“El nou institut escola és una necessitat urgent”

Ja havia estat regidora entre el 2003 i el 2007, i la diferència, a banda d’estar al capdavant, és que l’administració cada cop és més feixuga. Paperassa i tràmits que acaben alentint l’actuació. Però és el que també pateixen els autònoms, els pagesos i les petites empreses. Hem repartit la feina entre els cinc regidors, però mirem d’actuar amb una visió transversal de grup. Els cinc que hi som ara, però també els d’anteriors mandats i tot el grup.

Tenim el poble una mica més dividit entre els tres grups. Vam aconseguir la majoria absoluta, però sense cap diferència abismal. I respecte als darrers plens que recordo del mandat anterior, en què no era regidora però hi anava sovint, amb sis o set persones de públic, ara te n’hi pots trobar unes vint. És bo, i sa, que hi hagi interès. I ens empeny a fer les coses millor, però també pot arribar a ser dur si no t’agrada el conflicte.

La pregunta seria en quin punt no hi ha diferències. N’hi ha i s’expressen. Sobre l’increment de la taxa d’escombraries som receptius, però no ens queda cap altra opció que complir amb les normes de despesa. Però la gran crítica que ens fan és sobre el projecte dels Next Generation per millorar la carretera de Jafre, on creuen que la subvenció d’1,8 milions donaria per fer quatre projectes que englobessin els altres trams, però els tècnics sostenen que no es pot fer.

Tenim un problema d’excés de trànsit pel nucli, i Trànsit ens ha ofert redactar un pla de seguretat viària amb diverses accions amb vista al 2025. Aviat també entrarà en servei el semàfor del pont del Ter, per evitar que s’hi creuin dos vehicles pesants massa amples, amb pas alternatiu. Però la variant, tal com es va plantejar fa més de 15 anys, no era la solució, perquè proposaven un talús que gairebé ens tapava les vistes del Montgrí. Potser, però, l’error va ser no insistir-hi perquè es refés el projecte. Amb la millora de la C-31, el trànsit ha crescut molt tots els dies. Ja no és un problema puntual de l’estiu o alguns caps de setmana.

Aquí sí que els tres grups anem a l’una i amb consens, perquè és necessari. Ja havíem tramitat la cessió dels terrenys, però va aparèixer un problema amb els límits de la parcel·la i amb un rec que, un cop corregits, han de tornar a passar pel ple per esmenar el nombre de metres quadrats. I a veure ara què fa el nou departament.

Hi ha nou govern. L’anterior ens deia sempre que érem prioritaris, però ara han nomenat nou director territorial i ens hi volem reunir. És una necessitat urgent per al poble, perquè totes les generacions que han nascut a partir de l’any 2000 han passat per l’edifici vell, en la primària, i els barracons fins que canvien de centre, i continuen els problemes.

El transport públic. És un drama en general, però cada dia per als estudiants que han d’arribar als instituts de Torroella, la Bisbal o Girona. Si no se’n surten amb coneguts amb cotxe que fan el trajecte, o familiars, n’hi ha molts que s’han d’organitzar amb serveis de taxi d’alta capacitat, que paguen a parts iguals. Però que també subvencionem a la gent gran.

Per anar a l’hospital de Palamós, haurien d’agafar dos busos, i amb la Creu Roja, que també coordina altres poblacions, els gestionem un desplaçament en taxi. L’usuari paga 10 euros i nosaltres subvencionem els 40 restants.

N’hem parlat amb el Consell Comarcal i ens tenen a la cua per a possibles ampliacions del servei. Estem situats en el corredor de transport públic entre Girona i l’Escala, però també ens cal molt una millor connexió amb la Bisbal.

Falten pisos, i no hi ha cases assequibles en venda o per llogar. Quan es comenci a desenvolupar el nou POUM, sortiran oportunitats, però depèn dels propietaris del sòl, que han de seure i entendre’s.

Tenim la sort que els veïns tenen moltes ganes de participar i col·laborar, i mantenim moltes segones residències actives, amb famílies i fills que s’instal·larien aquí, però topen amb la dificultat que les empreses acceptin el teletreball.

Com passa en altres ajuntaments petits, el problema és la falta de diners per fer inversions que llueixin una mica, fora de les necessitats del dia a dia. L’any vinent volem activar la recuperació de Can Punton, la casa dels pares de Víctor Català, que reconvertirem en el Museu Lluís Llach.

No m’agrada haver d’apujar-la un 56,6%, i hem de mirar com podem generar-ne menys. Bona part dels deures els tenim fets, amb un 95% de reciclatge amb el porta a porta, però cal estudiar també el pagament per generació. Però com ho fem repercutir? Per habitants, fent mitjanes, hi ha segones residències sense ningú empadronat. Per metres quadrats, hi ha cases grans on només hi viu una persona. Tenim totes les llars identificades, però caldria pesar recipient per recipient. I el Consell Comarcal està estudiant solucions.