Milers d’iranians surten al carrer per commemorar l’assalt a l’ambaixada dels EUA de 1979

Milers d’iranians s’han congregat aquest diumenge al matí al centre de la capital del país, Teheran, amb banderes iranianes i palestines, així com les del moviment xiïta libanès Hezbol·là per commemorar el 45è aniversari de l’assalt a l’ambaixada nord-americana i la presa de 52 diplomàtics com a ostatges el 1979 durant 45 dies. Una acció que va desencadenar una gran tensió entre els Estats Units i l’Iran que encara perdura, tal com han recordat aquest diumenge alts càrrecs del règim iranià.

Davant la multitud, el general Hossein Salami, cap del cos de la Guàrdia Revolucionària, ha carregat contra Israel i els EUA . Els israelians i els nord-americans “no poden continuar massacrant musulmans. Sempre els advertim que si no canvien el seu comportament, avançaran cap al col·lapse i la destrucció”, ha afirmat l’alt comandament militar en un discurs retransmès per televisió.

El 4 de novembre de 1979, gairebé nou mesos després del derrocament de l’últim xa de l’Iran, Mohammad Reza Pahlavi, un grup d’estudiants partidaris de la Revolució Islàmica van irrompre a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran, a la qual acusaven de ser un “niu d’espies” i van agafar 52 diplomàtics nord-americans d’ostatges. Per alliberar-los van exigir que Washington extradís el xa per poder ser jutjat a l’Iran. La crisi, coneguda com la dels ostatges, no va finalitzar fins al cap de 444 dies –el 20 de gener de 1981–, després de la mort de Mohammad Reza Pahlavi el 27 de juliol de 1980 a Egipte, amb l’alliberament dels diplomàtics nord-americans. Posteriorment, els EUA van trenar relacions amb l’Iran i no les han restablert des d’aleshores.