Escola de patriotes

Es pot ser pessimista i escèptic, però quan un vaixell té una via d’aigua, ningú es pot inhibir d’intentar que no s’enfonsi. Heribert Barrera farà 91 anys al gener i ahir es va plantar a la Universitat Pompeu Fabra per exposar amb el seu pessimisme lúcid a alumnes que han viscut una cinquena part dels seus anys que malgrat que el país, opina, passa el seu pitjor moment –pitjor, va dir, que durant el franquisme– per esdevenir un país lliure, no s’ha d’abandonar l’obamaniana “fe” en el futur. L’expresident del Parlament i històric d’ERC va ser fundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), un sindicat universitari que des del 1932 ha patit alts i baixos però que encara ara té vocació de ser una escola de catalanistes, i que ahir el va convidar en la seva refundació a la UPF.

El 1932, al Barça hi jugava un tal Josep Samitier. A l’aula on es va fer la presentació de la nova FNEC hi havia un alumne amb una samarreta de Leo Messi. Hi ha coses que no canvien. I també perdura el catalanisme. Amb una cosa que no canvia: la dificultat de posar-se d’acord. La FNEC ho ha patit al llarg de la seva història, com ho pateix el catalanisme encara ara. D’aquí que Francesc Homs, el segon convidat d’ahir, que va entrar a la FNEC el 1987 quan estudiava primer de Dret a la UAB –on ja va patir o protagonitzar aquestes guerres fratricides–, i 21 anys més tard, com a diputat de CiU, intenta aglutinar el catalanisme en una Casa Gran, fes la crida a “reconciliar el món catalanista i articular una resposta de dignitat nacional i recuperació de l’orgull”, també des de la Universitat. Dignitat que, per cert, és, segons va coincidir Barrera, el més important que ha de recuperar Catalunya. “El pitjor que es pot fer és aspirar a ministeris a Madrid”, va dir l’expresident del Parlament entre rialles de l’aula.

Elisenda Paluzie, nova fornada republicana i primera organitzadora d’un concert massiu d’Els Pets, també va cridar la FNEC a “esdevenir peça activa en el camí de l’alliberament nacional”, com diuen els seus estatuts, i a fugir de la vinculació amb les branques juvenils dels partits, per esdevenir transversal. Igual com Sergi Rubió, l’actual president, aspira a agrupar el sentiment nacionalista a la universitat.