Madrid es mou
El serial del nou finançament comença la darrera temporada amb la incògnita de si l’últim capítol serà un drama o hi haurà final feliç. De moment, el govern espanyol es mou cap a les tesis defensades per la Generalitat, segons fonts de la negociació. No pas sobre xifres, on la distància és gran, sinó sobre la concreció del nou model. El secretari general de finançament territorial del govern espanyol, Juan Manuel López Carbajo, i el número dos de la conselleria d’Economia, Martí Carnicer, han mirat d’aplanar el camí darrerament i dilluns es van reunir a Madrid.
El 14 de gener el conseller Antoni Castells va exposar personalment al vicepresident espanyol les insuficiències que el govern català havia detectat al darrer document de Pedro Solbes i el va emplaçar a reescriure’l. Castells va trobar certa predisposició cap a alguns dels seus arguments i es va donar l’ordre als respectius equips per concretar-ho.
Des de llavors han estat múltiples els contactes. Els dos gabinets han acostat posicions sobre els mecanismes d’anivellament –el límit a la solidaritat– i els criteris per determinar les necessitats de despesa de les comunitats, especialment sobre la població en relació amb els paràmetres que marca l’Estatut. El nou marc d’autogovern indica que s’ha de tenir en compte la població rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, especialment la immigració, però també la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació de risc social. La darrera proposta de Solbes incloïa la població com una de les variables bàsiques, però no en la direcció de l’Estatut, sinó la contrària.
Des del ministeri d’Economia es circumscriu la trobada de dilluns a la intensificació de contactes amb representants de tots els territoris des de la setmana passada per avançar en la concreció d’aspectes del model, informa Montse Oliva. Es fan via telèfon i reunions presencials. El departament de Solbes no preveu posar damunt la taula un tercer document per tornar a debatre amb les comunitats. El text que surti a la llum serà el de l’acord. Això no vol dir que durant aquesta setmana i la que ve es continuïn intercanviant documents en privat –que seran analitzats per la part catalana de la Comissió d’Afers Econòmics Estat-Generalitat– per perfilar la fórmula a partir de la qual cada comunitat farà els seus números.
Zapatero ja ha apuntat que vol tancar el model abans del 13 de febrer, data en què comença la campanya electoral de les eleccions basques i gallegues. L’executiu català juga la carta del calendari i evita cedir a les pressions del PSOE garantint que no té pressa i que no està disposat a acceptar un mal acord. És a dir, que es pot plantar. De fet, si no hi ha acord la setmana que ve, gairebé es pot comptar amb un ajornament fins passat l’1-M. El pols podrà viure una de les puntes més dures quan l’executiu oficialitzi la xifra de diners que pretén injectar al nou sistema a repartir entre totes les autonomies perquè cap hi surti perdent. Solbes ja ha insinuat la xifra de 7.000 milions, que el gabinet de Montilla –que avui és a Madrid– troba totalment insuficient, tot i que posa l’accent en la importància del canvi de model. Un estudi de la Generalitat apuntava que caldrien entre 12.000 i 20.000 milions d’euros.
