“Perquè Catalunya avanci, cal un govern estatal amb majoria plurinacional”

De fet, vam avançar aquesta assem­blea un any perquè veníem d’un cicle elec­to­ral advers i neces­sitàvem veure com res­situàvem els rep­tes i els objec­tius que teníem com a orga­nit­zació. I això reque­ria, pri­mer de tot, enfor­tir la iden­ti­tat dels Comuns a Cata­lu­nya. Hem pas­sat per dife­rents eta­pes en la cons­trucció del nos­tre espai polític i d’ençà que vam apos­tar per la con­fluència hi ha hagut 14 elec­ci­ons. Al final, doncs, ens ha mar­cat molt l’agenda elec­to­ral i no hem pogut res­si­tuar les pri­o­ri­tats. D’altra banda, aquesta des­con­nexió amb la soci­e­tat no és un pro­blema exclu­siu de la nos­tra orga­nit­zació. La ciu­ta­da­nia cada cop se sent més allu­nyada de les ins­ti­tu­ci­ons i dels polítics, que no els donen solu­ci­ons als seus pro­ble­mes quo­ti­di­ans. Per a nosal­tres, doncs, és fona­men­tal que la ciu­ta­da­nia vegi la uti­li­tat que té la nos­tra feina. Per tant, quan par­lem de recon­nec­tar par­lem de tre­pit­jar tot el país, de conèixer en pri­mera per­sona els pro­ble­mes de la ciu­ta­da­nia i donar-hi solu­ci­ons.

Som una força deci­siva a totes les ins­ti­tu­ci­ons on tenim repre­sen­tació. I aquesta incidència política et per­met més fer pos­si­bles aque­lles solu­ci­ons als pro­ble­mes reals que té la gent. La nos­tra força política ha inten­tat fer-ho sem­pre, hagi tin­gut el paper que hagi tin­gut. També ho hem demos­trat gover­nant a molts muni­ci­pis, com ara al Prat de Llo­bre­gat, a Bar­ce­lona o a Mont­cada i Rei­xac. Quan hem tin­gut les alcal­dies hem trans­for­mat les ciu­tats, posant a la cen­tra­li­tat aques­tes rea­li­tats i aques­tes pre­o­cu­pa­ci­ons de la gent.

Per a nosal­tres, el que és molt impor­tant és que el govern de la Gene­ra­li­tat i el PSC com­plei­xin l’acord d’inves­ti­dura que va fer pos­si­ble que s’obrís una nova etapa a Cata­lu­nya. Per exem­ple, el com­pli­ment en el tema del règim san­ci­o­na­dor de la llei d’habi­tatge, que va ser un dels temes que vam posar sobre la taula quan començàvem la nego­ci­ació de pres­su­pos­tos, que ara ha que­dat fallida però que ho situ­a­rem com a con­dició impres­cin­di­ble també per nego­ciar els decrets de pròrroga. El fet que no hi hagi pres­su­pos­tos no rebaixa les nos­tres exigències en el com­pli­ment d’aquest acord d’inves­ti­dura. Nosal­tres el que ani­rem fent és anar nego­ci­ant, encara que sigui par­tida a par­tida, tots aquests com­pro­mi­sos. Ara, per exem­ple, els dos temes que estem nego­ci­ant és l’incre­ment de l’impost de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als, que dema­nem que pugi del 10 al 20%, per gra­var aque­lles per­so­nes que acu­mu­len pisos però no per fer-los ser­vir com a habi­tatge d’ús habi­tual. L’altre tema que estem nego­ci­ant és el de la taxa turística. Les nos­tres ciu­tats s’estan ofe­gant amb el tema de l’arri­bada de turis­tes. És a dir, nosal­tres defen­sem que la taxa turística com a mínim es dobli i això ser­veixi per donar solu­ci­ons al pro­blema de l’habi­tatge. Ara mateix, les nego­ci­a­ci­ons les estem cen­trant en aquesta pri­mera car­peta, que és la de polítiques d’habi­tatge, on també hem par­lat, per exem­ple, de l’incre­ment del pres­su­post en polítiques d’habi­tatge per garan­tir que hi hagi 50.000 habi­tat­ges més i que també s’inver­teixi en temes de reha­bi­li­tació. Evi­dent­ment, també ani­rem obrint les car­pe­tes següents, temes de sani­tat pública. L’altre dia, per exem­ple, vam anar a Saba­dell, on parlàvem de la neces­si­tat que el Parc Taulí esde­vin­gui de nivell 3, com a hos­pi­tal de referència amb tots els ser­veis, com si fos el de Bell­vitge o Sant Pau. També vam visi­tar Lleida i ens par­la­ven de les deficiències que tenen en ser­veis sani­ta­ris o en la xarxa de trans­port públic, sobre­tot en la con­nexió en tren amb Aragó. Per tant, ani­rem defen­sant les altres car­pe­tes soci­als i recla­mant que es reflec­tei­xin en mesu­res con­cre­tes amb les seves par­ti­des pres­su­postàries.

