“Hem aconseguit rehabilitar l’edifici més icònic de Molins de Rei”

En termes de via pública, volem incrementar la qualitat tant dels serveis que operen a la via pública com de la via pública mateixa. I per això per a nosaltres són importantíssimes aquestes licitacions, com és el pla de xoc per a la millora i la renovació de la via pública, amb un pla de voreres i el pla de l’arbrat, que està en fase de redacció. També finalitzar la plantada d’arbres del Pont de la Cadena, que no es va poder executar just ara fa un any per la sequera. També parlem de renovació de carrers i d’impulsar encara molt més la qualitat del servei de jardineria, neteja i recollida d’escombraries: entre altres coses, ja estem a punt d’adjudicar la renovació de tots els contenidors d’escombraries de la vila.

Molins i quatre municipis més tenim un model propi que ens està ocupant una part de converses molt important amb l’Àrea Metropolitana (AMB) i amb l’Agència Catalana de Residus, perquè ens volen restringir aquesta particularitat i que incorporem el contenidor groc. I això des d’un punt de vista d’aplicació de normativa europea i no pas en termes de respecte a l’autonomia municipal ni tampoc basant-se en les dades de reciclatge d’aquests cinc municipis.

Estem estudiant si hi ha alguna escletxa perquè no l’hàgim d’implantar, però si no hi tenim més remei, estem mirant a veure en quin moment l’hem d’implantar. Tot i així, la implantació del contenidor groc no és immediata en els propers mesos ni anys, que és el que estem negociant. Ara, ens obliga a fer una reflexió: hem de millorar la taxa de reciclatge, hi estem obligats per les directives europees. Com molts municipis, hem hagut de modificar l’ordenança de la taxa d’escombraries per adaptar-la aquest any a la directiva europea que ens obliga a recaptar pel mateix valor del cost del servei de recollida d’escombraries. Mantenim la taxa que existia com a part fixa a la taxa d’escombraries i hem creat una part variable per valor de 35 euros i la taxa d’escombraries ha passat d’aproximadament 94 euros a 129.

Aquí cal dir que és en aquells àmbits en què necessitem molt diàleg com a govern, però també sobretot amb l’AMB, perquè, des de la creació de l’AMB, la competència de l’aigua és seva. En aquest mandat, érem molt conscients que el 31 de desembre del 2023 ens finalitzava la concessió que l’Ajuntament havia establert fa 25 anys. La competència 100% ja no és nostra, no podem decidir de manera autònoma el model de gestió de l’aigua. Hem estat sotmesos al debat que s’ha produït en el si del Consell Metropolità i de l’administració de l’AMB. Hem donat continuïtat al servei i en el si de l’AMB hi ha un punt de debat sobre la creació d’una comissió que afecta els nou municipis que estan en la mateixa situació que Molins, que són municipis als quals els ha caducat o bé estan en procés que els caduqui la concessió de l’aigua. Són aquests nou municipis, conjuntament amb l’AMB, que hem de decidir de quina manera prestem el servei de l’aigua.

Ara mateix va cap a un model en què està descartada la possibilitat que ens poguéssim afegir de manera directa a l’empresa mixta de l’AMB, i per tant, la decisió l’hem de prendre entre els nou municipis. Una de dues: o fem una empresa pública aquests nou municipis, amb els costos, avantatges i inconvenients que se’n deriven, o una de les coses que s’estan analitzant actualment és la possibilitat de fer una concessió del servei de l’aigua d’aquests nou municipis, mantenint determinades característiques de cadascun.

