ZP calma el PSC

Crida a la calma al PSC. El pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, va insis­tir que l’acord de finançament arri­barà “aviat”, i va afe­gir que “fins i tot” pot arri­bar abans d’aca­bar el desem­bre. No va voler, però, mar­car un dia con­cret dels pocs que que­den al calen­dari del 2008. I això segueix col·locant en una situ­ació força incòmoda la direcció del PSC, sobre­tot després de la crida con­tro­lada a la rebel·lió llançada dijous pas­sat pel con­se­ller Antoni Cas­tells, cons­ci­ent que el temps s’esgota i que el més calent, finan­ce­ra­ment par­lant, és a l’aigüera.

Perquè el res­pon­sa­ble econòmic del govern català dubta que els 25 dipu­tats del PSC al Congrés hagin de donar un vot de con­fiança –o un xec en blanc, segons es miri– a Zapa­tero donant suport als comp­tes de l’Estat per al 2009 men­tre seguei­xin sense tenir-les totes sobre la pos­si­bi­li­tat que el govern espa­nyol acabi fent els deu­res. És a dir, que com­plirà el com­promís d’acce­le­rar un acord de finançament, “que serà bo per a tot­hom”, segons afe­gia ahir Zapa­tero des de Brus­sel·les.

Posició davant el veto
Més enllà de la crida a la calma del pre­si­dent espa­nyol pel neguit que pateix la direcció del PSC, el que és segur és que el seu govern no té cap temor sobre què és el que farà el par­tit de Mon­ti­lla a la votació per aixe­car el veto als comp­tes que dijous arri­barà des del Senat, encara que l’ombra del dubte introduïda per Cas­tells hagi pogut moles­tar alts càrrecs del govern com ara el secre­tari d’Estat d’Eco­no­mia, David Vegara.

L’home fort del vice­pre­si­dent Pedro Sol­bes i número tres de la can­di­da­tura per Bar­ce­lona del PSC al 9-M es des­mar­cava de les tesis del con­se­ller i subrat­llava que els comp­tes “són bons” per a Cata­lu­nya. Així doncs, des de l’exe­cu­tiu espa­nyol augu­ren poc recor­re­gut a la pressió de Cas­tells, ja que donen per fet que els dipu­tats del PSC actu­a­ran amb “res­pon­sa­bi­li­tat”, segons mani­fes­tava ahir la vice­pre­si­denta pri­mera María Teresa Fernández de la Vega.

Tenint en compte que la votació per aixe­car el veto és molt ajus­tada (PSOE, PNB i BNG sumen un vot més que la majo­ria abso­luta) només que dos o tres dipu­tats del PSC des­a­pa­re­gues­sin en el moment de votar es pro­dui­ria un dal­ta­baix polític impos­si­ble de dige­rir. Però ni aquesta opció ni tam­poc una deserció en bloc són en cap cas esce­na­ris que es plan­te­gin els soci­a­lis­tes cata­lans, si no hi ha un acord de finançament abans de dijous vinent.

L’opció que pre­veu el PSC és que no es que­darà a les fos­ques. Que el pacte polític entre l’Estat i els ter­ri­to­ris pot arri­bar abans del 31-D. I aquest és el mis­satge que ahir, amb alguns mati­sos, els envi­ava Zapa­tero des de Brus­sel·les i també la vice­pre­si­denta pri­mera, en la roda de premsa poste­rior a la reunió del con­sell de minis­tres.

Un “fins i tot” dubtós
Això sí, el mateix pre­si­dent espa­nyol introduïa el dubte sobre la via­bi­li­tat de l’acord en els pro­pers quinze dies perquè es mos­trava menys rotund que en altres oca­si­ons intro­duint el matís d’un “fins i tot” abans de Cap d’Any quan inten­tava apro­xi­mar la data del pacte. En tot cas, el nucli dur de Sol­bes segueix tre­ba­llant con­tra relloge, i entre dimarts i dime­cres vinent està pre­vist que el secre­tari d’Estat d’Hisenda, Car­los Ocaña, es reu­neixi amb dife­rents con­se­llers econòmics per dis­cu­tir els ser­rells del futur acord.