La gran reforma pendent

És una reforma amb el cartell de “pendent” de fa molts anys. Es compta més d’una dècada des que es va constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai de trobada de la societat civil que defensa la necessitat d’abordar aquesta transformació. Entre els integrants, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Cecot, Femcat i la Taula d’Entitats del Tercer Sector. I una preocupació: “Érem gent de diversos àmbits i tots teníem en comú la frustració perquè hi havia molts canvis a fer i no hi havia voluntat de fer-los”, diu el coordinador del FERA, Antoni Biarnés. Des dels inicis, el fòrum ha anat treballant en propostes que ha fet arribar tant a les administracions com als partits polítics, que fins ara no han passat de les bones intencions. “Sovint hi han pesat més els obstacles que les ganes de tirar endavant”, descriu Biarnés. A finals de novembre, va celebrar un gran acte a la Llotja de Mar per presentar l’Acord de la Societat Civil per a la Reforma de l’Administració, subscrit per 300 organitzacions. S’hi inclouen les tretze cambres de comerç catalanes, el Cercle d’Economia, Foment, el RACC, Barcelona Oberta i la Universitat de Barcelona, entre moltes altres. Dins la llista de mesures que veuen com “la recepta” per a una administració moderna, competitiva, eficaç i participativa, hi ha simplificar la “teranyina” normativa, una direcció pública professional i, per sobre de tot, “la reducció radical de la burocràcia”. Aquesta última és una queixa i una petició àmpliament compartida per ciutadans, sector primari, entitats i empreses. Només a tall d’exemple, una enquesta recent de la Pimec alertava que les pimes han de dedicar més de 40 hores al mes a la paperassa, amb documentació, molta, repetida. Una pèrdua de temps i de competitivitat, denunciava.

El govern de Salvador Illa ha obert una escletxa d’esperança. Com una de les mesures estrella del nou executiu, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, anunciava a principis d’octubre l’activació immediata del pla de reforma de l’administració i millora dels serveis públics.“És un procés gradual, ambiciós, que té vocació d’abordar en profunditat aquesta transformació, i de mirada llarga. Ho volem fer escoltant tothom”, destacava Dalmau, prudent. I defensava: “Cal transformar els serveis públics per protegir-los i preservar-los. Si volem un país on continuïn operant serveis públics de qualitat al conjunt del territori, necessitem de manera urgent abordar-ne la transformació.”

El pla d’endreça de la Generalitat se sustenta sobre dos pilars: el primer, la creació d’un espai de reflexió col·lectiva per elaborar propostes, i el segon, un paquet de mesures urgents per als propers mesos.

L’espai de reflexió es concreta en un extens macrogrup de treball amb un nom igual d’extens: Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (Cetra). La Cetra, presidida per Carles Ramió, doctor en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a treballar al novembre. La comissió està integrada per dotze grups que actuaran sobre els àmbits prioritaris al voltant dels quals vol girar l’estratègia de transformació del sector públic. Entre les àrees, hi ha la simplificació normativa, la digitalització, garantir l’atenció presencial del ciutadà, la consolidació d’una ocupació pública de qualitat, el prestigi internacional i la comunicació clara. Es tracta d’un total de 68 experts –hi ha integrants del FERA que hi participen– que, en un termini de deu mesos, presentaran un informe final amb iniciatives concretes –algunes de les quals ja estaran implementades; d’altres, en procés, i d’altres, en l’horitzó–a l’executiu.

En paral·lel als treballs de la Cetra, i aquí el segon pilar, hi ha la posada en marxa per part de l’executiu d’un paquet de disset accions urgents que el govern espera que aportin millores al sector públic en el curt termini. Una de les quals és l’eliminació de la molesta i impopular cita prèvia estesa arran de la pandèmia de la covid. L’executiu vol garantir per llei l’atenció presencial i posar fi a la cita prèvia obligatòria en la prestació dels serveis públics en qualsevol administració i organisme públic de Catalunya. La idea és eliminar-la com a requisit i que aquest sistema convisqui amb l’atenció presencial. “La pandèmia ha acabat; la cita prèvia, també”, sentenciava el conseller de la Presidència en la presentació d’unes iniciatives que també inclouen mesures per agilitzar i fer més fluids els processos de selecció, habilitar el desenvolupament normatiu de la direcció pública professional, redissenyar l’Escola d’Administració Pública i alleugerir tot l’ecosistema de webs i apps de la Generalitat.

Tràmits amb més impacte

En paral·lel, aquest 2025 el govern estudiarà, per millorar-los, els deu tràmits digitals que generen més impacte a la ciutadania avui dia i que suposen més dificultats. Són gestions habituals com els ajuts per al lloguer i el reconeixement del grau de discapacitat –vegeu gràfic– que s’han elegit a partir de criteris com el temps de resolució, l’ús digital, l’autonomia i la satisfacció de l’usuari en la tramitació i el disseny i que, l’any 2023, van sumar més de mig milió de gestions. A més, també es farà en els deu tràmits amb més impacte en les empreses i per als agricultors.

Tot plegat, una feina ingent per a una reforma tan urgent com inajornable. “No tenim excusa per no fer-ho”, assenyala el coordinador del FERA, des d’on es reconeixen “escèpticament esperançats” amb el pla.