El pri­mer mis­satge que li donàvem a la con­se­llera de Ter­ri­tori, Sílvia Pane­que, és que el que neces­sita el país no és l’ampli­ació de l’aero­port, sinó millo­rar el trans­port públic. Aquests dies s’anun­ci­ava el tema del traspàs de Roda­lies. Nosal­tres hem d’acon­se­guir que aquest ser­vei, que és el que fan ser­vir la majo­ria dels tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res, els nens i els estu­di­ants, fun­ci­oni bé, sense por d’arri­bar tard, de que­dar tirats a la mei­tat del camí. Per tant, ente­nem que la pri­o­ri­tat és aquesta i no les grans infra­es­truc­tu­res, com és l’ampli­ació de l’aero­port, que en rea­li­tat el que faria seria por­tar molts més turis­tes a les nos­tres ciu­tats i, per tant, també agreu­jar el pro­blema. Fins i tot la patro­nal del turisme ha dit que aca­ba­rem morint d’èxit. Nosal­tres sem­pre hem cri­ti­cat aquest pro­jecte, també per l’afec­tació al ter­ri­tori i els espais natu­rals que envol­ten l’aero­port, que també resul­ta­rien afec­tats. En aquest sen­tit, som molt clars i molt bel·lige­rants en el nos­tre rebuig a l’ampli­ació de l’aero­port. En el seu moment, vam acon­se­guir, amb el lide­ratge de l’Ada Colau, de Lluís Mijo­ler com a alcalde del Prat de Llo­bre­gat i de la Yolanda Díaz, al govern de l’Estat, que això quedés atu­rat. Per tant, no dei­xa­rem de con­ti­nuar inten­tant que aquest pro­jecte passi a la història, tal com ha pas­sat amb el Hard Rock.

En rea­li­tat nosal­tres ho con­ti­nuem posant sobre la taula. Com bé ha dit, això no va for­mar part del pacte d’inves­ti­dura perquè no va haver-hi acord i, per tant, con­ti­nua no havent-hi acord. Nosal­tres estem cen­trats a garan­tir que es resol­guin molts pro­ble­mes que ara té la ciu­ta­da­nia, com ara l’habi­tatge, l’edu­cació, la sani­tat, l’emergència climàtica. Volem con­ti­nuar abor­dant aques­tes car­pe­tes i aques­tes solu­ci­ons amb la nos­tra força i amb la nos­tra incidència. Ara mateix som aquí. Nosal­tres no for­mem part del govern i la nos­tra força l’estem fent ser­vir per a això també. I con­ti­nu­a­rem sent igual de bel·lige­rants con­tra l’ampli­ació de l’aero­port.

Ara mateix no estem en aquest punt. El que neces­si­tem és veure com el govern avança en els com­pro­mi­sos que va adqui­rir amb nosal­tres a l’acord d’inves­ti­dura. Encara ens que­den mol­tes actu­a­ci­ons con­cre­tes i mol­tes acci­ons per com­pro­var que real­ment estan aga­fant el full de ruta a què real­ment es van com­pro­me­tre també amb nosal­tres. I, per tant, ara mateix som aquí. No estem en aquest plan­te­ja­ment d’entrar en un govern.

Bé, jo crec que és evi­dent que nosal­tres i el PSOE tenim plan­te­ja­ments dife­rents en mol­tes de les mesu­res que volem imple­men­tar. Nosal­tres fem ser­vir la nos­tra força per con­di­ci­o­nar el govern i per arros­se­gar el PSOE a polítiques a favor de la gent, com ho hem fet amb la reforma labo­ral o amb la pujada del salari mínim. El que no ente­nem és per què el PSOE no opta per l’incre­ment dels impos­tos a les elèctri­ques i sí que ho vol fer amb aquells sala­ris més pre­ca­ris. Nosal­tres estem a favor d’una fis­ca­li­tat justa. Ha de pagar més qui més té. I, per tant, con­ti­nuem defen­sant aquesta aposta que des del nos­tre espai polític sem­pre ha estat cohe­rent. Aques­tes dis­crepàncies, si han de sor­tir, han de sor­tir. Forma part també del que nosal­tres defen­sem, i llui­ta­rem fins al que cal­gui pel com­pli­ment d’aques­tes mesu­res. També exis­teix una majo­ria plu­ri­na­ci­o­nal a l’Estat i des del nos­tre espai estem pre­o­cu­pats pel paper de Junts, perquè el que tenim clar és que els drets dels cata­lans i les cata­la­nes estan avançant gràcies a aquesta majo­ria plu­ri­na­ci­o­nal, tant en drets naci­o­nals com en drets soci­als. I, per tant, també el nos­tre paper és impor­tant per acon­se­guir que s’apli­quin aques­tes polítiques soci­als i naci­o­nals per fer avançar també Cata­lu­nya.

