Regne Unit
El govern britànic anuncia pujades d’impostos per sanejar el dèficit
La ministra d’Economia anuncia increments de la inversió en defensa, habitatge i educació
Els primers comptes del govern laborista del Regne Unit preveu més inversió en defensa, habitatge i educació, però també més impostos, per eliminar el dèficit pressupostari.
La ministra d’Economia, Rachel Reeves, ha anunciat aquest dimecres que el govern destinarà 6.700 milions de lliures (més de 8.000 milions d’euros) a la millora de les instal·lacions i serveis a l’escola pública, inclosos els esmorzars gratuïts a la primària. Aquesta xifra suposa un augment del 19% en aquest capítol respecte de l’exercici anterior.
La segona partida destacada és la dels 5.000 milions de lliures (prop de 6.000 milions d’euros) per impulsar la construcció de nou habitatge sostenible.
El nou executiu, que va arribar al poder al juny, augmentarà en 2.900 milions de lliures (3.475 milions d’euros) la despesa en defensa. L’objectiu del govern del primer ministre, Keir Starmer, és que el pressupost de defensa arrib al 2,5% del producte interior brut (PIB) i destinar 3.000 milions de lliures (uns 600 milions d’euros) addicionals en suport militar a Ucraïna.
El pressupost anual de Sanitat augmenta en 22.600 milions de lliures (uns 27.000 milions d’euros) i 3.100 milions de lliures (uns 3.715 milions d’euros) més per invertir en infraestructures.
A més, Reeves ha assenyalat que destinarà 11.800 milions de lliures (uns 14.124 milions d’euros) per compensar les víctimes de transfusions de sang contaminada als anys 70 del segle XX i 1.800 milions de lliures (2.155 milions d’euros) per a les indemnitzacions a centenars de directors de sucursals de correus del Regne Unit que van ser acusats equivocadament per presumptes delictes de frau.
L’Oficina de Responsabilitat Pressupostària, l’òrgan que supervisa les finances públiques, ha apuntat que el primer pressupost del govern laborista, que va arribar al poder al juliol, suposa un augment de la despesa de 70.000 milions de lliures anuals (uns 84.000 milions d’euros).
Augment impositiu
Reeves ha confirmat que pujarà els impostos per recaptar 40.000 milions de lliures (gairebé 50.000 milions d’euros) per sanejar el dèficit pressupostari de 22.000 milions de lliures (uns 26.340 milions d’euros) heretat dels governs conservadors, així com donar complimenta a promeses prèvies que no estaven finançades.
En concret, el govern apujarà del 13,8% al 15% la contribució de les empreses a la seguretat social i rebaixarà el llindar salarial a partir del qual comencen a pagar-la. Amb aquestes mesures, l’executiu preveu recaptar uns 25.000 milions de lliures anuals (gairebé 30.000 milions d’euros).
També apujarà l’impost sobre els guanys del capital, del 10% al 18% a la banda inferior i del 20% al 24% a la banda alta. En el cas dels beneficis per la venda d’habitatges, la taxa es mantindrà sense canvis en la forquilla entre el 18 i 24%. Reeves ha destacat que, malgrat aquesta pujada, l’impost sobre els guanys del capital continuarà sent “el més baix de qualsevol país europeu del G7”.
La cancellera de l’Exchequer ha dit que pujarà al 38% l’impost sobre els beneficis de les empreses d’hidrocarburs, però congelarà el gravamen sobre la benzina.
A més, el govern abolirà el règim dels no domiciliats, que eximia de pagar impostos al Regne Unit als milionaris amb residència fiscal a l’estranger.
Segons Reeves, aquestes decisions respecten la promesa electoral de no apujar els impostos a “la gent treballadora”, perquè no tocarà l’impost de la renda, la cotització dels treballadors a la seguretat social ni l’IVA. A més, ha afirmat que reduirà un 40% les taxes sobre els locals comercials del sector minorista, oci i hostaleria, i reduirà l’impost sobre les begudes alcohòliques de barril.
Reeves ha defensat aquest dimecres al parlament que les decisions preses són “les correctes per restablir l’estabilitat de les nostres finances públiques, protegir els treballadors, arreglar el nostres sistema nacional de salut i reconstruir el Regne Unit”. La titular d’Economia ha admès que “no són decisions fàcils, però sí que són responsables”.