"Ara hem d"arriscar: qui vulgui que em segueixi"

Ja fora del govern de la Generalitat, arran de la patacada electoral d’ERC el 9 de març, Joan Puigcercós prem l’accelerador per agafar les regnes del partit en el congrés del juny.

A ERC li falta seriositat i li sobren cops de volant?
A ERC li falta voluntat d’arriscar. Li falta lideratge, claredat, horitzó i evidentment coherència i credibilitat. I sobretot deixar molt clar cap a on volem anar. Jo he fet aquest pas [presentar-se a la presidència d’ERC] perquè ara és el moment d’arriscar. El país té por del risc. Hem de fer passos endavant i, si cal, estem disposats a perdre. S’ha acabat el tacticisme, això de mantenir cadascú la seva posició. I qui em vulgui seguir que em segueixi.
Es presentarà a la presidència d’ERC i també opta al lideratge electoral del partit. Això vol dir que l’etapa de Carod-Rovira s’ha acabat?
Això ho han de decidir els militants. Em presentaré per ser president perquè crec que el partit necessita lideratge polític per continuar marcant l’agenda política. Catalunya està al caire del col·lapse econòmic i hem de parlar clar a la gent. Hem de fer passos endavant. Entre el català emprenyat i la Catalunya optimista em quedo amb la Catalunya ambiciosa. Hem de recuperar l’ambició, ser autoexigents i deixar de mirar el retrovisor. Apostar pel futur. I qui em vulgui seguir, endavant: jo tinc la mà estesa i vull treballar per la centralitat del partit, però ha de quedar clar que aquest partit ha d’arriscar i no ha de tenir por.
Carod proposa un referèndum per al 2014, redefinir les relacions amb Espanya... Això no és també arriscar?
Sí, sí... Em sembla molt bé, però per fer això hem de tenir una majoria social. I no te la regalen, te l’has de guanyar. Superada la dura negociació del finançament, el país s’ha de plantejar que necessitem crear el consens per anar pel concert econòmic. Aquest ha de ser el nou consens que necessita Catalunya. Però s’ha acabat el tacticisme, que és el que està matant la política catalana. A la gent no li importa si el Parlament aprova una resolució sobre Kosovo. Hem de mirar als ulls de la gent i dir-los que farem un pas endavant.
Sempre defuig el 2014, vostè. És tàctic crear una expectativa com la d’un referèndum d’aquí a sis anys?
El 2014 és a la conferència nacional d’ERC i jo he estat sempre un militant disciplinat. Forma part dels objectius del partit i seria il·lògic que li digués que no ho assumiré. Ara bé: el 2014 és un patrimoni de tots.
Per tant, assumeix i defensa el full de ruta que ahir va establir Carod?
Els acords de la conferència nacional s’han de respectar. Jo ho he fet sempre i és una reflexió que hauria de fer tothom. Quan hi ha acords del partit els hem de respectar i impulsar. Però no pot ser una qüestió retòrica. El meu missatge, no només al partit, sinó al país, és: hem de treballar, i molt. El pitjor que podem fer és independentisme de saló. I treballar molt vol dir implicar-se. Si sóc president d’ERC treballaré, per exemple, per convertir cada militant d’ERC en un voluntari lingüístic. Fa poc ho explicava a un grup d’amics: en el fons, la por del catalanisme és que els nostres fills no parlin català o un dia apareguin a casa parlant un altre idioma. És la por atàvica del catalanisme. Crec que amb por no anem enlloc, hem de fer un pas endavant. Necessitem que els 10.000 militants d’ERC es comprometin a apadrinar un nou català.
Vostè és parella lingüística?
No, però me’n faig. La meva agenda de conseller no m’ho permetia. Ara podré assumir-ho. Crec que és el deure de tot català, però sobretot el d’un militant d’ERC. Si sóc president, vull que ERC sigui capaç de fer una proposta seriosa a les patronals. D’ençà del debat estatutari aquest país ha canviat.
Hi van votar en contra...
Vam perdre la batalla de l’Estatut, però ara hem de crear un nou imaginari, el de l’ambició. A ERC havíem tingut un consens, necessari en els partits però que crea una dinàmica de blocs. Ens permetia un consens que era esterilitzant. Per què vam trigar tant de temps a respondre el no a l’Estatut? Perquè a la recerca d’aquest consens no vam ser capaços de liderar una proposta alternativa del que estava passant.
Vol dir que s’ha d’acabar el consens?
No. El consens és necessari, però hi ha d’haver lideratge. Jo ofereixo lideratge a l’executiva nacional i mesures clares a la militància. La militància demana a vegades que siguem capaços de liderar i hi ha hagut moments en què això no s’ha fet. El partit necessita un revulsiu i el congrés pot ser-ho si ho fem amb intel·ligència i si fem un debat de persones, d’idees i de programes. Però el meu missatge és de país. Jo vull parlar de Catalunya i crec que el debat estatutari té una seqüela positiva: una part important de la gent que arrisca d’aquest país ha pres consciència que no hi ha retorn. Hi ha vent favorable i des del govern estem fent barca.
Però han perdut 350.000 vots en els últims quatre anys. Sincerament, no creu que la fórmula del tripartit fa mal electoralment a Esquerra?
Siguem sincers. Hi ha una part important que no ens ha votat perquè no li agrada l’acord que vam fer. N’hi ha que han dit que alguns no l’entenen. No, perdoni, l’electorat és intel·ligent i una part substancial no ens ha fet confiança.
I què farà?
