“Arribaria a acords amb el diable si serveix per millorar la ciutat”

No és exactament així. Jo portava temes de missatge amb Jaume Collboni quan vaig venir a viure a Badalona. Jo ja tenia contacte amb Rubén Guijarro, igual que amb altres alcaldes. És ell qui em demana que vingui a reforçar l’equip. La gent sempre ho ha venut com una imposició estranya. Després és cert que, amb el resultat electoral a la mà, la gent em mira a mi pensant: “Escalfa’t que surts.

És correcte. A Badalona, una de les coses que es fa permanentment és no dir la veritat. I jo crec que aquest és el mal de la política en general. A mi no m’enganxaran una mentida. Em pots enganxar un error.

Una mica de tot. Et trobes una ciutat més complicada del que creies, amb zones amb nivells de renda molt per sota de la mitjana de Catalunya. I després em va sobtar molt que no hi ha un projecte de ciutat que perduri en el temps, amb una visió clara de què ha de ser Badalona. Pel que fa al partit, som la formació amb més militants però ha passat moments complicats. El primer objectiu és conscienciar la gent socialista que hem de tornar a sortir plegats al carrer i després hem de ser capaços, i ho estem aconseguint, d’obrir-nos, és a dir, d’aconseguir que molta gent vingui. Ja som molts militants, però n’hem de tenir més. I estem aconseguint que vingui gent jove.

Des que jo estic aquí podem portar-ne 7 o 8. En política és un èxit.”

És cert que jo prenc una posició molt clara quan comença tot el tema del moviment independentista de manera més potent, i no me n’he amagat mai.

Tampoc no et passis.

Sí? Busca’m el tall. Amb la Pilar Rahola en parlava l’altre dia. Hi va haver un moment de màxima tensió en què les posicions eren de màxims per a tothom. Aquell moment és evident que no és sa per a ningú. Jo crec que afortunadament la realitat que vivim ara no té res a veure i que hem tingut la capacitat d’abandonar les posicions de màxims i de buscar què podem fer per arreglar les coses. Crec que el que és intel·ligent és ser capaç d’anar fent les transicions correctes per arribar al punt buscat. El punt buscat a Badalona és treure el PP de l’alcaldia, per exemple, i en altres llocs, tornar-nos a centrar en aquelles coses en què ens podem posar d’acord.

Jo no en tinc cap ni un.

Em costaria molt més.

Sí, i ens hem entès. Jo ara mateix estic de cap de l’oposició. He de ser murri per entrar i obtenir millores que jo faria si fos alcalde. M’entenc amb García Albiol? És clar que sí. Per necessitat. Ara, jo tinc molt clar que soc l’alternativa al que hi ha ara mateix. És a dir, soc el partit amb més votants i amb més potencials votants d’aquesta ciutat. És un fet. L’Albiol és el model que jo no vull. Podríem entrar en per què, i puc posar els exemples de com estan els serveis socials o la manera en què s’aborda la seguretat. Tenim models diferents. Ara bé, jo ara arribaria a acords amb el diable si això serveix per millorar la ciutat. No hi tinc cap problema. I jo el que estic intentant és treballar per construir una alternativa creïble a Albiol, que crec que és el que s’ha de fer.

Estic convençut que seré alcalde de Badalona.

Sí, i tant. El García Albiol que estava més en forma, que més trepitjava el carrer, va obtenir onze regidors el 2019. Després hi ha una situació que és fruit d’una conjuntura estranyíssima que hem viscut, de victimització, de descontentament amb l’alternativa, que el porta a un escenari de divuit regidors. Se li’n van prestar set. Dels quals, n’ha de perdre cinc. Actualment, ell fa un bolo de tant en tant: se’n va tres dies a Brussel·les, marxa a Boston, marxa a Canes, marxa a Marbella, marxa a Sevilla... I mentre ell marxa, el Fernando hi és. La transformació d’Albiol en divuit mesos és menor que la de Rubén Guijarro en el mateix temps.

Per començar, et va portar la copa del Rei a Badalona. Però si tu mires les licitacions, no estan millor del que s’estava abans.

No et sé dir els números ara, però segur que va ser millor. Els incompliments de García Albiol són constants, així que el 2024 serà l’any de la decepció i no de la transformació. Les grans transformacions ja haurien d’estar a licitació si pretén portar-les a terme aquest mandat, però no ho estan. I si arriben projectes grans a la ciutat, és perquè els impulsa l’àrea metropolitana.

No crec que sigui necessari ni de bon tros. Jo crec que un alcalde s’ha de conèixer per la feina que fa, no per la propaganda. I mira que a mi la comunicació m’agrada, eh? Però, home..., això és megalomania, no? Crec que no cal.

Parla molt. Parla massa. Si jo fos el seu assessor, li ensenyaria a fer titulars. Crec que xerra molt. Mira els seus vídeos; són molt llargs.

Sí, nítidament sí.

Està fet, ho ha fet la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No crec que hàgim de duplicar la feina ni que aquesta sigui la tasca del cap de l’oposició. Per tant, que jo surti a queixar-me crec que és el que menys importa. Ara, que jo faci un discurs diferent i sigui capaç d’abordar els problemes de manera diferent crec que és el que marca la diferència. Jo, si pensés en el candidat que s’ha de contraposar a aquest senyor, no buscaria algú que anés directament al xoc, sinó algú que fos capaç de desenvolupar un model alternatiu. I aquí és on jo sí que tinc idees.

