política
El Parlament Europeu farà un nou informe sobre l’ús del català
Metsola l’encarrega aquest cop a eurodiputats
Albares va amenaçar fa dies a dur el fre a la tramitació als tribunals
La presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, sol·licitarà un nou informe sobre les implicacions de l’ús del català, l’euskera i el gallec als plenaris de les institucions europees. La mesa del PE ha acordat aquesta tarda remetre l’assumpte al grup de treball de la mesa dedicat a llengües, ciutadans i interpretació, perquè elabori un informe sobre les conseqüències pràctiques, pressupostàries i polítiques d’aquesta decisió.
L’informe abordaria -entre d’altres temes- el cost dels intèrprets, les conseqüències polítiques si altres països europeus amb minories lingüístiques volguessin fer el mateix o el cas pràctic del gaèlic, l’últim idioma a ser reconegut com a oficial a nivell europeu i per al qual, segons apunten aquestes fonts, de vegades és complicat trobar intèrprets. No hi ha un calendari previst per a l’elaboració d’aquest informe, en què treballaran junts part dels vicepresidents del Parlament, els qüestors (eurodiputats dedicats a qüestions administratives) i serveis interns de l’Eurocambra.
La font parlamentària ha apuntat que, després que Metsola ja demanés el 2023 un informe similar als serveis de l’Eurocambra -les conclusions mai van transcendir el públic-, la nova sol·licitud eleva el cas a un nivell polític perquè l’informe el treballaran els mateixos eurodiputats. Entre els assignats a la comissió, el socialista Javi López i el popular Esteban González Pons.
Aquest pas arriba després que el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, escrivís al setembre una tercera carta a Metsola per demanar-li que permeti l’ús de les tres llengües cooficials i subratllés que són “un element essencial en la identitat nacional espanyola”, inherent a les seves estructures polítiques i constitucionals fonamentals. L’acord d’impulsar el català en les institucions europees i estatals figurava entre els compromisos del govern de l’Estat amb Junts per tal de situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats. L’entesa de l’agost del 2023 va permetre l’investidura del novembre, aviat farà un any, però la qüestió del català es va aturar en deixar l’Estat la presidència europea rotatòria.
El ministre d’Exteriors, Albares, va anunciar fa uns dies que estava disposat a acudir a la via judicial europea, Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aconseguir l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE. Albares considera que fins ara, el reconeixement no ha avançat per la “reticència política” dels països amb governs que responen a la disciplina de grup dels conservadors.