"A Obaba ara hi passa un autobús cada 15 minuts"
Tots els colors del verd. Bernardo Atxaga, escriptor
Hi havia una vegada l'escriptor i la seva solitud, la de viure en un poble de 150 habitants anomenat Zalduendo, la de produir en una llengua minoritzada, la de passar-se l'últim any a Nevada i la d'enviar aquest dimarts a impremta el seu nou llibre, Zazpi etxe Frantzian (Set cases a França), que editarà al març Pamiela en euskera i Alfaguara en català i castellà.
Bernardo Atxaga, de naixement Joseba Irazu (Asteasu, 1951), és alhora en aquesta solitud l'escriptor basc més internacional, el més traduït -a més de 20 llengües-, el més premiat -Premio Nacional 1989-, el més respectat -deixeble de Gabriel Aresti i company de generació de Joseba Sarrionandia, Jon Juaristi o Ruper Ordorika- i el que ha teoritzat la seva predilecció per la ciutat basca (euskal hiria) abans que pel poble basc (Euskal Herria).
"La ciutat no és de ningú i és de tothom; ningú pot dir que és seva perquè hi va arribar primer", deia l'escriptor a La pelota vasca de Julio Medem. I això, dit a Euskadi, vol dir moltes coses... Tantes, que el savi Atxaga tira dels clàssics, els que mai no fallen, per explicar que ja la deessa Atenea va fundar una ciutat, contra les tribus, i va donar el govern a Ulisses, el de la paraula, en lloc de cedir-lo a Ajax, el guerrer.
Fa molts anys que Bernardo Atxaga no amaga el seu interès per la política. "Sempre he votat i votaré perquè, com deia Joan Fuster, tota política que no fem serà feta contra nosaltres". Acaba d'enviar un petit escrit de suport a la gent d'IU-Ezker Batua, perquè "sembla que pensen el que diuen". Alhora el savi admet la seva humilitat per entendre el combat polític: "Sóc la persona que es queda abans sense arguments en aquesta qüestió en la taula del dia de Nadal".
Atxaga ja no viu a Obaba, l'entorn inventat on va néixer i que formen els pobles d'Alkiza, Albiztur, Asteasu i Zizurkil, l'escenari on va crear l'univers que el va fer famós a Obabakoak (Els d'Obaba). Com Dylan Thomas va fer a Sota el bosc lacti. De fet, Atxaga ja no hi viu perquè Obaba ja no existeix: "Ara Euskadi és una regió metropolitana sencera i a Obaba hi passa un autobús cada 15 minuts". Per això, el nou refugi d'Atxaga, en el seu nou llibre, és lluny, "al terreny personal que vaig tenir a l'hora d'escriure poesia, amb un punt d'humor negre". No és cap broma fàcil: Zazpi etxe Frantzian està ambientada al Congo. Allà on també s'hauria de fer present algun dia la deessa Atenea...