I tant. I el presentarem si tot va bé d’aquí un any. Un model que pugui ser assumible per qualsevol formació. Li explico com m’he plantejat el mandat. El primer any era d’aterratge, de parlar amb tothom, d’entendre on estàs. He perdut molts quilos a base de caminar. El segon any, que és on estem, és el d’afinar el missatge. A meitat de mandat vull fer una conferència de ciutat on s’expliqui quin és el projecte socialista pels propers anys. Un projecte molt clar, que tothom sàpiga a què estem jugant, que ens permeti desenvolupar ja el projecte de ciutat que somiem. De manera que, si som capaços d’arribar a l’alcaldia, ningú tingui cap dubte de quin és el projecte que tenim. Això és un projecte que ha d’abordar molts temes. Per això l’estem treballant ara. El gran problema de Badalona és l’habitatge, sense cap tipus de dubte. Aquí parlem de seguretat i neteja, només. Per a mi el segon tema fonamental és la pobresa, la desigualtat. Vivim en un entorn amb una desigualtat brutal i ningú fa res. L’altre dia vam estar amb els indigents que van fer fora de Can Bofí Vell, pobra gent, ara estan al costat de l’hospital. Ja ens criden pel nom. Aquesta tasca que nosaltres fem de parlar amb ells és una tasca única i exclusiva, de ser conscient de quina és la realitat. El silenci de l’Ajuntament faria passar vergonya a qualsevol persona. Teníem dos ingressats a l’hospital l’altre dia. I ara ve el fred.

Aixecar la veu, buscar recursos fora...

Però ens dona eines per pressionar i ara podem posar la Generalitat al servei de la gent. Si parles amb el director de l’institut Júlia Minguell, et dirà l’únic polític que ha vingut aquí és el Fernando. Jo no puc arreglar el tema, però el puc traslladar a les conselleries de torn.

No, no, jo no jugo a això. Jo a García Albiol el vull guanyar. No vull que me’l treguin del mig. Jo li vull treure l’alcaldia, però la hi vull treure jo. Vull que em miri i em digui: “Quin cabró! Me l’has tret tu.” I, a més, per a la ciutat és una notícia terrible tenir un alcalde a qui li passin coses com aquesta. Si acaba condemnat, la imatge de la ciutat se’n torna a anar en orris. I ja n’hem tingut prou, d’això. Compte: si ha comès un delicte, que ho pagui. Però en clau de ciutat seria una mala notícia.

Tenim un problema de seguretat, perquè ho diuen els números. Per a Albiol, el seu gran tema, el de la seguretat, és el seu gran fracàs. Des que és alcalde ha incrementat la delinqüència, això és un fet. Ell què fa? Diu que la culpa és de Pedro Sánchez. Si et fixes, mai té culpa de res. Si la legislació és la mateixa a tot l’Estat, com expliques doncs que hi hagi certs col·lectius, perquè ell mira molt els col·lectius, que delinqueixin més aquí que a Toledo o que a Lleida. Hem d’anar al fons del problema. On rau el problema? En la pobresa, que és el que ell no vol mirar. Per tant, aquí han d’haver-hi dues estratègies. Una a curt termini, que és evidentment la contundència amb el delicte. Per tant, has de tenir una plantilla de policies com Déu mana i has de fer la feina com Déu mana... Però paral·lelament, has de treballar des de serveis socials, i probablement des de molts més àmbits, una sèrie de polítiques que et permetin no tenir un problema de pobresa a la ciutat que ens acabi evocant a problemes d’inseguretat. Perquè la correlació existeix. No l’arreglaràs a curt termini, ni amb la proposta que feia el PP l’altre dia al Parlament, de més Mossos i més Mossos. Tu has de tenir una estratègia, i probablement en aquesta estratègia hi hagin d’entrar altres administracions. És a dir, aquí no podem estar aïllats. I després hi ha dos dos models: el de cridar molt i fer poc i fer molts tuits, que és el model d’Albiol, o el model de la Núria Parlon, que és xerrar menys i posar-s’hi. I tu mires les dades de Santa Coloma i no tenen res a veure amb les dades d’aquí.

Durant la campanya de les eleccions al Parlament estava en un acte sobre feminisme i una de les ponents va dir que jo era l’exemple de la conciliació perquè em veien sovint amb el nadó a sobre. Què vull dir? Que sóc un ferm defensor de què pare i mare tenim les mateixes obligacions i, per tant, me’n faig càrrec igual que la mare. Procuro bloquejar-me algunes estones per estar amb el meu fill, menys dels que m’agradaria. Intentem organitzar-nos, pare i mare, perquè tots dos puguem fer la nostra vida professional de la millor manera possible. I això, evidentment, passa per llar d’infants, passa per avis, passa per la vida que fa tothom que té fills. Ara, sí que és cert que jo no tinc cap problema a agafar el nen i endur-me’l a actes públics. Als actes festius, quants fills de regidors hi van? Cap. No ho veuràs.El meu hi va sempre. I a les associacions de veïns el coneixen. O al camp de la Penya. O sigui, a tots els llocs on puc anar amb ell, me l’emporto. Crec que nosaltres, els polítics, també tenim la possibilitat de visibilitzar coses, no? Si amb el que tu estàs fent visibilitzes una forma de fer amb la que tu estàs compromès, doncs el millor és posar el teu granet de sorra per normalitzar el que crec que hauria de ser normal.