Xifres en 10 dies i el 80% per als serveis

“Això no ho diré fins a la con­ferència de l’últim dia i a última hora”, havia avi­sat el vice­pre­si­dent econòmic Pedro Sol­bes sobre l’enigma de les xifres que han de con­di­men­tar el nou model de finançament i que fins ara ha guar­dat zelo­sa­ment. Però els 35 dies que fal­ten per donar el tret de sor­tida a les elec­ci­ons bas­ques i galle­gues són els matei­xos que es dóna ara la Mon­cloa per tan­car l’acord i Sol­bes esprem la cal­cu­la­dora per donar a conèixer les xifres i els per­cen­tat­ges finals en els pro­pers deu dies.

Amb la publi­cació dels diners que l’Estat aporti al finançament es clourà el guió de Sol­bes de defi­nir pri­mer l’arqui­tec­tura del model sense ofe­rir a ningú l’esquer màgic d’una xifra per no obrir una sub­hasta de quinze ter­ri­to­ris. Amb el sí quasi incon­di­ci­o­nal de tots tret de la Cata­lu­nya que impulsa la reforma, l’esque­let es ves­tirà la set­mana que ve o la següent amb xifres per als tres fons.

Límit del 50% de des­pesa
Alhora es conei­xerà quin marge de la des­pesa es reserva l’Estat, que fins ara volia rete­nir més del 50%. L’entorn de Sol­bes des­dra­ma­titza ara que l’Estat quedi per sota del 50% (ara reté entre el 53% i el 51%) i xifra en 4.000 mili­ons la quan­ti­tat que hau­ria de cedir per a un esquema en què la des­pesa fos al 50-50 entre Estat i comu­ni­tats.

El zel amb què Sol­bes blinda els detalls va rebre l’impacte de foc amic per la indis­creció de la número tres del PSOE, Leire Pajín. “Vostès saben bé que el 80% d’aquest nou model anirà des­ti­nat a finançar la sani­tat, l’edu­cació i els ser­veis soci­als”, va des­ve­lar en roda de premsa pas­sant per alt que fixar aquest per­cen­tatge és el gran escull que enca­lla l’acord Sol­bes-Cas­tells. Si per al con­se­ller els ser­veis que cal ani­ve­llar han de pesar entre el 65% i el 75% dels recur­sos totals, per a Sol­bes esta­rien entre el 75% i el 85%. El 80%, doncs, des­a­grada Cas­tells i és un límit còmode per a Estat i comu­ni­tats pobres, que no veu­rien dosi­fi­cada l’aixeta de la soli­da­ri­tat.

Amb la pro­mesa de tenir aviat les xifres sor­tia ahir de la Mon­cloa el pre­si­dent cànta­bre, Miguel Ángel Revi­lla, que va recor­dar a José Luis Rodríguez Zapa­tero el seu ori­gen lleonès perquè li reco­ne­gui el cost de tenir una població dis­persa i enve­llida. Arri­bant de nou en taxi, aquest cop con­trac­tat per la Mon­cloa per segu­re­tat, Revi­lla va sor­tir “satis­fet” de l’entre­vista amb el pre­si­dent espa­nyol, si bé encara recela que es man­tin­gui la con­tri­bució a la soli­da­ri­tat de Cata­lu­nya i Madrid.

Les Bale­ars a la Mon­cloa
Més tard el pre­si­dent de la Rioja, Pedro Sanz, es va con­ver­tir en el pri­mer baró del PP que aban­dona la Mon­cloa enfa­dat. “No se m’ha posat sobre la taula cap model, no sé què em toca a mi i què cor­res­pon a la resta, i ara no fir­ma­ria”, va avi­sar, des­a­fi­nant amb Madrid i el País Valencià.

El torn de visi­tes es va cloure amb el canari Pau­lino Rivero, que veurà com la població s’ajusta també per la insu­la­ri­tat. Zapa­tero rebrà avui el pre­si­dent balear, Fran­cesc Antich, que repre­senta la comu­ni­tat més per­ju­di­cada pel model de finançament actual.