Brussel·les permet parlar en gal·lès per primer cop en una reunió de ministres
CATALUNYA
El gal·lès s'ha pogut utilitzar per primer cop en un consell de ministres de la Unió Europea aquest dijous. El ministre gal·lès de Cultura, Alun Ffred Jones, que ha encapçalat la delegació britànica, s'ha pogut dirigir als seus homòlegs en la seva llengua, que ha estat acceptada com a cooficial en el Consell Europeu, el mateix estatus que ara tenen el català, el basc i el gallec.
El govern gal·lès també reivindica que el seu idioma, que parlen el 21% dels tres milions de persones, també es pugui fer servir a la resta d'institucions europees i que s'afegeixi als 23 idiomes oficials de la UE.
De les despeses de traducció d'utilitzar aquesta llengua en els consells de ministres se n'haurà de fer càrrec el govern gal·lès. "El gal·lès és una de les llengües europees més antigues i estic encantat que els meus col·legues ministres d'arreu de la UE puguin escoltar-lo com un idioma de treball vital i dinàmic", ha defensat Jones.
El gal·lès, que torna a ser llengua cooficial a Gal·les des del 1993 després de 450 anys, té més parlants que el maltès, que sí que és oficial a la UE però que només fan servir 400.000 persones. Poder utilitzar-lo en les reunions de ministres a Brussel·les "és una gran fita per a la llengua gal·lesa i reconeix la seva posició com a llengua moderna amb què els polítics podem treballar", ha celebrat Jones, "molt orgullós".
El català, cada dos anys
La condició que acaba d'estrenar el gal·lès a Brussel·les ja la té el català, i ja s'ha sentit parlar català al consell de ministres, quan algun conseller de la Generalitat hi ha participat com a convidat. Tanmateix, el torn toca a un català cada dos anys, aproximadament, perquè en la roda hi entren els consellers de les 17 comunitats autònomes de l'Estat espanyol.