Ressignificar Cuelgamuros per concurs causa recels en col·lectius de memòria

“Una ressignificació de l’espai, que es converteixi en un emblema de la defensa de la democràcia i de no repetició davant el que va ser durant els anys de la dictadura.” Aquest propòsit té a Cuelgamuros el ministre de Política Territorial i Memòria, Ángel Víctor Torres, que ho fia tot al futur projecte guanyador del concurs internacional d’idees convocat aquesta setmana amb una dotació de 30 milions: 26 milions per fer del Valle de los Caídos un museu i 4 milions als guanyadors com a honoraris. El concurs per a l’actuació artística, arquitectònica i paisatgística, però, és rebut amb recel a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), presidida per Emilio Silva, que ha enviat una carta al president Pedro Sánchez sol·licitant la retirada del concurs internacional d’idees i exigint la instal·lació d’una exposició permanent que relati com va ser la construcció de l’indret amb mà d’obra forçada i quines empreses i quins empresaris es van beneficiar del treball esclau. “Comparar com fa el govern el Valle de los Caídos amb el monument a les víctimes de l’Holocaust a Berlín, és vendre un efecte òptic”, avisa l’activista de la memòria Emilio Silva.

Per al president de l’ARMH, la inspiració en el monument del centre de la capital d’Alemanya (Cora-Berliner-Straße, 1, a prop de la porta de Brandenburg) dissenyat per Peter Eisenman i format per 2.711 esteles de diferents alçàries amb un centre d’informació subterrani, no té validesa per a Cuelgamuros. “El monument de Berlín està en una capital europea, està dedicat a les víctimes de l’Holocaust i denuncia els seus victimaris. No té res a veure amb el Valle de los Caídos, allunyat d’una gran ciutat, sense transport públic per acudir-hi i que pretén homenatjar totes les víctimes de la Guerra Civil com si fos el mateix donar suport a un cop d’estat que impedir-lo”, denuncia. Per a Silva, “gastar més de 30 milions per ornamentar l’espai és totalment innecessari i una falta de respecte quan a Espanya continuen sense ser identificats milers de desapareguts per la repressió franquista i les seves famílies no han estat indemnitzades”, contràriament al que s’ha fet en països que assumeixen “passats traumàtics”.

El guanyador serà elegit d’aquí a quatre mesos per un jurat amb representants del govern i un membre de l’Església catòlica i les obres començarien a principis del 2027, amb un termini d’execució de quatre anys (fins al 2031).

Gràcies al testimoni (Cárceles y exilios) de Nicolás Sánchez-Albornoz (Madrid, 1926), l’home que va protagonitzar una fuga de pel·lícula el 1948 amb Manuel Lamana que seria portada al cinema per Fernando Colomo (Los años bárbaros), està documentat que San Román, Construcciones Molán i Banús –del constructor català José Banús, que més tard donaria nom a Puerto Banús (Màlaga)– es van lucrar amb la mà esclava de Cuelgamuros.

Per Emilio Silva, millor que el concurs és La memòria és vaga, documental de Katie Halper obert a YouTube (https://youtu.be/-2U9ypjmA_g), on la veu dels presos polítics que hi van treballar com a esclaus rebat el relat del NoDo i de l’audioguia oficial benèvola amb el franquisme que Patrimonio Nacional oferia in situ fins al 2009 per fer la visita. Per al degà de la Facultat de Geografia i Història de Santiago, Antonio Míguez, del grup Histagra, Cuelgamuros s’ha de convertir en “espai museístic i educatiu al servei de la ciutadania” com els camps de concentració d’altres països: “Cuelgamuros és un camp de concentració.”