I De la Vega va citar Saura en un hotel de Vilanova

La serp d’estiu va néixer un matí a mitjans del mes d’agost al registre del Congrés de Diputats, va créixer en un oasi de sequera informativa i va morir diumenge al matí en un hotel de Vilanova i la Geltrú. Si fa quinze dies ICV va registrar una petició de compareixença urgent de José Luis Rodríguez Zapatero perquè expliqués l’incompliment del finançament, ahir la mateixa ICV va sorprendre tothom en retirar la petició només 24 hores abans de ser votada i sabent que seria aprovada per majoria a la diputació permanent d’avui.

Durant l’agost el Congrés tanca per vacances i deixa pas a la diputació permanent, que avui havia de votar dues peticions perquè Zapatero comparegués: una del PP i una d’ICV.

La Moncloa i el PSOE sabien que la del PP estava abocada al fracàs des del principi, perquè els partits catalans sospiten que Rajoy aprofita el finançament ara per sembrar discòrdies i no estaven disposats a votar-hi a favor. Però la por era que la d’ICV prosperés. Dels 51 membres de la diputació, el PSOE en té 24 i un cop més s’havia quedat sense aliats. Ningú votaria la del PP per estètica, però al PP, per contra, no li feia cap fàstic votar la d’ICV coincidint amb CiU, ERC, PNB i BNG si el premi era exhibir al Congrés les baralles intestines dels socialistes.

La por de servir en safata a Rajoy l’ocasió de contaminar el debat del finançament ha acabat sent el detonant de l’acord. Des del grup del PSOE, algun diputat, com ara el cap de files del PSC al Congrés, Francesc Vallès, havia intentat la setmana passada fer entendre a ICV que estava regalant al PP l’entrada a un debat que ha de ser de govern a govern. Però tot va ser inútil i el portaveu d’ICV al Congrés, Joan Herrera, no va donar el braç a tòrcer en el pols per arrossegar Zapatero des del refugi estival de Doñana fins a la Carrera de San Jerónimo.

El PSOE deixa l’afer a Moncloa
Finalment, el cap de setmana el PSOE va deixar l’afer en mans de la Moncloa. La vicepresidenta De la Vega, que, malgrat els últims desencontres, segueix sent la interlocutora preferent del govern català, estiuejava a Vilanova i la Geltrú i va trucar al conseller d’Interior, Joan Saura, per citar-lo diumenge a les dotze del migdia en un hotel de la capital de la comarca del Garraf.

Condicions irrenunciables
Segons fonts coneixedores de la negociació, l’única reunió cara a cara per evitar in extremis la compareixença de Zapatero va durar des de les dotze fins a dos quarts de dues i va servir per posar sobre la taula condicions dels uns i els altres. Per a De la Vega era irrenunciable que Zapatero no donés la cara i va oferir el nom de Solbes com a substitut. Alhora Saura va imposar una nova data límit que servís per fer oblidar el paper mullat del 9 d’agost.

Amb aquestes bases, a la tarda De la Vega va esprémer la lletra J del seu mòbil trucant tant a Joan Saura com a Joan Herrera. Les trucades de diumenge al vespre van continuar encara dilluns i al final van servir per tancar a tres bandes els últims serrells de l’acord: un canvi de cromos de Zapatero per Solbes en la compareixença al Congrés i la promesa de tenir “un acord de finançament sense apriorismes, bilateral i multilateral, abans de tres mesos”.

El sí final en forma de nota de premsa conjunta es retardaria encara fins ahir al matí, motiu pel qual ni el conseller Saura ni el diputat Herrera no van donar cap explicació abans. El PSOE, per la seva banda, registrarà aquest matí la “compareixença voluntària” de Solbes.

Però si bé ha tancat un front amb el PSOE, a ICV se li obre ara un abisme amb ERC, precisament en una legislatura amb quatre anys per endavant compartint grup parlamentari al Congrés, juntament amb IU. El portaveu d’ERC a la cambra i company de grup d’Herrera, Joan Ridao, no oculta la seva “perplexitat” per la maniobra i acusa ICV d’haver “defraudat” les “expectatives” que ella mateixa havia creat. L’enuig de Ridao s’afegeix al que va tenir quan Herrera va presentar en solitari la petició de compareixença aprofitant que el portaveu d’ERC estava de vacances.

Però en aquesta serp d’estiu que un Joan (Herrera) va obrir a Madrid i un altre Joan (Saura) va tancar a Vilanova, la paradoxa és que ICV ha reculat precisament quan tenia la seguretat que la seva petició de portar Zapatero al Congrés seria aprovada.