Terra per pau o terres per continuar la guerra

El nou president dels Estats Units, Donald Trump, va prometre durant la campanya electoral una solució ràpida a la guerra d’Ucraïna. No va dir com ho aconseguiria, però un dels escenaris podia ser la retirada del suport nord-americà al país i una pau que impliqués cedir a Rússia el territori ocupat. Tres setmanes després d’un frenètic inici de mandat, no s’ha vist cap avenç, ni s’ha produït la reunió que va dir que celebraria “immediatament” amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Sí que va revelar, en una entrevista dissabte al New York Post, que havia parlat amb l’inquilí del Kremlin sobre la fi de la guerra a Ucraïna.

El mandatari nord-americà ja es va referir, dilluns, a Ucraïna, quan va posar sobre la taula que Kíiv retribueixi a Washington el suport militar amb l’accés a les seves terres rares. Trump va afirmar que l’anterior president, Joe Biden, “mai no els va demanar diners” a canvi, però ell vol “una garantia”. I va assenyalar que “els ucraïnesos tenen terres rares molt valuoses”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va dir, l’endemà, que estan “oberts a la idea” de compartir els recursos minerals amb els socis que els ajuden “a protegir” la seva terra “i a fer retrocedir l’enemic amb les seves armes”. A parer seu, “és absolutament just” que els EUA vulguin treure benefici d’aquests recursos i, en la seva reunió amb Trump, al setembre, ja va plantejar donar-li accés als minerals a canvi d’un suport més sòlid. De fet, en el pla de pau del 2023, Zelenski ja va incloure una clàusula sobre la inversió estrangera en la mineria ucraïnesa.

Trump no va especificar quines terrers rares vol obtenir a Ucraïna, però al seu subsòl hi ha una vintena de minerals i metalls clau per a la indústria tecnològica, aeroespacial i de defensa. I també per al desenvolupament de l’economia verda.

Les terres rares són un conjunt de disset elements químics: els quinze del grup dels lantànids més l’escandi i l’itri, que sovint estan barrejats amb els primers als jaciments. Són minerals que es caracteritzen per una alta conductivitat elèctrica, entre altres propietats magnètiques, luminescents i electroquímiques. Aquestes elements estan presents en molts dispositius electrònics quotidians, com ara auriculars, pantalles tàctils, panells solars i bateries de vehicles elèctrics. Fins i tot als bitllets d’euro, a què s’afegeixen per evitar falsificacions. La demanda ha augmentat amb la transició cap a les energies renovables. S’usen, per exemple, als potents imants del generadors eòlics.

Ucraïna té lantànids com ara el ceri, l’itri, el lantà i el neodimi. I també metalls com ara el titani, utilitzat en la indústria aeroespacial i la de defensa, i liti, un element clau de les bateries elèctriques d’última generació. El problema és que molts dels jaciments del país estan al territori ocupat per Rússia, que controla el 42% dels metalls i el 33% de les terres rares ucraïneses, segons la Cambra de Comerç dels Estats Units.

L’interès de Trump per aquests actius ucraïnesos s’explica en gran part pel gairebé monopoli que ostenta la Xina, que extreu al voltant del 60% d’aquests minerals i en processa almenys el 90%. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, el país depèn en un 80% de la Xina, Malàisia, el Japó i Estònia per cobrir les seves necessitats de terres rares. De fet, la setmana passada, el gegant asiàtic va respondre a l’augment dels aranzels nord-americans imposant controls d’exportació sobre cinc metalls clau: tungstè, tel·luri, bismut, indi i molibdè.