Recuperar la confiança d’aquesta gent amb fets. I això no vol dir escaramusses parlamentàries ni declaracions abrandades. Vol dir explicar clarament què volem fer i amb qui, i com estem disposats a treballar.
El tripartit acabarà la legislatura?
Nosaltres hem signat un acord per quatre anys i l’hem de complir. Però l’ha de complir tothom, no només ERC. I això vol dir que s’ha de plantar cara a Madrid i que hi ha d’haver resultats. Puc parlar més clar...
Endavant...
De vegades sembla que els contractes només els ha de complir ERC. Parlem tot el dia d’estabilitat i hi estic d’acord. El PSC ha tingut un aval important de la ciutadania i l’ha de posar al servei de Catalunya. És hora d’arriscar. L’eslògan no ha de ser resistir per resistir. S’ha de construir des del govern, i hi ha feina: la llei de consultes populars, la llei d’acollida i internacionalitzar l’economia.
Diu que ara compliran els compromisos. Però el tripartit té com a data final el 2010?
Si el 2010 hi ha una correlació de forces que dibuixa un escenari obert, a l’hora de pactar amb ERC qualsevol persona voldria que fos seriosa i complís els compromisos. I això m’ho diuen molts amics de CiU. La gent vol pactes amb gent seriosa. I el que ERC es plantejarà el 2010 seran objectius polítics i qui vulgui caminar amb nosaltres, treballarem junts, al govern o a l’oposició. Objectius com el concert econòmic.
Està segur que el procés congressual a ERC no tindrà repercussions en el govern?
Cap dels candidats ha dit que s’hagi de trencar el govern.
Molt bé. Però si Carod, que ha renunciat a presidir ERC però no a ser-ne el candidat, en surt tocat, no creu que el vicepresident estarà qüestionat?
No necessàriament.
El president Montilla creu que sí...
El president Montilla té una opinió, però això és una coalició. Aquesta decisió l’ha de prendre ERC.
I si vostè guanya a les urnes del juny, farà el viatge de tornada al govern?
Jo no faré el viatge de tornada fins a les pròximes eleccions, si és que sóc el representant d’ERC. Ara toca partit. Va ser una decisió personal que es va sotmetre a acord de l’executiva nacional, que és on s’han d’acordar les coses. I no en vaig sortir per tornar-hi a entrar. Vaig sortir-ne perquè ERC necessita lideratge per marcar l’agenda, fixar els objectius. I perquè crec que el partit ha de liderar políticament.
I si la militància li dóna un suport raonable, se sentirà legitimat l’endemà per ser el pròxim candidat d’ERC?
No. Aquest és un debat que haurem de fer en un altre moment.
Podria ser que descartés ser el pròxim cap de cartell...
Vaig dir fa un any que hi estava preparat i disposat i hi continuo preparat i disposat, però això ho ha de decidir ERC, que té els seus òrgans. Ara em presento a president del partit.
Fent tàndem amb Joan Ridao com a secretari general...
Crec que Joan Ridao no està lligat a l’estructura organitzativa del partit i cal una persona que no estigui lligada en aquest àmbit. Hi estic parlant, però s’ha d’acabar d’ultimar. És una persona molt treballadora, que s’ha sacrificat pel partit més d’una vegada perquè va poder ser conseller dues vegades i va decidir el que el partit li va demanar. Està molt qualificat i és un home lleial. Seria un gran secretari general.
Carod reivindica que amb ell com a cap de cartell ERC ha tret els millors resultats electorals de la història. Creu que pot millorar la seva marca si és candidat?
Si fem bé les coses, sí. Els lideratges són molt importants, però darrere hi ha un partit. L’any 2006 les previsions eren molt a la baixa i vam resistir amb 21 diputats. Hi havia Carod, però sobretot un seguit de quadres i militants que es van arromangar i van treballar al territori.
Volia que Carod continués sent el president però sent vostè el cap de llista. Ara que hi ha renunciat quin paper creu que ha de tenir?
Hem de ser capaços de crear models de direcció compartida. Hi ha d’haver lideratge, però tothom ha de tenir el seu lloc. No sé quin ha de ser el càrrec. Ara, com a vicepresident, fa una política d’exteriors correcta. Jo no em presento per competir amb el senyor Carod, sinó per dirigir ERC i parlar de cara al país. S’ha acabat el retrovisor. El congrés d’ERC és per parlar a la gent de Catalunya, que estan expectants.
Ja fa campanya de candidat a la presidència de la Generalitat...
És que no és un debat intern, sinó que interessa al país. Un partit és un instrument al servei del país.
Què farà l’endemà del Superdissabte si guanya la presidència?
Agafar la gent més valuosa de tots els accents del partit i incorporar-los. Vull treballar la centralitat del partit i sumar. La meva mà estesa no és fer coalicions prèvies per sumar vots.
Què pot aportar vostè al partit que no puguin aportar Carretero, Renyer o algú com Ernest Benach?
Puc aportar treball, la meva trajectòria ha estat de molta feina al partit. Sóc fill d’ERC i el partit em dol. He picat molta pedra des de fa molts anys. Puc oferir esforç i dedicació, que crec que és el que consta al meu full de serveis.
Deia abans que mira endavant. Han de canviar les relacions CiU-ERC?
Sí. Hi ha punts de confluència, però els demano que no s’obsessionin per tornar a governar ara mateix. Parlem de propostes, projectes, punts i espais de trobada... Vull liderar el partit també per fer això. Les ferides han deixat seqüeles, però pel país hem de crear imaginaris conjunts amb CiU i arriscar. S’ha d’obrir una nova etapa, sense tacticisme. Serà difícil, però ERC i CiU hem de mirar endavant.