El que és clar és que ara mateix exis­teix una majo­ria al Congrés perquè al salari mínim no s’apli­qui l’impost de l’IRPF i, per tant, nosal­tres man­te­nim el que sem­pre hem defen­sat. No es tracta d’entrar en retrets. El que cal dir al PSOE és que s’hau­ria de pre­o­cu­par per la quan­ti­tat de mili­ons que estem per­dent no cobrant a la banca o a les elèctri­ques aquests bene­fi­cis mili­o­na­ris que estan tenint. Això sí que és una gran pèrdua per al país, i són ingres­sos que hau­rien de rever­tir en polítiques soci­als. Això és el que ens hau­ria de pre­o­cu­par i no el que es perd no gra­vant els sala­ris més reduïts.

El que cal acla­rir és que el govern de l’Estat se sosté gràcies al diàleg i a l’acord de les for­ces plu­ri­na­ci­o­nals. I aquest diàleg i acord és el que ha de per­me­tre fer avançar el país. El PSOE no té una majo­ria per tirar-ho enda­vant tal com vol la minis­tra d’Hisenda. Tot­hom ha de tenir clara quina és la via per a la solució d’aquest pro­blema i s’ha de dir ara que hi ha l’acord entre totes les for­ces. I, per tant, és el que el par­tit soci­a­lista ha de començar a fer i a tre­ba­llar. En tot cas, no hi som per bara­llar-nos entre uns i altres, sinó per resol­dre els pro­ble­mes de la ciu­ta­da­nia i per tro­bar res­pos­tes a aques­tes rea­li­tats.

No. Crec que a la ciu­ta­da­nia també li agrada sen­tir que es defen­sen els seus interes­sos. Aquest ha estat el govern que ha apli­cat mesu­res pro­gres­sis­tes molt impor­tants i lide­ra­des pels nos­tres com­panys i com­pa­nyes de Sumar, amb la Yolanda Díaz al cap­da­vant, ja sigui amb la reforma labo­ral o amb aquesta pujada d’un 61% del salari mínim. En tot cas, sí que és veri­tat que hem d’inten­tar par­lar més de les solu­ci­ons que no pas de les dis­crepàncies entre uns i altres.

Nosal­tres som opti­mis­tes. Cre­iem que el govern té la res­pon­sa­bi­li­tat d’aquest acord entre totes les for­ces que van donar suport a la inves­ti­dura i, per tant, de tor­nar a tro­bar aquesta majo­ria. Des de Cata­lu­nya, ente­nem que el millor govern que pot donar res­pos­tes als rep­tes que té Cata­lu­nya és el govern esta­tal i, per tant, nosal­tres hem d’anar situ­ant en aquesta agenda les pri­o­ri­tats que també tenim des d’aquí. I és impor­tant que tin­guem coin­cidències tant amb Junts com amb ERC per inten­tar mate­ri­a­lit­zar pro­pos­tes con­cre­tes, com ara el traspàs de Roda­lies. D’altra banda, tenim molt clar que en el cas hipotètic que guanyés la dreta i l’extrema dreta, això seria molt per­ju­di­cial per als cata­lans i les cata­la­nes. En rea­li­tat, segu­ra­ment hi hau­ria un retrocés bru­tal en drets naci­o­nals i drets soci­als, i això no ens ho podem per­me­tre. Cal tre­ba­llar amb res­pon­sa­bi­li­tat per garan­tir la con­tinuïtat d’aquest govern, però, evi­dent­ment, no a qual­se­vol preu, sinó amb mesu­res con­cre­tes que han de fer avançar també Cata­lu­nya.

És neces­sari que aquest govern con­tinuï fins al final del man­dat per poder apli­car totes aque­lles polítiques i aque­lles mesu­res que han de veure la llum per con­ti­nuar millo­rant el país. Crec que hem d’apos­tar per aquesta con­tinuïtat, i el que dema­na­ria a totes les for­ces polítiques de la majo­ria plu­ri­na­ci­o­nal és res­pon­sa­bi­li­tat per fer-ho pos­si­ble. Evi­dent­ment, amb les exigències reque­ri­des per cadas­cuna d’elles. El que neces­si­tem és fer avançar el país, fer avançar Cata­lu­nya en mesu­res con­cre­tes, i els únics que ho poden fer pos­si­ble són aquesta majo­ria plu­ri­na­ci­o­nal que garan­teix la con­tinuïtat del govern pro­gres­sista que ara mateix tenim.