Política

L’Ametlla més desitjada

Descriuen el poble com un caramel que ha experimentat molt creixement urbanístic, i cal frenar-ho

El consistori, amb càrrecs electes força joves, vol donar una empenta a l’administració local i actualitzar-la

Un dels reptes que ve del govern anterior ha estat corregir males pràctiques a la policia local

El govern va obtenint els suports per convertir l’Ajuntament en un organisme eficaç

El poble fa olor de molsa. Pot­ser és que, fa qua­tre dies, va ser Nadal o pot ser que sigui una l’olor quo­ti­di­ana d’aquest muni­cipi, situat entre la plana valle­sana, d’arrel agrícola, i la zona mun­ta­nyosa, que s’enfila fins al cim del Puig­graciós. L’Amet­lla no arriba als 10.000 habi­tants, però no n’és tan lluny. Des de la fun­dació del poble, en el segle X, i fins a avui, s’ha anat expan­si­o­nant i ha anat donant forma a dife­rents bar­ris –cases pai­rals i urba­nit­za­ci­ons, en l’ori­gen. De les masies d’agri­cul­tors a espais d’esti­ueig i a nuclis de vida més grans. Al llarg de la seva història, la demo­gra­fia ha fluc­tuat, però en els anys setanta del s. XX és quan l’Amet­lla va viure el crei­xe­ment més fort. Es va tor­nar a repe­tir el que havia pas­sat a prin­cipi de segle amb la moda de l’esti­ueig: molts habi­tants de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona van esta­blir a l’Amet­lla l’ano­me­nada segona residència.

Defi­nei­xen l’Amet­lla com un cara­mel. Un cara­mel per a pos­si­bles nous habi­tants, futurs amet­lle­tans que s’hi puguin ins­tal·lar. Qui no vol­dria obrir la porta i tro­bar-se a la natura? I això sense ser lluny de nuclis urbans impor­tants. Qua­li­tat de vida, en diuen. Ha estat i és un cara­mel també, per tant, per als cons­truc­tors. Con­següent­ment, és un cara­mel per a l’admi­nis­tració, perquè el crei­xe­ment urbanístic del poble deixa cale­rons, com aquell que diu, sense fer res. El govern d’Amet­lla’t, amb Jan San­taló al cap­da­vant, va pro­me­tre un pla d’orde­nació urbanística, un POUM –volen anar a tan bon ritme com sigui pos­si­ble– i fre­nar els plans de més cons­truc­ci­ons. Cal donar sor­tida intel·ligent als diners que l’Ajun­ta­ment va rebent. Com ha pas­sat a tot el ter­ri­tori, l’Amet­lla no s’ha esca­pat de l’espe­cu­lació urbanística. És clar que, en aquell moment i també com arreu, la cons­trucció va gene­rar molts llocs de feina i molta riquesa. A la vegada, i ara ve la creu d’aquesta cara, el crei­xe­ment desen­fre­nat té un cost. Per exem­ple, la mas­si­fi­cació, i des de fa anys. Des del govern actual comen­ten: “Aquells anys, l’Ajun­ta­ment anava gua­nyant cada any una bar­ba­ri­tat de diners, perquè es cons­truïen cada dia més cases. Això va fer que, durant molt temps, la gestió es donés per supo­sada. Hi va haver dife­rents grups polítics, tant hi fa el color, perquè hi van pas­sar tots.” Com que es comp­tava que cada any s’ingres­sa­rien molts diners pro­vi­nents de la cons­trucció, pot­ser es creia que no calia opti­mit­zar.

Ajun­ta­ment loco­mo­tora

L’Amet­lla és un poble ric. Amb dades del 2021 de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat), dels 3.600 habi­tat­ges que té, uns 2.976 són habi­tat­ges prin­ci­pals i la resta, sego­nes residències. Dels prin­ci­pals, uns 1.800 fan més de 120 m². Segons l’Ides­cat, un 50% dels habi­tants tenen estu­dis supe­ri­ors i la renda fami­liar dis­po­ni­ble per habi­tant és de 24.377 euros, una xifra que col·loca aquesta vila en el pri­mer lloc del rànquing de pobles més rics del Vallès Ori­en­tal. En el con­junt de Cata­lu­nya, està entre els deu muni­ci­pis amb la renda fami­liar dis­po­ni­ble per habi­tant més alta. Ocupa el vuitè lloc, després de Mata­de­pera, Sant Just Des­vern, For­nells de la Selva, Sant Cugat del Vallès, Ale­lla, Cabrils i Tiana.

