“Si vostè m’ho demana, escoltaré Metal català”

Salvador Illa no sembla molt fan del ‘Metal català’. El republicà Josep Maria Jové li va recomanar que n’escoltés en el ple d’investidura del líder socialista. Illa, però, no ho va fer. “No tornarà a passar, faré l’esforç perquè no soc amant del ‘Metal’, però si vostè m’ho demana, ho faré tot per Catalunya”, s’ha compromès Illa entre les rialles d’alguns diputats. En espera de conèixer què en pensa de grups com Crisix, Siroll o Vidres a la Sang, l’anècdota exemplifica la sintonia que s’ha viscut entre el president de la Generalitat i el grup parlamentari d’Esquerra en la segona jornada del debat de política general. Dibuixant el terreny de joc per a la legislatura i assenyalant els socis prioritaris, Illa s’ha refermat en l’acord d’investidura amb els republicans –també amb els comuns–, en especial amb el finançament singular per a Catalunya. “Això passarà”, ha insistit, deixant clar que l’entesa no és només circumstancial. “Hem fet una elecció i serem coherents amb el camí”, ha afegit i reblava: “això sortirà bé”. Es referia al finançament, però les paraules reverberaven sobre el govern i la legislatura.

El president de la Generalitat ha entonat un missatge de tranquil·litat cap a una Esquerra en ebullició interna que, a la cambra catalana, reivindica el compliment dels compromisos amb els socialistes, però també la feina a l’executiu de la Generalitat. Una ERC que posa el focus en què no es doni per descomptat el seu suport al pressupost i que li demana a Illa que “apugi el to”.

També de música, però no de ‘Metal’, n’han parlat els comuns. “Sona bé”, ha admès el seu portaveu parlamentari, David Cid. Reaccionava al recent anunci del govern que es construiran 50.000 pisos fins el 2030. Cid ha defensat que el de l’habitatge és el gran repte a què haurà de fer front l’executiu català. “Efectivament és un problema greu que afecta molts catalans”, ha admès Illa, reiterant l’aposta del seu govern per l’edificació i el compliment de la llei.

La sintonia amb ERC i els comuns ha contrastat amb la melodia, més punxant, de la intervenció de Junts. El president de la Generalitat ha reclamat els juntaires que triïn entre “burxar” o seguir “el camí de la política”. Era la rèplica al president parlamentari, Albert Batet, que havia instat el president de la Generalitat a “plantar cara” a Pedro Sánchez en la reclamació d’un major marge en el sostre de despesa o en el compliment de les inversions de l’Estat. Illa no només no té la intenció de “barrejar llibretes” entre el Congrés i el Parlament de Catalunya, sinó que defensa que el PSOE li va bé a Catalunya. I agita l’espantall d’un possible executiu estatal del PP i Vox. “A Catalunya li hauria anat millor amb Feijóo o Abascal que amb Pedro Sánchez en l’amnistia o en la cerca d’acords pel finançament?”. La pregunta ha quedat en l’aire.

I el que s’ha evidenciat en la jornada del matí del debat de política general ha estat un camp de joc per als propers mesos on Illa vol atraure ERC i els comuns i, en canvi, situa Junts com a adversari, a l’igual que el PP i, per descomptat Vox. I on, a més d’escoltar ‘Metal català’, es compromet a enfrontar-se, si cal, al govern espanyol. Illa ho definia amb una metàfora de boxa. “Jo vull guanyar el combat encara que sigui a punts no vull donar un cop al principi per perdre el combat al tercer assalt, perquè n’hi ha bastants”. El del debat de política general tot apunta a què el superarà amb facilitat. Més difícil serà el del finançament singular.