Europa entra en una nova era
L’amenaça russa i el compromís ambigu dels EUA amb la seguretat comuna fan replantejar l’estratègia
Brussel·les pretén mobilitzar 800.000 milions fins al 2030 per reforçar la seguretat de la UE
El pla de rearmament europeu té el suport dels estats malgrat les futures afectacions en matèria fiscal
El projecte europeu, que va començar a caminar durant la segona meitat del segle XX amb la voluntat de garantir la pau al Vell Continent, afronta una nova era. La idea d’assolir els seus objectius exercint el poder tou i fomentant les relacions comercials i polítiques al mercat intern i a l’estranger sembla quedar enrere. Les aspiracions imperialistes del president rus, Vladímir Putin, i l’arribada de Donald Trump a la presidència d’uns EUA amb un compromís cada cop més ambigu amb la seguretat transatlàntica, han suposat tot un revés a l’ordre mundial predominant. I la Unió Europea (UE), excessivament dependent del paraigua de protecció de Washington, vol rearmar-se per impulsar la seva autonomia militar i de defensa. El projecte de pau europeu es prepara per protegir-se davant la guerra.
“L’era dels dividends de la pau ha quedat enrere”, deia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a mitjan març en una conferència a Copenhaguen. Les seves paraules ressonaven amb força i arribaven poc després que ella mateixa presentés el seu pla per rearmar Europa, un document que fixa les línies mestres sobre com la Unió ha de reduir bretxes en termes de capacitat i construir una base industrial “sòlida” dins el bloc europeu.
El text, ja identificat com una de les grans prioritats de la legislatura, deixa clar que l’antiga era basada en l’ordre internacional “ja no tornarà” i que, davant les amenaces externes, “l’única manera de garantir la pau és estar preparat per dissuadir els que volen fer mal”.
Si bé la millora de les capacitats europees s’ha convertit en tendència, el cert és que la UE fa gairebé una dècada que treballa aquest aspecte. Precisament l’any 2017, coincidint amb l’inici del primer mandat de Trump a la presidència dels EUA, el club comunitari va posar en marxa la Cooperació Estructurada Permanent (Pesco, per la seva sigla en anglès), un instrument que permet als estats membres desenvolupar de manera conjunta les seves capacitats de defensa i subministrar unitats de combat per a missions planificades. La Pesco té actualment 66 projectes en marxa, alguns dels quals –com el disseny de la nova generació de vaixells de superfície–, coordinats per Espanya.
Moscou i l’economia de guerra
Aquell mateix any també es va crear el Fons de Defensa Europeu, una eina destinada al finançament d’investigacions coordinades en tecnologies innovadores en el camp de la defensa i en el seu posterior desenvolupament. L’instrument, amb un pressupost de gairebé 8.000 milions d’euros per al període 2021-2027, s’ha dirigit a indústries com la intel·ligència artificial aplicada a la defensa o al disseny i producció de drons.
Sens dubte, però, la guerra d’Ucraïna ha accelerat totes les dinàmiques. Als ulls de la Comissió Europea, Rússia continuarà escalant la seva economia de guerra, juntament amb el suport de Bielorússia, Corea del Nord i l’Iran. “Rússia ha deixat clar que continua en guerra amb Occident [...] i continuarà sent una amenaça fonamental per a la seguretat d’Europa en el futur”, assenyala el document presentat per Von der Leyen. “Tenint en compte els canvis en el context estratègic, és important que Europa disposi de capacitats suficients de dissuasió per prevenir una potencial guerra d’agressió”, continua, tot advertint que el bloc europeu ha d’estar preparat “fins i tot per a les contingències militars més extremes, com ara una agressió armada”.
Tal com indica el nom formal del document –Pla per rearmar Europa/Preparació 2030–, la data límit perquè la Unió Europea disposi de més capacitats defensives i una força de dissuasió “creïble” és el 2030. L’horitzó temporal no és casualitat. Des de Brussel·les, són diverses les veus que identifiquen aquest any com el moment en què Rússia estaria preparada per llançar un nou atac armat, aquest cop sobre un estat membre de l’OTAN, després de refer-se de tot el desplegament de recursos destinat al conflicte ucraïnès.
