El 2025, clau per al desenllaç de l’amnistia al TC

Si el 2024 va ser l’any de l’aprovació de l’amnistia, el que ara comença s’albira clau per al desenllaç de la llei al Tribunal Constitucional (TC). La norma, que va veure la llum el 30 de maig al Congrés i va entrar en vigor l’11 de juny, crema damunt de la taula del Constitucional. Això mentre el darrer recompte d’Alerta Solidària, del 16 de desembre, comptabilitza 193 amnistiats, la meitat d’ells, 96, policies, davant de 84 manifestants i activistes i 13 polítics i càrrecs públics.

La batalla al TC s’albira dura. D’entrada, va començar amb les recusacions encreuades contra magistrats, amb la xifra històrica de més de mig centenar. Encara està pendent la del conservador José María Macías, a qui la fiscalia ha demanat que s’aparti de les deliberacions perquè quan era vocal del Consell General del Poder Judicial va participar en informes contraris a l’amnistia. Està previst que la recusació es resolgui a principi d’aquest any. Abans, al setembre, el magistrat progressista Juan Carlos Campo ja va demanar que se l’apartés de tots els afers relacionats amb la llei, que quan era ministre de Justícia va qualificar de “clarament inconstitucional”. La composició dins del TC, clau, té garantida la majoria progressista.

Després del desenllaç sobre Macías, ja s’entrarà de ple en les impugnacions en contra de la llei de la mesura de gràcia. Són una vintena i també atorguen a l’amnistia el singular honor de ser la norma contra la qual s’ha recorregut més al Constitucional, que començarà, però, per la qüestió d’inconstitucionalitat de la sala penal del Tribunal Suprem, la que va jutjar els líders del procés. El Suprem, que interpreta el delicte de malversació d’una forma que no se’n poden beneficiar els polítics independentistes com ara Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, considera que l’article 1 de la llei vulnera el dret d’igualtat i els principis de seguretat jurídica, entre d’altres. La resolució de la qüestió de l’alt tribunal marcarà el camí que se seguirà en la resta. I és que hi ha un total de 16 recursos, ja que, a més del PP, també n’han presentat la quinzena de territoris on governen els populars i l’executiu socialista de Castella-la Manxa. A més de la del Suprem, hi ha altres tres qüestions d’inconstitucionalitat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també observa vulnerats alguns principis consagrats a la carta magna, com ara els d’igualtat, pluralisme polític i separació de poders.

El TC confia tenir resposta a la impugnació del Suprem cap a l’estiu, segons explicaven fonts jurídiques, per després procedir amb la resta de recursos i, finalment, amb els recursos d’empara presentats pels líders del procés. L’objectiu és tenir resolta tota la causa de l’amnistia per l’octubre, segons va avançar fa uns dies La Vanguardia.

El camí al TJUE

En paral·lel al camí al Constitucional, però probablement amb un recorregut més llarg, discorreran els dubtes que els tribunals espanyols han plantejat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El TJUE hauria de respondre aquest 2025 a les qüestions prejudicials plantejades, que carreguen contra l’amnistia i dubten de l’aplicació de la llei en casos qualificats de terrorisme i malversació vinculats al referèndum de l’1-O i el procés. El tribunal amb seu a Luxemburg té sobre la taula 20 preguntes sobre la mesura de gràcia als independentistes: tres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vuit del Tribunal de Comptes i nou de l’Audiencia Nacional. El TJUE pot optar per fusionar les peticions, si ho considera oportú, però en tot cas la resolució trigarà mesos.

És material extremadament delicat. En declaracions a l’ACN, Henri de Waele, professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, va recordar que les amnisties són un afer “especial” i “sensible” i que, per tant, el TJUE o eventualment el Tribunal Europeu de Drets Humans seran conscients que s’estan ficant en un “afer domèstic” de l’Estat espanyol. Igualment, el professor de dret constitucional de la Universitat de Maastricht Sascha Hardt va alertar que aquest tribunal mai s’ha pronunciat sobre la compatibilitat d’una amnistia amb el dret de la UE: “Van esquivar aquesta pregunta.” S’haurà de veure quina és ara la seva resposta.