Arrenca la vegueria

Sembla que aquest cop sí que ha començat el compte enrere per a la fi de les diputacions i l’aparició de les vegueries. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, pretén que el tripartit doni el vistiplau a les lleis de governs locals i de transició de les diputacions a les vegueries abans que acabi l’any i que el Parlament les aprovi al llarg del 2009. De moment, la iniciativa legislativa ha passat el primer tràmit en el saló Tàpias: el govern català va donar llum verda dimarts passat a la memòria de les dues lleis.

En defensar la proposta, els documents de treball de la conselleria destacaven que “ajornar l’elaboració d’aquesta norma suposaria ajornar un dels principals objectius d’aquest govern, el desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia”. No és fàcil. El projecte s’arrossega ja des del primer tripartit, quan el conseller Joan Carretero va haver de guardar al calaix el mapa de la divisió de Catalunya davant la impossibilitat d’arribar a un acord amb el PSC, aleshores més preocupat per la llei electoral.
L’Estatut fixa en el capítol VI que “Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries” i especifica que “el consell de vegueria substitueix les diputacions”. Però tocar les línies que divideixen el territori és com obrir la caixa del trons. De moment, la llei no especificarà ni el nombre de vegueries ni parlarà de límits territorials. Es limitarà a definir-ne l’estructura.

Quantes vegueries
En el marc del govern existeix un acord sobre 7 vegueries: Barcelona, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu-Aran, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona. Ho té més cru la reivindicació del Penedès, que no té el suport del PSC, tot i que des de Governació no s’ha descartat formalment. De fet, la conselleria d’Ausàs negocia amb el departament de Política Territorial la modificació del Pla Territorial General de Catalunya per incorporar el Penedès com a àmbit funcional. Això mantindria obert el camí a la vegueria.

El debat és complex i ha obligat a fer intenses negociacions amb el món local en múltiples àmbits. La reordenació del territori no afecta només les diputacions i els ajuntaments; el nou repartiment de papers implicarà també els consells comarcals, que perdran el pes polític que tenien fins ara.

A més, les negociacions també s’hauran de portar a Madrid. Precisament, el conseller de governació va aprofitar dimarts la presència a Barcelona de la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, que participava en la comissió bilateral sobre desplegament de l’Estatut, per abordar el tema. Des de la conselleria s’adverteix que serà necessària una “estreta i fluida” comunicació amb l’Estat.

I és que, amb aquesta llei, Catalunya es dotarà d’una organització territorial pròpia, diferent del model general de l’Estat. El canvi no només serà nominal. Tot i que la voluntat és adequar al màxim la nova ordenació amb la delimitació provincial actual, en algunes comarques, com la Cerdanya o el Solsonès, els límits provincials quedaran modificats. A més caldrà preveure un règim electoral especial. I sobretot, el que caldrà serà suport financer.

El que Governació vol deixar clar és que la nova regulació “no suposarà la creació de nous ens o òrgans en el sentit estricte de la paraula”, sinó que es farà una transferència de serveis, personal, mitjans econòmics i béns de les diputacions a les vegueries. És per això que és necessària una llei de transició.