Política

Groenlàndia reconeix el dret d'autodeterminació

Nuuk

Groenlàndia ha aprovat en referèndum l'ampliació del seu Estatut d'Autonomia, que reconeix el dret d'autodeterminació d'aquest territori de Dinamarca, amb el 75,54% dels vots.

Així doncs, l'illa més gran del món, que fa tres segles que pertany a Dinamarca, ha dit "sí" a la reforma del seu Estatut d'Autonomia, i els 58.000 habitants d'aquesta illa adquiriran els mateixos drets d'igualtat que qualsevol país del món, i en el futur podrien ser totalment independents.

Escrutats el 100% dels sufragis, el no ha obtingut el 23,57% en una consulta que ha registrat una participació rècord pròxima al 72%, una xifra superior a l'esperada per les autoritats electorals.

Els col·legis han tancat a les 20.00 hora local d'aquest dimarts (00.00 GMT). Les últimes enquestes pronosticaven una victòria del sí superior al 60%. I és que només un partit groenlandès, Els Demòcrates –que va obtenir el 16% en els últims comicis autonòmics–, donava suport al no.

Val a dir, però, que el referèndum és de caràcter consultiu i haurà de ser ratificat després pels Parlaments de Nuuk i Copenhaguen. No obstant, hi ha un acord implícit de totes les forces polítiques per respectar el seu resultat.

30 anys d'autonomia
El nou Estatut entrarà en vigor l'1 de juny del 2009, coincidint amb els 30 anys de l'autonomia groenlandesa, una de les dues que reconeix el regne danès; l'altra, les illes Fèroe, ja van arribar a un estatus similar el 2005.

Així doncs, el referèndum culmina un llarg procés que es remunta 8 anys enrere i en el qual han participat diferents comissions parlamentàries, l'última, una comissió mixta danesa-groenlandesa la proposta final de la qual es va veure retardada per culpa del principal escull en les negociacions: el repartiment dels ingressos del subsòl.

Segons estimacions recents, sota el subsòl de l'illa podria haver-hi reserves de cru equivalents a la meitat de les d'Aràbia Saudita, cosa que permetria a un país que viu de la pesca i la subvenció anual de Copenhaguen –el 27% del seu PIB– ser autosuficient.

Tots dos governs han acordat que la subvenció estatal de 3.200 milions de corones (uns 429 milions d'euros) es reduirà progressivament amb una quantitat que correspondrà a la meitat dels hipotètics ingressos anuals del subsòl que superin els primers 75 milions de corones (una mica més de 10 milions d'euros). En el cas que la subvenció es redueixi a zero, totes dues parts haurien de renegociar les seves futures relacions econòmiques.

Noves competències
El nou Estatut obre a Groenlàndia l'accés a competències com la política penitenciària, policia, tribunals, estrangeria i control de fronteres i transport aeri, del finançament del qual haurien d'encarregar-se les autoritats de Nuuk.

En l'aplicació del nou text estatutari només sis àrees seguirien sota control danès: Constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i de divises, així com la política exterior, si bé les autoritats groenlandeses han de ser tingudes en compte en qüestions internacionals que afectin el seu territori.

De moment, però, la reina de Dinamarca continuarà sent la cap d'Estat. No obstant això, el groenlandès passarà a ser l'única llengua oficial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.