Com que es vol treure el peu de l’acce­le­ra­dor del crei­xe­ment urbanístic, aquesta legis­la­tura es pro­po­sen fer una millor gestió de l’Ajun­ta­ment. Es tracta que el con­sis­tori faci de loco­mo­tora. Per exem­ple, millo­rar la gestió de resi­dus els repre­sen­tarà estal­viar 100.000 euros l’any. També està pen­dent una ins­tal·lació de pla­ques solars que com­por­tarà un estalvi de 168.000 euros l’any en ener­gia elèctrica. Tots els equi­pa­ments muni­ci­pals –menys el de l’ajun­ta­ment, de moment, que té fibro­ci­ment i s’ha d’eli­mi­nar– tin­dran un sis­tema de pla­ques solars. A la rat­lla dels 300.000 euros d’estalvi, que són diners. “Són molts diners per anar reno­vant les coses que ja tenim”, expli­quen.

El govern d’Amet­lla’t està fent una bona sac­se­jada. Recor­dem, però, que Amet­lla’t governa en mino­ria: tant sí com no, ha de pac­tar amb l’opo­sició. En uns pro­jec­tes, anirà de bra­cet amb ERC, en d’altres, amb Junts. Pot­ser tots dos. El cas és que, en certa manera, tot allò que es va fent té el suport de molts.

Dit això, el govern va obte­nint els suports que li fan falta per con­ver­tir l’Ajun­ta­ment en un orga­nisme eficaç, sense obli­dar les res­pon­sa­bi­li­tats soci­als. Perquè l’Ajun­ta­ment fun­ci­oni, cal revi­sar com estan els seus tre­ba­lla­dors. Una de les idees que els tre­ba­lla­dors van trans­me­tre: massa pas­tor i poca ove­lla. Neces­si­ta­ven per­so­nes que s’arro­man­gues­sin i tre­ba­lles­sin, inclo­sos els regi­dors i l’alcalde. Expli­quen que, en un any i mig, han acon­se­guit dos mili­ons d’euros en sub­ven­ci­ons. Sense un equip tècnic com cal, seria impos­si­ble. D’altra banda, aquests diners s’han de saber ges­ti­o­nar: cal escol­tar els tècnics quan expres­sen quin és el temps i l’esforç que reque­reix cada pro­jecte, i s’ha de saber posar límits, també.

Tot el que hem dit té molt a veure amb el tarannà d’Amet­lla’t, que és un par­tit nas­cut d’un grup de veïns, amb abundància de joven­tut. El con­fi­gu­ren per­so­nes amb dife­rents exper­te­ses. Aquest “saber”, diuen, és més impor­tant en el món local que la ide­o­lo­gia. Ens costa molt treure’ns de sobre la bipo­la­ri­tat par­ti­dista. Són con­ser­va­dors? Són pro­gres­sis­tes? Segons els cri­te­ris habi­tu­als de blanc o negre, a Amet­lla’t tro­baríem ele­ments tant d’un cos­tat com de l’altre. Per això, expli­quen des del govern, tant posen l’accent en el crei­xe­ment empre­sa­rial com en el paper que ha de tenir l’Ajun­ta­ment per redis­tri­buir la riquesa en favor de la igual­tat. Les carac­terísti­ques de l’Amet­lla, diuen, per­me­ten incloure les dues visi­ons. Pot­ser sigui perquè la des­pro­porció entre els qui menys tenen i els qui més tenen no és tan agu­dit­zada com en altres muni­ci­pis. Per això diu l’alcalde: “Fixeu-vos que tenim posi­ci­ons que són de Junts i n’hi ha que són d’Esquerra. Per tant, ens ente­nem amb totes dues parts.” Per exem­ple, es pot tenir tre­ba­lla­dors de la neteja a través d’una subro­gació i, a la vegada, fer-los un con­veni que dig­ni­fi­qui les seves con­di­ci­ons de tre­ball, inclòs el sou, explica.

Polèmica a la policia
Una de les claus està sent revisar la gestió interna, tant per donar als funcionaris la consideració que cal com per aturar comportaments “fora de la norma”. “La falta de gestió també portava que alguns funcionaris, molt pocs, haguessin vingut a servir-se o ser servits, en lloc de servir”, diu l’alcalde, en referència al conflicte que es va obrir amb la policia local: “Tothom sap de qui parlem, de persones que havien instrumentalitzat el cos per fer-ne un organisme de pressió política, per lucrar-se econòmicament, mitjançant la falta d’efectius interessada, amb una distribució arbitrària de les hores extra...” El govern anterior, de Pep Moret (ERC), va iniciar el canvi. Es va demanar a la Fundació Bosch i Gimpera de la UB un diagnòstic del que estava passant. Els resultats van fer que es posessin les mans al cap: l’Ajuntament no tenia control de la policia. Es va obrir un meló, amb el resultat d’un malestar més que evident. Santaló diu, sobre aquells dies: “L’alcalde sortint i jo ens sentim molt sols, hi ha moltes amenaces, moltes pressions...” L’alcalde actual ha patit dues entrades a casa seva –l’última, no fa tant– i van trencar-li els vidres del cotxe. No s’han endut res. “Els Mossos d’Esquadra, no jo, ho vinculen a una voluntat d’espantar-me.” “És la batalla final. Tenim conveni nou, nous agents, que venen a gust a treballar.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.