Política

EHAK i ANB, cap a la fi

Garzón inicia el procés per a la suspensió d’activitats d’ANB i EHAK i cita els seus representants el 4 i 5 de febrer

Ara sí que va de debò. Amb els informes policials a la mà que li van arribar ahir, el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va decidir posar en marxa el compte enrere per tal de suspendre les activitats d’EHAK i ANB sota el principal argument que estan tutelades políticament i econòmicament per Batasuna.

Després de setmanes d’incertesa, el titular del jutjat central número cinc va aixecar el secret de sumari i va anunciar que el 4 i 5 de febrer convocarà els representants de les dues formacions i la part acusadora per a la celebració d’una vista judicial, com a pas previ per apartar de la política els partits que ara estan representats al Parlament basc, en el cas d’EHAK, i a diferents ajuntaments d’Euskadi, en el cas d’ANB.

L’Advocacia actua
La mesura de Garzón és el primer pas per a la seva futura il·legalització en el supòsit que l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero decideixi impulsar-la a través de l’Advocacia General de l’Estat. De fet, ahir l’Advocacia ja va presentar a l’Audiència un escrit en nom del govern que demana que “impideixi” que Batasuna es presenti a les eleccions del 9-M “a través de formes jurídiques defraudatòries” de la llei de partits, en referència a EHAK i ANB. El consell de ministres donarà divendres que ve amb tota probabilitat el vistiplau perquè s’insti a la il·legalització dels dos partits.

A la pràctica el que va decidir ahir el jutge de l’Audiència Nacional suposa també la inhabilitació temporal d’EHAK i ANB sense necessitat d’activar la llei de partits. Fonts properes al govern socialista no descarten, en canvi, que l’impuls de la il·legalització sigui un bon cop d’efecte de cara a les aspiracions del PSOE a les generals.

Més de dos mil folis
En tot cas, el ministeri d’Interior ha anat ajornant fins ahir la presentació de l’informe policial pel qual es concretarien els vincles entre les formacions basques i Batasuna. La Unitat Central d’Intel·ligència (UCI) i la Unitat Central Especial (UCE-1) van fer-li arribar a Garzón més de 2.000 folis on s’exposa l’activitat dels partits.

En aquests dos informes, la Policia i la Guàrdia Civil utilitzen com a principal idea força el lligam econòmic entre Batasuna, EHA i ANB, de manera que la primera “tutela” les altres dues. Un dels puntals en què s’aguanta aquest argument és la relació salarial de la portaveu de Batasuna, Marije Fullaondo, que Garzón sosté que està a sou d’EHAK i que és la persona a qui ANB “passa comptes”.

Els estudis asseguren que hi ha una “caixa única” amb Batasuna i una coincidència de la majoria de persones assalariades d’EHAK i ANB que abans ho han estat de Batasuna. També hi ha documents signats de forma conjunta amb la formació il·legalitzada i episodis de lloances a ETA com el de l’alcaldessa d’Hernani, Marian Beitialarrangoitia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.