2020, enmig de la pandèmia de la covid-19. De tots els afectats, més de 864 milions van experimentar inseguretat alimentària greu, fet que suposa haver de passar de vegades sense aliments un dia sencer o més. Aquesta xifra s’ha mantingut alta des del 2020 i, tot i que a l’Amèrica Llatina hi ha hagut millores, en altres regions, com ara l’Àfrica, el 58% de la població és objecte d’inseguretat alimentària moderada o greu.
Una altra de les xacres que assenyala l’informe és la manca d’accés econòmic a dietes saludables, un problema que afecta més d’un terç de la població mundial. Més de 2.800 milions de persones no es van poder permetre una dieta saludable el 2022, una situació que és més acusada als països d’ingressos baixos, on el percentatge de població sense accés a una dieta saludable és del 71,5%, una xifra molt superior al 6,3% dels països d’ingressos alts. La situació va millorar lleugerament a l’Àsia i a Amèrica del Nord i Europa, però es va agreujar, de manera substancial, al continent africà.
Entre les tendències positives registrades per l’informe hi ha l’increment de les taxes de lactància materna exclusiva, que ha arribat fins al 48%. La prevalença del baix pes en néixer, però, s’ha estancat al voltant del 15% i el retard del creixement entre els infants menors de cinc anys, tot i que ha disminuït fins al 22,3%, continua sense assolir els objectius fixats per les Nacions Unides.
Pel que fa als adults, les noves dades de casos d’obesitat mostren una alça constant, l’última dècada: del 12,1% el 2012 al 15,8% el 2022. Les projeccions assenyalen que, el 2030, al món hi haurà més de 1.200 milions d’adults obesos. El fenomen de l’obesitat i el sobrepès ha augmentat a tot el món en totes les franges d’edat de manera acusada.
Les organitzacions internacionals ja donen per fet que no es podrà assolir cap de les set fites que s’havien fixat en matèria de nutrició per a l’any 2030, la qual cosa fa encara més urgent prendre mesures per esmorteir-ne els efectes.
Entre els factors que fan que estiguin augmentant els índexs d’inseguretat alimentària i de malnutrició hi ha la persistent inflació dels preus dels aliments, que continua perjudicant molt seriosament la butxaca de moltes persones en molts països. La inflació ha estat provocada per la proliferació de conflictes armats, el canvi climàtic i al recessió econòmica en bona part del planeta. Aquests problemes, que s’han intensificat els darrers anys, se sumen a fenòmens estructurals, com ara la desigualtat, que fan que, en molts casos, sigui gairebé una quimera portar una dieta saludable.