Els maoris demanen al rei Carles III que intervingui en el conflicte amb el govern

El Fòrum Nacional de Presidents Iwi, un col·lectiu que aplega representants de més d’una vuitantena de tribus maoris, han elevat una petició al rei Carles III perquè defensi els seus drets polítics a Nova Zelanda.

En una carta al monarca difosa pel diari The Guardian, el poble nadiu de l’arxipèlag acusa l’actual govern de violar el Tractat de Waitangi, el document fundacional de Nova Zelanda signat el 1840 per més de mig miler de caps maoris i la reina Victòria per regular les seves relacions amb la corona britànica. És per això que reclamen al monarca, com a descendent de la reina Victòria, que “garanteixi que el govern no malmet l’honor de la corona” . La carta insta Carles III a recordar als integrants del govern que han de “respectar la seva responsabilitat d’actuar com a socis honorables en el seu nom”.

La intenció de l’executiu conservador –una coalició de tres partits, de dreta i ultraliberals– de reinterpretar “de manera literal” el tractat de Waitingi ha estat la gota que ha posat en peu de guerra els maoris. El passat novembre es van manifestar massivament contra el projecte de llei impulsat pel partit ultraliberal ACT, que defensa que la proposta busca evitar “privilegis” per als maoris i garantir la igualtat de tots els neozelandesos. A la pràctica, però, els aborígens neozelandesos continuen patint discriminació institucional i taxes desproporcionadament altes de pobresa, empresonaments, malalties, abusos domèstics i suïcidis, entre altres problemes.

Els maoris expliquen a la carta que d’ençà que va prendre possessió a l’octubre de 2023, el nou govern de coalició ha iniciat un programa legislatiu que “redefineix unilateralment el sentit de Rangatiratanga”, en referència a la sobirania d’aquest poble, que representa al voltant del 20% de la població del país, d’uns cinc milions d’habitants. El grup denuncia també que l’executiu “posa en perill la nostra terra i el fons marí amb una mineria descurada”; “ens nega l’accés als drets de propietat sobre l’aigua” i els recursos geotèrmics i minerals, i atorga a l’estat “més poders per prendre els nostres fills, que sovint pateixen abusos sota la cura estatal i són desvinculats de les seves famílies i genealogia”, entre altres queixes.

En declaracions a The Guardian, el membre del Fòrum i president de la tribu Ngati Wai, Aperahama Edwards, ha expressat que els maoris estan farts que les seves preocupacions no siguin ateses. Edwards ha lamentat que durant 184 han complert amb el pacte i la seva “bona voluntat” no ha estat corresposta pel govern. “És per això que la idea ara és traslladar [aquestes qüestions] a l’atenció del rei Carles amb l’esperança que pugui intervenir”, ha indicat.