Creix la bossa dels anti ‘woke’

“Cada vegada es veu més clar un grup de votants amb uns per­fils sociològics que diver­gei­xen i expres­sen males­tar sobre el sen­tir i els valors majo­ri­ta­ris actu­als.” Així ho adver­tia dijous el direc­tor del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió (CEO), Joan Rodríguez Teruel, en la pre­sen­tació del pri­mer baròmetre d’opinió política del 2025, cui­nat a par­tir d’enques­tes pre­sen­ci­als a dues mil per­so­nes entre el 14 de febrer i el 14 de març. “Aquest grup és volàtil i no defi­neix una intenció de vot en par­ti­cu­lar, i és sobre qui es pre­veu una com­pe­tició elec­to­ral més intensa en els pro­pers mesos”, pros­se­guia Rodríguez Teruel, que la des­criu com una bossa de “nous votants” i altres que “no tenen carac­terísti­ques tra­di­ci­o­nals” d’esquer­res. “No es per­ce­ben votants tra­di­ci­o­nals de par­tits d’esquer­res que optin per noves for­ma­ci­ons”, acla­ria. La com­pe­tició, així, es pot donar sobre­tot entre grups com Vox i Aliança Cata­lana, dife­ren­ci­ats clara­ment per l’eix naci­o­nal i la llen­gua, però amb “paral·lelis­mes molt clars” entre els seus votants en molts altres punts. “En veu­rem la com­petència al Par­la­ment i als muni­ci­pis, perquè a nivell local mol­tes de les seves ini­ci­a­ti­ves no dife­rei­xen gaire”, augura.

Rodríguez Teruel basava la seva teo­ria en un seguit d’indi­ca­dors que detec­ten un cor­rent mino­ri­tari però crei­xent de rebuig al mateix sis­tema o a valors pro­gres­sis­tes com el femi­nisme, l’anti­ra­cisme o la lluita con­tra la crisi climàtica, tit­llats en els últims anys de woke per la dreta. Per exem­ple, els cata­lans que es decla­ren satis­fets amb el fun­ci­o­na­ment de la democràcia cauen des de l’ante­rior baròmetre, al novem­bre, del 71 al 65%, i els que se’n decla­ren insa­tis­fets pugen del 27 al 34%. Res­pec­ti­va­ment, aquests són els valors més baix i més alt en la sèrie històrica com a mínim des del 2017. A més, al dar­rere de l’accés a l’habi­tatge, la immi­gració se situa com a segon pro­blema més citat, seguit per la insa­tis­facció amb la política i la inse­gu­re­tat ciu­ta­dana, en una llista, per cert, en què no apa­rei­xen ni el fun­ci­o­na­ment dels trens ni els pro­ble­mes de mobi­li­tat. La bossa anti woke també aflo­ra­ria amb el fet que, si bé un 52% dels enques­tats són favo­ra­bles als cor­dons sani­ta­ris per excloure els grups i movi­ments d’extrema dreta, fins a un 22% ho rebutja i un altre 15% no es defi­neix. Fins i tot mal­grat que la gran majo­ria dels cata­lans (un 77%) es decla­ren con­tra­ris a l’ori­en­tació política del pre­si­dent nord-ame­ricà, Donald Trump, i un 68% tem que les seves deci­si­ons influi­ran a Cata­lu­nya, també hi ha un 25% d’homes de 18 a 34 anys –en canvi, només cap al 7% de dones– que es decla­ren favo­ra­bles als seus postu­lats. “Veiem que hi ha un per­fil defi­nit en ter­mes d’edat, de gènere, d’ori­en­tació política, de valo­ració dels líders o de la situ­ació política”, resu­mia el direc­tor del CEO.

Para­do­xal­ment, aquest grup crític creix en un moment en què la valo­ració tant del con­text polític com de l’econòmic és més posi­tiva. O menys nega­tiva: cauen al 54% –les xifres havien estat al vol­tant del 70% en els últims anys, i fins i tot del 80% el 2020– els que tro­ben que la situ­ació política és dolenta, i quel­com simi­lar passa amb els que ho pen­sen de l’econòmica, un 39%, un per­cen­tatge que ron­dava el 50% aquest lus­tre i havia arri­bat al 71% el 2020. Tot ple­gat coin­ci­deix amb la valo­ració posi­tiva del nou govern, que rep l’apro­vació d’un 62% dels enques­tats, ben bé el màxim històric, pel 33% que el suspèn. “Hi ha tendències posi­ti­ves, i el govern es bene­fi­cia del fet que hi ha una opor­tu­ni­tat que reco­nei­xen molts votants, que estan a l’aguait dels resul­tats de la nova etapa”, asse­nya­lava el direc­tor del CEO. En un fet “inèdit”, a més, la dinàmica ten­deix a com­pas­sar-se amb la del govern espa­nyol, a qui aprova el 55%. “ La majo­ria de cata­lans valo­ren posi­ti­va­ment l’ori­en­tació que man­te­nen a una i altra banda, no hi ha una visió de con­fron­tació”, des­criu, men­tre des­taca que hi ha “una recon­ducció dels ítems més pes­si­mis­tes”, ja que els pro­ble­mes que aflo­ren “no afec­ten la valo­ració posi­tiva dels líders i les ins­ti­tu­ci­ons, ni ero­si­o­nen la legi­ti­mi­tat del sis­tema polític català, a diferència del patró d’altres democràcies”. En el mateix sen­tit, la majo­ria, un 53%, aprova les mesu­res empre­ses per recon­duir el con­flicte polític, pel 40% que les des­a­prova. Encara més ampli és el suport a l’estratègia de nego­ci­ació i diàleg, un 78%, per bé que el 48% també està d’acord que els par­tits cata­lans exer­cei­xin “la màxima pressió” a Madrid, pel 45% que hi està en con­tra. Igual­ment, des­taca que un 70% pre­fe­ri­ria tan­car un acord pel pres­su­post encara que els par­tits hagin de fer renúncies als seus grans postu­lats, pel 19% que pensa que no.

En tot cas, un 52% encara pensa que el grau d’auto­no­mia actual és insu­fi­ci­ent, pel 35% que el veu sufi­ci­ent. Les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i Espa­nya, això sí, bai­xen al vuitè lloc en el rànquing de pro­ble­mes, de la mateixa manera que baixa la pulsió inde­pen­den­tista. O més aviat passa a un estat latent. “És una rele­gació del pro­blema a un altre nivell, en un procés pel qual els que tenen unes posi­ci­ons menys dures a favor o en con­tra pos­po­sen la seva evo­lució i la sub­or­di­nen a altres pro­ble­mes”, des­criu Rodríguez Teruel, que també té clar que això “no pre­jutja què pas­sarà en el futur”.