Frec a frec israelià

Els resultats a peu d’urna de les eleccions a Israel fets públics ahir un cop tancats els col·legis electorals a tot el país donaven un estret avantatge al partit centrista Kadima, encapçalat per Tzipi Livni, per damunt del conservador Likud, de Benjamin Netanyahu.

Amb el 43% dels vots escrutats, a l’hora de tancar-se aquesta edició, el Kadima encapçalava el recompte amb el 23% dels sufragis davant el 22% del Likud. Com a tercera força es confirmava l’ultradretà Yisrael Beiteinu (13%), mentre que els laboristes quedaven relegats al quart lloc amb tan sols el 10% dels vots.

Segons els tres canals de televisió que donaven els resultats a peu d’urna, el Kadima va obtenir entre 29 i 30 escons d’un total de 120 del Parlament (Knesset), i el Likud uns 27 o 28 escons. No obstant, Netanyahu es va mostrar convençut que serà “el pròxim primer ministre d’Israel”, segons va declarar en la intervenció que va fer ahir a la nit davant dels seus seguidors.

Tot i que Kadima seria el guanyador dels comicis, no té res assegurat i en termes de blocs, la dreta –amb el Likud com a força clau— s’ha enfortit i sembla tenir més possibilitats de formar govern que el bloc de centreesquerra, en què Kadima és més fort. La dreta sumaria 64 escons davant els 56 del centreesquerra.

El partit Yisrael Beiteinu, d’Avigdor Lieberman, quedaria confirmat com a tercera força política del país, amb 15 escons en lloc dels 11 actuals. Així superaria el Partit Laborista, que hauria obtingut els pitjors resultats de la seva història, amb només 13 escons, sis menys que en les eleccions anteriors i moltíssims menys que quan era el partit més important del país.

Lieberman es va mostrar disposat ahir a negociar una coalició de govern “tant amb la dreta com amb l’esquerra”, però va dir que seria millor per al país que hi governés la dreta. “Volem un govern nacional, un govern de dreta”, va afirmar Lieberman, i va dir que la seva formació té “la clau” del futur govern israelià.

El primer problema el tindrà el president de l’Estat, Shimon Peres, que haurà de decidir a qui encomana la formació del govern. Segons el sistema polític israelià, la missió ha de ser encarregada al diputat (suposadament el cap del partit) amb més possibilitats d’aconseguir-ho, prèvia consulta del president amb representants de totes les faccions, les quals han de recomanar el seu candidat a premier.

Trenta-tres llistes
En total, es presentaven a les eleccions 33 llistes. Entre elles, els dos partits ultraortodoxos van obtenir, segons els sondejos a peu d’urna, uns 15 diputats i podrien donar suport a una coalició de dreta.

Dos partits nacionalistes religiosos van aconseguir set escons i els partits àrabs podrien obtenir fins a 6 escons i podrien decidir mantenir-se al marge de qualsevol govern com a protesta per l’última operació militar a Gaza.

En aquest sentit, el negociador palestí Saëb Erekat tem una “paràlisi” del procés de pau després de l’anunci dels resultats dels sondejos. “És evident que els israelians han votat per paralitzar el procés de pau”, va sentenciar Erekat.

D’altra banda, el moviment islàmic palestí Hamàs, que governa a Gaza, va estimar que els israelians havien votat pels dirigents “més bel·licosos”, i pel seu discurs, “als més extremistes”.

Tot i que el Likud diu que els resultats en termes de blocs signifiquen que la ciutadania prefereix un govern encapçalat per Netanyahu, al Kadima contestaven que el partit que va rebre més vots –segons els sondejos a peu d’urna i l’escrutini provisional— va ser el seu, la qual cosa significa que tota aquesta gent voldria Livni com a primer ministre.

Si bé tant Likud com Kadima consideraven Lieberman com a possible soci de coalició de govern, existeix una alternativa: un govern d’unitat nacional entre tots dos, en què Yisrael Beiteinu pugui participar però no com a força clau i central. Veus en tots dos partits feien ahir una crida a aquesta fórmula perquè “és important tenir un govern ampli i estable”, si bé cada un voldrà que el seu cap sigui el primer ministre.

També hi ha l’opció de rotació, que ja es va donar en el passat entre l’avui president i excap laborista, Shimon Peres, i l’excap del Likud, Yitzhak Shamir.