política
Puigdemont insta Junts a passar “a l’ofensiva”
“Deixem de resistir i passem a l’ofensiva, hi ha tot un país que ens està esperant.” El retornat president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va fer una crida ahir en tornar a ser elegit oficialment en el càrrec a “sortir de les casernes d’hivern” i afrontar la nova etapa per fer que l’independentisme es reorganitzi al voltant d’un partit, el seu, que ha renovat estratègia, direcció i programa polític en el congrés nacional extraordinari celebrat aquest cap de setmana a Calella. “Ens cal obrir més el partit; avui no culminem aquesta etapa, la iniciem”, proclamava, i reclamava “atreure més gent” amb una proposta de país basada en els quatre eixos del congrés: nació, progrés, llibertat i independència. El líder a l’exili va reivindicar que la formació s’ha reforçat amb les ponències que actualitzen el seu discurs polític, però també ha sabut “renovar i rejovenir” –i alhora dotar-la d’“experiència i expertesa”– la nova executiva que ell encapçala, i que va ser confirmada ahir al matí amb el 90,18% dels vots telemàtics de la militància, que va votar el bloc sencer i no nom per nom com el 2022. “Nosaltres sabem fer renovacions silencioses”, presumia, en al·lusió indirecta a la batalla interna a ERC.
“Avui hem donat una bona notícia al conjunt dels catalans, que esperen que hi hagi referents polítics sòlids, cohesionats i renovats”, insistia en aquest sentit Puigdemont, que també dedicava un agraïment “molt especial” a la presidenta sortint, Laura Borràs, per la “generositat” i la seva “fidelitat a Catalunya”. I és que el seu sector, que ja havia anat perdent pes i efectius en els últims temps a mesura que Junts i Puigdemont reprenien el camí del diàleg amb el PSOE, pràcticament ha quedat diluït arran del congrés, que deixa un partit sense bàndols en què, en canvi, s’han reforçat les figures de Jordi Turull, secretari general, i dels vicepresidents Míriam Nogueras i Josep Rius, que ja ho eren, a més dels ascendits Mònica Sales i Antoni Castellà, acabat d’arribar de Demòcrates, que ha convergit en Junts. Ni el president del Parlament, Josep Rull, ni el líder del grup a la cambra, Albert Batet, assumeixen cap càrrec orgànic en la nova estructura.
En presència a primera fila de l’expresident i mentor Artur Mas, Puigdemont va reivindicar que si Junts pel Sí va ser el 2015 “l’eina històrica” per liderar l’independentisme, ara ho ha de ser Junts, en una “nova etapa política” en què el moviment ha perdut la majoria al Parlament i està més dividit que mai, i té al davant el “monopoli asfixiant” dels socialistes en totes les institucions. Uns socialistes que va acusar, per cert, de “no respectar” el govern independentista legítim que hi havia el 2017, justament ahir que es commemorava el setè aniversari de la declaració unilateral d’independència (DUI) al Parlament. “Res pot fer-se ignorant aquella realitat, intentant amagar-la o esborrar-la”, va retreure, i va recordar que els “pobles parlen a les urnes” i que els governs “han de respectar aquesta regla sagrada”.
Al seu torn, Turull va reivindicar precisament la “validesa i potència” d’aquella DUI, i va refermar el “compromís” per fer efectiu el que van decidir els catalans l’1-O. “Defensem la unilateralitat quan no hi ha cap altra via, i l’eficàcia de la DUI”, subratllava, tot recollint una de les últimes esmenes introduïdes dissabte en la ponència estratègica. El número 2 de Junts, això sí, va reclamar també deixar de banda “nostàlgies i malenconies”, i va apostar per exercir un lideratge que es “tradueixi” en una alternativa política a Catalunya i que permeti recuperar “un govern amb tota l’ambició nacional” que s’encamini a “culminar” la feina. També advertia, en aquest sentit, que no permetran que el “tripartit de facto” que hi ha a Catalunya intenti “girar full” per tornar als temps de l’oasi català i el peix al cove, i va avisar Pedro Sánchez que el seu suport no està garantit: “No ens arronsarem; al Congrés no estem casats amb ningú.”
El congrés nacional, al qual ja s’arribava amb gran part dels deures fets de casa, ha volgut segellar i escenificar la unitat de Junts, en contraposició en bona part amb la batalla campal oberta a ERC, i s’erigia així en la principal força de l’independentisme i alhora l’única alternativa al govern. Turull reivindicava ahir el debat intern fet “des del rigor” i el “gran i bon ambient” imperant entre els 1.200 delegats, i es vantava d’haver sortit del congrés amb un partit “consolidat, fort, actiu, compactat i mobilitzat”. “Ara toca demostrar que som l’alternativa per a Catalunya”, proclamava.
El ple va ratificar al matí les tres ponències del congrés, que de fet ja arribaven sense cap esmena viva després de ser aprovades dissabte en les respectives comissions. En concret, la d’estratègia política, batejada com a Esperança i alternativa, va rebre el 99% dels vots, com la del programa sectorial, titulada El país que volem. La d’organització i funcionament també va rebre el 93% dels suports.
LES FRASES
Renovats tots els òrgans interns i càrrecs territorials
A més de la nova executiva nacional, els més de 6.400 afiliats de Junts van triar telemàticament ahir fins a sis òrgans més. Pilar Calvo, així, va ser escollida presidenta de la mesa del consell nacional. “Aquest congrés ha estat un èxit de participació i un exemple d’implicació, treball en equip i entesa”, valorava, mentre feia també un símil casteller per obrir la porta al diàleg: “Ha servit per visibilitzar que la pinya de Junts és inclusiva i està oberta a la col·laboració d’altres grups polítics”, deia davant nombrosos delegats de partits –com el líder parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i el president del PNB, Andoni Ortuzar–, entitats i agents socials i econòmics.
Pel que fa a altres òrgans, l’exdiputat al Congrés Josep Pagès serà, entre d’altres, a la comissió de garanties; Montserrat Girbau presidirà la sindicatura electoral; Josep Maria Vallès, el nou Espai Municipalista, i Marcel Padrós serà el defensor del militant. També es van triar ahir els presidents de vegueria, que seran Quim Calatayud (Camp de Tarragona), Joan Ramon Casals (comarques barcelonines), Anna Feliu (Lleida), Felip Monclús (Terres de l’Ebre), Ricard Pérez (Alt Pirineu), M. Àngels Planas (Girona), Rosa Vestit (Catalunya Central), Xavier Vilella (Penedès), Joan Rodríguez (Barcelona ciutat) i Clàudia Cots (Exteriors).