Compres conjuntes
El pla per rearmar Europa es divideix en cinc eixos principals. El primer de tots implica que la Comissió Europea posi a disposició dels estats membres fins a 150.000 milions d’euros en forma de préstecs per facilitar inversions conjuntes en àmbits com la defensa aèria, els sistemes d’artilleria o la compra de drons. L’adjudicació d’aquests fons, a més, estarà subjecta a certes condicions. Des del club comunitari s’exigirà que les adquisicions conjuntes es facin a empreses establertes en un país dels 27 i que, a la vegada, els productes comprats tinguin un mínim del 65% dels seus components fabricats a la UE. En aquells casos en què això no sigui possible, sigui per la complexitat del producte o l’alta dependència de certs proveïdors, la Comissió proposa la següent salvaguarda: el proveïdor escollit pels estats ha de ser capaç de canviar el disseny del producte per fer front a possibles prohibicions i, per tant, ser capaç de substituir-lo en cas de restriccions de la matriu.
A més, es permetrà que països tercers afins a la UE participin en les adquisicions agregades, això sí, sense beneficiar-se directament dels préstecs. Segons Brussel·les, aquests processos també es beneficiaran de procediments més simplificats i d’exempcions d’IVA. La mesura pretén no només impulsar el rearmament del Vell Continent, sinó també reforçar la indústria europea de la defensa i reduir dependències amb els EUA, el major proveïdor d’armament del bloc europeu.
Fons públics i privats
El segon eix consisteix a excloure la despesa en defensa del càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals. D’aquesta manera, l’increment de la despesa no computaria com a endeutament i, per tant, no penalitzaria els estats a l’hora de ser avaluats per la Comissió. Segons els càlculs de l’executiu comunitari, un increment mitjà de la despesa en defensa d’1,5 punts del PIB al conjunt dels 27 generaria un espai fiscal proper als 650.000 milions d’euros en quatre anys.
El tercer punt del pla de Von der Leyen fa referència a la reubicació dels Fons de Cohesió que no s’hagin utilitzat. Aquests diners, destinats sovint a inversions en medi ambient, transport o desenvolupament d’infraestructures, també es podran invertir per incrementar la despesa en defensa. I pel que fa als dos darrers punts, fan referència a la mobilització de capital privat, sigui a través de la implementació de la Unió d’Estalvis i d’Inversions o d’un canvi en el mandat del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per invertir més en seguretat i defensa.
El rearmament d’Europa té un ampli suport dels estats, que han abraçat el pla de Von der Leyen i han subratllat la necessitat d’actuar de manera “decidida” per accelerar la preparació europea en matèria de defensa durant els pròxims cinc anys.
No obstant això, el terme rearmament no acaba de convèncer alguns socis com Itàlia i Espanya. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, han rebutjat obertament la denominació, insistint que la defensa va més enllà d’allò “estrictament militar” i que també hauria de tenir en compte aspectes com la ciberseguretat, la lluita contra el terrorisme i la gestió de fronteres.
Més enllà de la definició, el debat que acapara tots els focus té a veure amb el finançament. Malgrat les exempcions en el càlcul de les regles fiscals, els socis són conscients que la clàusula d’escapament nacional té data límit. Una de les veus que s’han mostrat més clares sobre aquesta qüestió ha estat la del ministre de Finances belga, Vincent van Peteghem, que ha advertit que “cada despesa en el present pesarà en el deute del futur”. En paral·lel, els estats continuen dividits en altres aspectes com l’emissió de deute comú, amb països com França i Espanya mostrant-s’hi favorables, i d’altres com Alemanya i els Països Baixos, que hi mostren reticències.
Ajuda urgent a Kíiv
En un dels darrers punts dins el pla de rearmament, la Comissió Europea continua reiterant la importància d’incrementar el suport per a Ucraïna, a la qual la UE i els estats membres han entregat, a hores d’ara, fins a 50.000 milions d’euros en assistència militar.
Per a la Comissió, Ucraïna seguirà sent “la primera línia de la defensa i la seguretat europea” i és, a hores d’ara, “el teatre clau per definir el nou ordre internacional”. En altres paraules, un desenllaç del conflicte favorable a Moscou comprometria enormement la seguretat europea, donaria ales a Putin per mantenir les seves aspiracions imperialistes i posaria en risc un sistema ja prou feble d’un ordre internacional basat en normes. “Per això és imperatiu que la UE i els estats membres incrementin urgentment la seva assistència militar a Ucraïna.”
