Política

Queixa diària pel català a Europa

El 15% de les 4.619 cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat espanyol reivindiquen el reconeixement del català

Ni l’intent d’allargar la setmana laboral a 65 hores, ni la directiva de la vergonya o d’expulsió massiva de sensepapers, ni els abusos als controls de seguretat dels aeroports, ni el procés de Bolonya no emprenyen tant com la no oficialitat del català a les institucions europees. Aquesta és la principal queixa que expressen les cartes enviades al Parlament Europeu no només des de Catalunya sinó també des de l’Estat espanyol, per davant de qualsevol altra denúncia. Un de cada cent europeus que escriuen a Estrasburg ho fa per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana. 693 de les 55.495 cartes de ciutadans que l’Eurocambra va rebre el 2007 i el 2008 demanaven que el català es pugui fer servir en les institucions comunitàries. Això vol dir que l’Eurocambra rep cada dia una carta reivindicant el català.

El 15% de les 4.619 cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat reivindiquen el reconeixement del català. El 14% són queixes contra decisions dels ajuntaments, dels governs autonòmics o de l’espanyol i de la justícia. I en el 13% els ciutadans rebutgen la directiva de les 65 hores laborals setmanals o fan preguntes sobre el dret dels treballadors, la igualtat d’oportunitats i les pensions. La contaminació, el tractament de residus i el maltractament dels animals són el quart motiu de queixa, amb el 8% de les cartes rebudes. Els abusos de les aerolínies i els problemes per homologar títols acadèmics i amb la lliure circulació de persones entre Estats membre són el cinquè, amb el 7% dels missatges enviats a Estrasburg.

Només les cartes en què els ciutadans demanen informació sobre la composició i el funcionament de l’Eurocambra, pregunten com accedir als seus documents o s’interessen per visitar la seu a Brussel·les o Estrasburg superen en nombre les que reivindiquen l’oficialitat del català. El 27% de les cartes enviades per ciutadans de l’Estat demanen aquestes informacions del dia a dia. El 7% dels missatges denuncien la violació dels drets humans i la situació al Tibet, a la franja de Gaza i al Sàhara o ataquen la controvertida directiva europea d’expulsions massives d’immigrants en situació irregular.

França és qui més es queixa
El procés de Bolonya és el setè motiu de queixa, amb el 5% de les cartes enviades a l’Eurocambra des de l’Estat, juntament amb les que demanen informació sobre Erasmus i altres beques de mobilitat per a estudiants. I el 4% sol·liciten subvencions i ajudes dels fons europeus o opinen sobre la crisi financera, la fiscalitat o la política monetària. Els europeus de l’Oest, els ciutadans dels Estats membres més veterans de la UE, escriuen més al Parlament Europeu que els de l’Est. L’Estat espanyol és el cinquè en un rànquing que lidera França, amb 12.865 cartes en dos anys, el 23% del total. Alemanya és segona, amb 8.100 missatges; Itàlia tercera, amb 6.792; la Gran Bretanya quarta, amb 4.711, i Bèlgica sisena, amb 3.231 consultes per escrit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Màxima pressió perquè Biden plegui

Los Angeles
Jordi Colomí Massanas
Alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit (UPM)

“Replanificar cada mandat seria anar fent cops de timó”

Torroella de Montgrí
estat francès

La macronista Braun-Pivet és reelegida presidenta de l’Assemblea Nacional

barcelona
Política

Mor Salustià Monteagudo, exalcalde de Cabrera d’Anoia

Estat espanyol

Begoña Gómez impugna que el jutge investigui la seva relació amb la Complutense

Barcelona
política

Reclamen a Andorra noves comissions rogatòries per Rajoy i excol·laboradors seus

barcelona
Europa

Starmer vol “reiniciar” les relacions entre el Regne Unit i la UE

Barcelona
Zona Euro

El BCE manté el tipus d’interès bàsic en el 4,25%

Barcelona
Unió Europea

Ursula Von der Leyen és reelegida presidenta de la Comissió Europea

Barcelona