El Capitán Calzoncillos
L'ús social del català (5)
Entro en una cèntrica llibreria de Barcelona, divago una mica i passo a la primera part de la meva crònica: la quantitativa. Tothom sap que, en qualsevol llibreria de Catalunya, hi ha molts més llibres i més superfície en castellà que en català. Com quantificar-ho, però? De seguit trobo la manera. Els llibres que se suposa que tindran venda, a part de ser a les taules i els prestatges, estan disposats en piles a terra.
Per tant, n’hi ha prou a comptar piles. Una feinada. En total, hi ha 195 títols diferents a piles. D’ells, 161 són en castellà, 30 en català i quatre (de fotografia i arquitectura) en anglès. És a dir: 82,5% en castellà i el 15,4% en català. No calen comentaris.
Passo ara a la qüestió qualitativa. Hi ha una part de l’oferta que no és comparable: els llibres escrits originalment en català i castellà. El que és interessant de comparar són les traduccions. Hi ha llibres d’èxit que es poden trobar tant en català com en castellà. Per exemple, Un home en la fosca, de Paul Auster, a 17 euros, Vida i destí, de Vassili Grossman, a 26 euros, o El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, a 13 euros. El català ha fet progressos: moltes novetats arriben a les llibreries simultàniament en català i castellà, al mateix preu. Queda lluny aquell episodi de fa 20 anys, quan l’editorial en castellà d’El nom de la rosa, d’Umberto Eco, volia impedir que aparegués en català, per no perdre vendes. Tanmateix, segueix havent-hi llibres importants que apareixen en castellà i no en català. I un detall: aquesta aparent igualtat és només quant a novetats literàries. En les seccions d’història, de filosofia o d’assaig, la presència del català és mínima.
Però torno a la literatura: on la diferència és immensa és també en el fons de la llibreria. Mentre em passejo, escolto una conversa que he sentit abans un munt de vegades. Una dona demana a un dependent: “He vist La mujer justa, de Sándor Marai, en castellà. La tenen en català?” En depenent busca i diu: “No la tenim. Li és igual en castellà?” I la dona ho accepta.
Això passa milers de vegades cada dia, fins i tot amb els lectors catalans més fidels. Poso uns exemples. Puc trobar La conjura de los necios, de John Kennedy O’Toole, en castellà, però no en català. El mateix passa amb La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera, Guerra y paz, de Lev Tolstoi, El viejo y el mar, d’Ernest Hemingway, o el Faust de Goethe. Del Romeo y Julieta de Shakespeare, n’hi ha cinc edicions diferents en castellà i cap en català.
Una altra cosa que passa sovint és que, fins estant disponible, la versió catalana resulta molt més cara. Per exemple, l’Ulisses de James Joyce costa en castellà 11,95 euros i en català 28,60. No és país per a vells, de Cormac McCarthy, costa 7,95 euros en castellà i 18 en català. Cent anys de solitud, de García Márquez, val, en traducció catalana d’Avel·lí Artís-Gener, 19 euros, i en castellà, 8,95.
Que ningú no interpreti aquestes dades com una crítica a les editorials ni a les llibreries. Uns i altres fan el que poden. I el que passa quan un client entra en una llibreria és el producte d’un fet que no es pot obviar: la indústria editorial castellana té un públic potencial de 400 milions de persones, mentre la indústria catalana en té 10 milions, que, alhora, formen part dels altres 400 perquè consumeixen llibres en castellà.
Bé: tot això queda molt ben resumit a la secció infantil, on vaig a buscar uns llibres que m’han encarregat els meus fills. La nena vol la segona part de Fairy Oak, d’Elisabetta Gnone. El primer volum ja l’ha llegit en castellà, i em trobo amb la sorpresa que ara ha aparegut la versió catalana. Però la nena vol el segon volum, El secreto de la oscuridad. Li demanaré que esperi tres mesos que surti en català? No. El compro.
Al primer dels bessons li han encantat El Regne de la Fantasia i Retorn al Regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton, i em reclama Viatge en el temps. Però comprovo que no està traduït encara al català. El compro en castellà.
El segon bessó m’ha encarregat un llibre de la sèrie del Capità Calçotets, que inclou títols tan espaterrants com El Capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants o El Capità Calçotets contra la Dona del Monyo Mutant. L’encàrrec és un pack amb dos llibres i la capa del superheroi. Descobreixo el pack i és en castellà, i no n’hi ha en català. Què he de fer? Privaré el meu fill de la capa del seu superheroi preferit? No.
En resum: després d’aquest pintoresc procés de compra, surto de la llibreria amb tres llibres en castellà al sarró. Perquè després els amics em diguin que sóc de la ceba!