Som molt conscients que és un equipament que ha generat un cert debat, però jo crec que s’haurien de fer unes reflexions prèvies a dir si és sostenible o no. És curiós que quan fem un nou equipament esportiu ningú ha fet el plantejament de si és sostenible o no. Quan vam estrenar la biblioteca el 2019 ningú es va plantejar si era sostenible o no. Quan volem ampliar l’Escola de Música ningú ha dit si és sostenible o no. Sembla que aquesta vara de mesurar sobre la sostenibilitat dels equipaments només s’ha aplicat al Museu del Renaixement i jo crec que l’han aplicat els que no estaven d’acord amb el projecte per buscar excuses. Tots els serveis públics necessiten aportació municipal. Si la qüestió és quin grau d’aportació municipal necessitarà el museu, el debat ha de ser molt més ampli. És evident que necessitarà una aportació municipal, com la necessita tota la cultura i la resta d’àmbits de gestió pública, esport, salut, educació, serveis socials o habitatge. Hem aconseguit rehabilitar l’edifici més icònic de Molins de Rei amb un projecte valorat en 4,2 milions d’euros i gràcies a aportacions supramunicipals que han estat finalistes per valor de 2,8 milions d’euros. Per tant, jo el primer que diria és que hem aconseguit rehabilitar el Palau Recasens i ubicar-hi un equipament cultural d’àmbit català, d’àmbit nacional, només per valor d’1,4 milions d’euros de l’Ajuntament de Molins. Ens ajudarà a crear atractivitat per a Molins. Les primeres xifres ja ens revelen que més del 50% de visitants del museu són de fora de Molins. Nosaltres hi crèiem, hi creiem i creiem encara més en el futur d’aquest equipament.

El mandat anterior vam plantejar 150 habitatges de protecció oficial i els hem assolit. Per a aquest mandat ens vam comprometre a fer com a mínim 150 habitatges més. Dels quals, 79 ja s’han iniciat i podem dir que tornant de l’estiu del 2026 es podran entregar. Ara estem pendents de tancar una altra pastilla d’equipaments públics a la plaça de la Llibertat, davant de l’edifici del Molí, on van a l’entorn de 70 habitatges més. És l’acord que esperem prendre abans de Setmana Santa. Atesa l’emergència d’habitatge, mirarem d’accelerar i d’assolir més habitatge en aquest mandat. Ens queda alguna pastilla que estem estudiant fer-la viable també en aquest mandat, entenent que sembla que es poden donar una sèrie de circumstàncies en què s’alineï el suport de diverses administracions i facin més viables aquestes operacions.

Un dels grans objectius d’aquest mandat és completar la recuperació de tota la riera al tram de Molins. El mandat anterior ja en vam fer un tram. Recuperar vol dir extraure’n el canyar, el rizoma; vol dir plantar-hi bosc de ribera, però també vol dir establir camins paral·lels, evitar creuaments de la riera, que ara mateix són molt freqüents, i fer compatible l’ús ciutadà del parc amb la preservació de la llera de la riera. Si tot va bé, la primavera del 2026 haurem assolit la recuperació de tota la riera de Vallvidrera en l’àmbit de Molins, que és un dels grans connectors del parc de Collserola amb el parc fluvial del Llobregat.

Hem aconseguit els permisos per recuperar els aiguamolls del Llobregat. Els aiguamolls són artificials des que es van crear, ara fa 25 anys.Es van assecar el 2018, perquè la despesa, l’energia i la sostenibilitat estaven molt en qüestió. La manera d’omplir-los històricament sempre havia estat una bomba d’aigua que treia directament aigua del riu. Això, en termes actuals de sequera, i amb una visió del cicle integral de l’aigua, és difícilment defensable. Ara donarem una segona vida a l’aigua regenerada de la depuradora de Sant Feliu. Aquella aigua, un cop depurada, en comptes d’abocar-la al Llobregat, remuntarà el riu dos quilòmetres amb una canonada i garantirà la creació d’aquesta zona humida, que els ecologistes també demanen insistentment i que volem fer des d’un punt de vista educatiu i pedagògic. L’aportació de l’aigua s’hauria de produir entre final d’any i principis del 2026. El primer que volem fer és recuperar l’hàbitat i després abordarem la recuperació de tot l’entorn dels aiguamolls.